El Sonet Viatger, un projecte interuniversitari i interdisciplinar

Universitats implicades
Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea
Universidad de Cantabria
Universitat Jaume I de Castelló
Universitat de les Illes Balears

Alumnat i professorat implicat
Llengua catalana
1r curs,  Grau d’Educació Primària (Grup 3)
Professor encarregat: Antoni Artigues

Educació Artística: Música. Didàctica a l’escola Primària
3r curs, Grau d’Educació Primària (Grup 1 i Grup 3)
Professora encarregada: Noemy Berbel

Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament - aprenentatge 3r curs, Grau d’Educació Primària (Grup 1)
Professora encarregada: Adolfina Perez

Projectes artístics en la primera infància
4t curs, Grau d’Educació Infantil (Grup 1 i Grup 2)
Professora implicada:  Magdalena Jaume

Exposició prevista 2n semestre curs 2013/2014.    Professor encarregat Pere Capellà

Sonet viatger

Dimecres 22 de gener de 2014 a les 20:00 h
Aula Magna Edifici Guillem Cifre de Colonya - UIB
VIURE EL PLAER DE LA VIDA. Muntatge poètic a partir del sonet viatger i altres Poemes
1. Actors: Joan Frau, Aina Mascaró, Carme Rodagut, Marc Esteva, Clàudia Moragues, Miquel Àngel Carrasco, Carla Alorda, Albert Arboix, Biel Fuentespina, Francina Garcia, Laura Serrano, Aida Serra, Azucena Marín, Natàlia Ferragut, Agustina Rivero, Magdalena Avivar, Ana Nevado, José Durán, Alejandro Del Valle, Inés Camacho, Lucia Almirón, Laura Moyà, Bernat Canyelles, Cristina Ferrà.
2. Poemes de: Apel·les Mestres, Miquel Martí i Pol, Àngel Terron, Marià Villangómez, Guillem d'Efak, Jordi Sarsanedas, Maria Mercè Marçal isonets de Joan Frau, Aina Mascaró, Carme Rodagut, Miquel Àngel Carrasco, Carla Alorda, Aida Serra, Natàlia Ferragut, Agustina Rivero, Ana Nevado, José Durán, Inés Camacho, Lucia Almirón, Laura Moyà, Bernat Canyelles.
MUSICACIONS DEL Sonet Viatger
El clamor de la festa d'Aida Serra
Interpretada per: Àngela Jaén, Alba Massanet, Isabel Perea i Marina Tovar (Música basada en la cançó popular La Balanguera).
On ets?  d'Ana María Nevado
Interpretada per: María Aguilera, Esperança Comas, Núria Garrido i Aina Vidal (Música basada en la cançó popular A la ciutat de Nàpols).
La vida passa  d'Inés Camacho
Interpretada per: Marina Cabot, Mª del Mar Alonso, Carlos Caules, Inés Pérez  i Álvaro Vigara (Música basada en la cançó popular Sense Vent).
La meva coca de patata de Lorena Cubero
Interpretada per: Laura Garau, Alex Navarro, Bàrbara Payeras, Sebastià Lladó i Zaira Sánchez (Música basada en la cançó popular Pa amb oli nacional, Ocults).
MUSICACIONS per a l'obra de teatre LILIANA
La Selva interpretada per: José Duran, Marina Cuenca i Maria Guitart.
Aureola de llum interpretada per: Marina Valero, Mª Victòria Haces i  Esperança Sempere.
I què fou del vençut?  Interpretada per: Irene Díaz, Claudia Calvo, María Juan i Silvia Furniet
Visca tot lo que viu  interpretada per: Mireia Pons, Irene Cerezo i Antonia Monroig.
L’exèrcit Fidel  interpretada per: Joan Bauzà, Toni Suau, Cristian López i Ariadna Almazán.
Salve Liliana interpretada per: Mar Arnau, Marta Ballester i Neus Canyelles.

VIURE EL PLAER DE LA VIDA
Muntatge poètic a partir del Sonet Viatger
(fet pels estudiants de Magisteri de 1r de Primària)
i altres poemes.

1. AMOR A LA NATURA

Flames

La meva gran muntanya estimada
ara resta envoltada per les flames,
una guspira i la terra cremada.
El foc que corre com si tengués cames.

L'aigua que cau com llàgrimes de dol,
el fum que tapa el verd i el cel blau,
els animals corren cap el seu cau,
sembla que no sortirà mai el sol.

Trobarem forces per seguir lluitant,
per tornar el fresc verd de la natura,
per poder dir que seguim endavant.

I retorna la calma torna el verd,
i entre totes hem trobat la cura
perquè Mallorca sigui un lloc més verd

Joan Frau

Mallorca

Bonica i també nostra Tramuntana
Tens les millors i més perfectes platges
On pots gaudir dels bonics paisatges
Amb molts boscos i poca terra plana

En els pobles de l’illa de Mallorca
Ens trobam pluges fortes però poques
On l’aigua cau sols per damunt les roques
I dona vida a la nostra Mallorca

Els ocells volen dalt dels paisatges
Però també per dalt les nostres platges
On hi trobam el bon sol de Mallorca

A l’illa la neu massa no ens abunda
Però a la part alta sí que inunda
Per a gaudir de la freda Mallorca

Aina Mascaró

La mar és felicitat.

Em trobo a la mar, i la sento calenta.
Les ones van ballant, amb el seu ball de mar,
blaves, verdes i blanques, em fan totes ballar.
Les ones són molt grosses, la mar és forta i valenta.

Ara t`agafaré, molt ràpida o lenta.
Ets la felicitat, jo et puc inventar.
Oh!estimada mar, amb tu puc somiar.
Quant puc sentir la mar, jo estic molt contenta.

Darrera les muntanyes. S`amaga i sortirà.
Un gran sol com un foc, surt de dia i de nit.
I vora de la mar, feliç es sentirà.

Els peixos van cantant, feliç tenc l`esperit!
Una estrella de mar, la mà descobrirà.
Les ones fan volar, un dia preferit.

Carme Rodagut

Terra natal

Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d’un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel faborable i diferent.
Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de mot antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somniar-hi, entre la mar i el vent.

Marià Villangómez

*
Tres grans pins, vora el camí,
alcen llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.
Camp i camp. Es vessa al mig
una campana vespral...
Voler l'impossible ens cal,
i no que mori el desig.

S'ha despertat tot l'amor
sota la volta d'estels.
Déu no es mostra al nostre enyor
en el seu món, sense vels?
S'escolta com el trepig
d'una bellesa immortal.
Voler l'impossible ens cal,
i no que mori el desig.

Marià Villangómez

L'estrella viatgera

Ma nit daurada, mantenc sense por,
plena de llum tocant només estrelles
agafant l'or que arriba al meu cor,
ella sols neix com a les meravelles.

A Costitx neixen, i són a Mancor,
i canvien de lloc quan ho segelles
pensant, volant, bufant fins aquell plor,
dins Lloret toven, brostant a Sencelles.

Un fàcil somni, dalt desitjós cel,
sentí la veu, Dèu que em fa llampeig
de quan jo escalo per ta dolça mel.

Sense esperar, baixo prest com ormeig,
per arribar com de la mar al cel
no m'ho creuré, només si jo les veig.

M.Àngel Carrasco

Les Fruites

Les fruites són el millor aliment
per homes, dones, infants i padrins
són cultivades a dins grans jardins
i ens aporten a tots força a la ment

Gràcies als arbres tenim bones fruites
ens alimenten i també ens ajuden
gràcies a l'aigua i al vent que les cuiden
des de petites fins que són adultes

Vermelles, verdes i també taronges
així les fruites probablement són
com les pomes que cada dia menges

Molt bones totes les fruites ho són
es troben tant als camps com a les platjes
i per això les compra tot el món.

Carla Alorda

*
Les roselles han partit
dret al cel de l’esperança,
que estimaven massa el blat
i han sentit venir la dalla.
Les roselles han partit...
Tornaran una altra anyada!
Segadors, bons segadors,
d’espigues bé n’heu segades.
A cada espiga que cau
m’entra al cor un cop de dalla.
Els camps eren bressol d’or,
avui són fossar de garbes.
Beneïts sigau de Déu
per les garbes que heu lligades.
El gra que aniraà al molí
traurà la fam de les cases.
Del gra que es perdi en el camp
els aucells n’hauran gaubança.
Adéu, adéu planes d’or
on corríem cada tarda
de bracet, parlant d’amor
amb l’amiga ben aimada.
Les roselles ja no hi són...
Tornaran una altra anyada!

Apel·les Mestres

El port

No ja el ressò de tots els mars del món
dins aquesta aigua presonera i mansa,
amb molls a on el flanc la nau atansa
amb la fatiga d'un gran pes pregon;

no ja el batec coral del port que envia
i rep uns missatgers ardits i bells;
també el repòs de barques i vaixells,
el roig que empeny mentre que el blau somia,

la popa, aquí, on dansa un viu llambreig,
la corba, allí, soberga, d'una amura,
el bosc de pals, la incerta singladura
dels núvols, forts uns braços a l'ormeig,

l'ormeig sensible al cant del mar que crida,
el vent sotjant les veles a l'eixida.
Marià Villangómez

2. FESTA

Poblet llunyà

Caminava a l'estiu pels carreranys
dels meus camps, que fugien del ponent.
El capvespre moria amb transparències,
preparant el seu sostre a les estrelles.
Els arbres oferien els primers
un repaire a les ombres. El paisatge callat
s'expandí, i es veié, de cop i volta,
límpid el poble entre parets i feixes.
Unes cases, l'església -l'espadanya en silenci
i els arcs sense ningú de la porxada ombriva-;
fora del temps, intacta, la blancor:
llum última, irreal. El puig, la serra,
nocturns. Una cançó sola i esgarriada
dava la veu antiga a la bellesa.

Marià Villangómez

Festa major de tu

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.
El dissabte ha fet neteja.
El diumenge campaneja
dins el cel esbatanat.

És festa perquè ets bonica,
i el món, tot sencer, somriu.
Se sent, qui sap on, musica
d’un envelat de l’estiu.

És festa perquè t’estimo
i em perdon dins els teus ulls
i, dins els teus ulls, camino
pels negres carrers curulls

de gent que riu i que canta
mentre balla la geganta
mig princesa, mig pagesa,
dins un blau de festa encesa,
amb el sol per tamborí.

És festa perquè m’estimes.
Cada balcó té un domàs.
Poms de clavells a les cimes
dels plàtans i als campanars.

Jordi Sarsanedas

El clamor de la festa

Quan arriben les nits més estrellades
i no podem dormir per la calor
demanem no tenir cap gran dolor
perquè ja arriben les llargues vetllades.

Balconades obertes que contemplen,
carrers enramellats de dalt a baix,
el silenci el deixem en el calaix,
i els coets de renou tot el cel omplen.

Tot està preparat per la gran festa,
els fanals de la plaça estan a punt,
i la lluna ja balla ben xalesta.

Mentre ballem la música no atura,
tradicions es senten ben a munt.
Salut, molts d’anys i molt bona ventura.

Aida Serra

Cançó de saltar a corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho feia sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l’escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria Mercè Marçal

3. AMOR

La meva història

Afecte, confiança i molt respecte,
aquest amor és el que tinc jo a casa.
l’elaboració d’un gran projecte,
de sentiments que la pell ens arrasa.

La lluna fou la nostra celestina,
i va quedar l’amor consolidat.
començarem tot dos una rutina,
amb forts petons a la intimitat.

Després de quatre anys més d’amor i avança,
arribarà el nostre amor a bon port,
mantenint bé sempre nostra esperança.

El nostre gran amor ens duu la sort,
de gaudir de respecte i confiança,
el bon amor hi dura fins la mort.

Natàlia Ferragut

*
Vora la mar amb aquest blau color
emb trobo plena de tranquil·litat,
els raigs del sol em procuren calor
i jo pens en el meu enamorat.

A aquesta platja és feliç el meu cor
prop de la mar jo sent serenitat
quan som aquí amb el meu gran amor
no puc sentir més que felicitat.

En aquest lloc em vaig enamorar
del meu amat i també de la mar,
d'aquesta platja mai m'oblidaré

i quan vinguem sempre recordaré,
que els teus llavis que sempre estimaré
vora la mar a la platja vaig besar.

Agustina Rivero

Un sonet per a tu

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

Miquel Martí i Pol

On ets?

Em vas donar el que vaig desitjar,
els teus somriures són els més profunds,
vares ser tu qui em va ensenyar a estimar,
ho hem aconseguit tot, els dos junts.

Que és de bonica i trista la vida
ja que els millors regals ens ha donat
els adoram i prest n'és la partida
obrim els ulls i ja ens ha abandonat.

Jo vaig aprendre a donar confiança ,
i ara les llàgrimes han augmentat,
l'únic que ens queda és temps més esperança.

I és la teva mirada la que vull,
són els teus ulls els que m'han estimat
res tinc, vaig perdre tot el que ara vull.

Ana María Nevado

*
No penso ja, de dia ni de nit,
no sortirà el sol cap a la mar.
No aniré ni tan sols a plorar,
Mai els teus crits estirè ben dormit.

Ara te’n vas, corres cap a la vida,
tu fes-me cas, on estaràs millor?
Ningú mai pus, et donarà calor,
molt mal et facis, tu, dona atrevida.

Cames quatre, petits dits en té setze,
té dos ulls grans, com si en fossis metge.
Ara perquè tu a mi, tornaràs?

No m’agraden a mi, els somnis freds,
No m’agrada a mi, el teu calfred.
T’estim amor, sé que m’estimaràs.

José Duran

3. VIURE LA VIDA
a De rerum natura

Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l'estructura tridimensional dels silicats,
l'acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè els seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofil•la,
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida.
Quan era un infant es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.

Àngel Terron

La vida passa

No pots veure passar la teva vida
La vida que passa tan ràpidament
Per molt que et sembli que això és mentida
La vida passa i tu no estàs present

És veritat que això molt intimida
Sempre has de viure cada moment
Que no saps quan arriba la partida
I has d’haver gaudit la vida realment

Tan sols tenim una oportunitat
I l’hem d’aprofitar amb seguretat
I no esperar que arribi una altra més

Avui no és un altra dia més normal
Avui he après que sempre és actual
Que la vida cal viure-la i res més

Inés Camacho

Record

Pena m'ofegues, m'atures el cor
em sento sola pobreta de jo
em surten llàgrimes comença el plor
em sento trista, que puc fer-hi jo?

És un record, negre com la foscor
si molt hi penso, el meu cap em menjo
quan era nena enyorava amor
abandonada tant que quasi em penjo.

Al món cruel ple de molt mala gent
i jo creixent entre ànimes molt negres
quin patiment, en aquell mal moment!

Caminant baix un cel amb núvols negres
tant sols la pena d'acompanyament
vaig viure sola sense els ulls alegres.

Lucía Azahara Almirón

Ball a sa plaça

Antigament emprat per festejar.
Joves des poble mos veim a sa plaça.
Ses faldes nines, hem de voltejar.
A mem qui és el fadrí que la caça.

És el moment de les penes penjar
mentre la música, la dansa enllaça.
Bolero lent, i jota, a botejar!
Sa bullanguera, cuera que es traça.

Fent un gran rotllo, i fent mamballetes,
I aquell que en sap toca ses castanyetes,
i tot mirant sa parella de dins.

Escalivat, fugiràs emprenyat,
sense lligar, a casa ensonyat
t’hi trobaràs amb el cor fet bocins.

Laura Moyà

*
El meu carrer avui s'ha vestit de festa
engalanat amb el millor vestit
tot esperant veure-la a la finestra
per convidar a ballar la lluna anit

la murta endomassa enramellada
davall un cel de papers de color
quan sent el cant a la plaça estibada
i veig les dances, vells rites d'amor

les hores pas humides d'alcohol
es miren tots com menjant-se a morir,
pell de gallina que vol pendre el vol

no t'estim tant ni vals cap rodolí
la festa acaba i comença el dol
pren els records que deixares aquí

Bernat Canyelles

Plou i fa sol

Plou i fa sol
qui ho havia de dir?
El teu somriure entre llàgrimes
és l’Arc de Sant Martí.
Plou i fa sol,
pentina el teu neguit,
i canta, maldament ploris,
somriu i canta amb mi.
Encara que pensis
que te trobes sol
les estrelles resen
per dar-te consol.
La lluna, la pruna
ja s’ha tret el dol
i l’oratge canta
i t’eixuga el plor.

Guillem d'Efak

La meva coca de patata.

Cant a la meva coca de patata
una coca ben bona i dolçona
feta amb oli, sucre i patata,
coqueta de patata ben rodona.

Ben rodona com ella tota sola
i ben tendre com una esponja blanca,
blanca, ensucrada, ben rodona i blanca
coca boníssima com ella sola.

És d’un poble petit i molt bonic
que es troba a la Serra de Tramuntana,
dolç de Mallorca, com pa de pessic.

Aquesta bona coca de patata
a qui no en té li fa venir la gana,
a l’hivern me la menjo amb xocolata.

Lorena Cubero

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA