CAMÍ, CAMÍ
(Vou veri vou per no dormir, Blau/Discmedi 1997)

Som vengut camí, camí,
sense fer cap cerimònia
beneiu-me Sant Antoni
i si m'enquantr amb el dimoni
se farà enfora de mi.

Fes-te envant i no endarrere
que el futur ve del passat.
I viu la vida amb quimera
i no et sentis manipulat;
engronsa fort la senyera.

Com també pots dir ben fort
que vols viure en llibertat.
Segur que no hi ha més sort,
no perdre la dignitat.
I lluita fins a la mort.

Som vengut camí, camí,
sense fer cap cerimònia.
Vos diran que som el dimoni
perquè no cregueu en  mi.


TEMPS... TEMPS...TEMPS...
(Temps, temps, temps, Blau/Dismedi, 2000)

    A Salvador Puig i Antic

Lema: "Amb la por de morir tot sol en el carrer"
    Bartomeu Rosselló-Pòrcel

    BARCELONA, 1 DE MARÇ DE 1974
Temps enfonsat     fals desig de color.
Reprèn l'alè,     l'encisat groc vermell
d'homes mancats     de món sense remei,
d'aspre oprimit,     esclafit de dolor.
Temps espanyat,     himnes mesells de fang.
Minut fallit,     aprofita el dolç buf!
Alça la mà     i escampa el clàssic tuf,
molts camps hi ha     que se'n beuran la sang.
Treu-te, idò,      el guerrer de gris plom.
Crida rebel     les esperances fort
i el dret humà,     de sentir-te qui som.
Ja has plorat     la manca d'atribut!
No sies pur,     el poble no és mort.
Espera-ho tot.      Cal no ser un vençut.

    BARCELONA, 2 DE MARÇ DE 1974
Temps benhaurat.     Llengua i expressió,
per un sol pic,     esquives l'assassí;
A lluny d'aquí     centralista opressor,
resta esclafat,     forjador del destí.
TEmps desitjat.     Ja te sent tan a prop!
Se n'infla el pit,    cant morunes cançons,
tot enfurit.     Retorn d'il.lusions,
està cansat.     Cal pegar un cop fort
pensa-ho amb Gin,     millor si és Xoriguer.
Si falla el cos    per reprendre esperit
damunt el cim,    davant el foraster.
"Som mallorquí"     -alces massa la veu!-
Agafa't repòs,     solament és escrit;
sempre és així,     l'eixorcament de veu.

    BARCELONA, 3 DE MARÇ DE 1974
Temps acabat,     plausible salvador!
Només un jorn     d'albada dalt un puig
i el Soil fon     nostre afany de rebuig;
un país cansat    alimentat de por.
Temps oblidat.     Tot sembla massa antic.
Manca de fe     manada pel botxí.
S'apaga el ble,    forgem un nou camí
sens pietat,     mantenint el vell crit.
Romanc confús,    nació impotent
del català!    Barreja de roig groc,
i bé me'n fuig    del teu trist present.
Escàpol mot    te'n fots del jove bard.
Bé que ho fas,    li serveixes ben poc:
tu ho tens tot.    Però mai no és tard!


Pàgina de Biel Majoral  

 http://www.mallorcaweb.com/majoral/

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA