M
Unitats pedagògiques.
     La primera és l'escola. És la primera vegada que un humà es troba amb l'espècie.
     La família no serveix, car és un garbuix d'elements fortament heterogenis: hi ha el fenomen del sexe, representat per mare i pare, hi ha el sexe simplement, hi ha el que hom diu els sentiments, hi ha el sentit del refugi i de l'ergàstul tot en un. L'infant en surt destrossat. La família s'hauria de prohibir per decret: hom hi viola gairebé tots els drets humans i totes les lleis de cada país.
     L'escola per contra centra més les coses: és un contra tots, sense sentiments, sense res.
     Després vénen altres unitats pedagògiques com pot ser fer el servei militar, treballar en una empresa, pertànyer a una secta o clan determinat, ser jugador de futbol... Tots, però, tenen com a model l'escola.
     Un viatge en autobús és un miniepisodi pedagògic..., tothom hi està callat i seriós, disposat a saltar a sobre de qui es desmanda o desmarca.
     La vida humana no és altra cosa que aquestes unitats.

A
     Als nens els agrada que els expliquin històries, però no haurien de contenir res de pedagògic moralitzant, instructiu,  indicatiu de maneres,...
(Pausa)
     Per als nens són més naturals els jocs d'ordinador, que no fer de boy scouts pels boscos.
(Pausa)
     Als nens, més que ensenyar-los coses, el que haurien de fer els mestres és ensenyar-los a esborrar o saber canviar les idees que ja porten. És infinitament més instructiu eliminar una beneitura que aprendre mil veritats.

M
Una fètida muntanya d'escombraries.
     És el que constitueix el cos doctrinari de la pedagogia actual, amb els seus tediosos desenvolupaments.

L - A
-EL SISTEMA FUNCIONA.
-Quin sistema? –La faisó
com les mares ensinistren
els infants des del bressol.
-I per què ? –Perquè el producte
terminal són els humans,
els corrents, de cada dia,
que fan cases i encofrats,
i caminen i judiquen
i enduren la dolor,
sucumbeixen com uns savis.
-I d’això en dius funcionar...?
Jo diria que és la prova
que ho fan molt malament.
-No t’agraden aquests homes?
-Gens ni mica: són robots
conscients de llur misèria.
-Què faries ? –Qualsevol
provatura és benvinguda. 
Els nens creixen ben igual,
vigilats per unes mares
inflexibles, eternals.
Seria hora de fer un canvi,
per provar. Un estat pitjor,
no podem imaginar-lo.

M
UN NEN, FINS ABANS DELS QUATRE,
és molt més intel-ligent
que sa mare I les tietes
I els veïns en general.
A partir d'aquesta data,
el sistema repressiu
li amputa una a una
les capacitats mentals.
Aviat esdevé un totxo,
una monstruositat:
just serveix per 'nar a la fàbrica
o ingressar a la presó,
enquadrat per assistentes. 

L - A
  -QUI ÉS DE DEBÒ EL CULPABLE?
-És la gregarietat.
No ho és pas la indigència,
com en Malthus proposà.
Els remeis dits econòmics
mai no han solucionat
aquest mal de la natura.
Els xinesos I els inuit
són iguals perquè s’estimen,
vull dir, volen estar junts,
tot el més a prop possible.
-Si el mal és natural,
no li veig una sortida.
-N’hi ha una. Jo la sé.
És la Tècnica, que és l’única
que pot rebaixar l’amor
i pot fer que els homes juguin
o aprenguin a jugar,
tancats dins laboratoris. 

M
UN NEN, SI NO ÉS POETA,
no té possibilitats
de sortir de l’estultícia,
que l’amara constantment.
I encara sempre a còpia
de gruar per descobrir
el ferotge mecanisme
de l’estatus d’aquest mal,
imposat a tots els homes.

A - L
-AMB ELS ANYS QUE VA COSTAR
fer el cervell als nostres avis...!
El tenim i no en fem res:
cabotades matusseres.
Les madones, sobretot.
A mi em fa molta vergonya.
Per això insisteixo tant
a fer els nens d’una altra forma,
sobretot, accelerar
la creixença. Els pavularis,
les escoles: perdre el temps.
És més profitós un somni
que un any d’escolaritat.
Ara: s’ha de poder veure.
-Saps que ets tu: un criminal.
Sense amor, sense infantesa,
ja no queden més plaers
en aquesta pobra vida.
-Hi ha els inte_lectuals,
que els depassen mil vegades. 
Saps per què hi ha tants collons
-estadístiques de l’ONU-...?
Perquè no saben què són
les delícies de l’ànima.
Les ignoren per complet,
com si fossin dromedaris. 

M
HI HA UNA ASIGNATURA ,
també una Facultat,
que hom diu Psicologia,
que pretèn interpretar 
el que fa una madona
i també un bordegàs.
Els alumnes, que s'ho creuen,
pensen que és ordinament
del que els passa i del que pensen.
Això és inexistent.
Són convenis de madones.

A
LA DIFICULTAT D’APRENDRE
no depèn dels escolars,
ans dels mestres que frueixen
fent patir els pobres infants,
sobretot entre els catòlics.
(Pausa)
En realitat, l’escola
és el lloc més important
per aprendre el gregarisme.

M
DE FET, NO M'AN ENGANYAT.
No he après res de l'escola.
En el fons, no m'he cregut
res dels llibres que em llençaven
com si fossin uns dardells.
Cap ferida ni cap nafra. 

L – A
-DE L’HUMÀ, HOM EN PODRIA
fer un catàleg, un resum...
-Ja està fet: basta que porguis
les comèdies, vodevils...
També es diu psicologia
o bé veritat humana:
crims, amor, traïcions... 
És l’humà que funciona.
Poesia no és res
d’això. –Digue’m què pot ésser?
-Són molts fets: ho pot ser tot:
anar en tren per la muntanya...
-Dins aquest gran desgavell
i cridòria, convindria...
-Tot desapareixerà.
No pateixis: amb els somnis.

M
Una assignatura cabdal per a les criatures hauria de ser aprendre a dormir i familiaritzar-se amb els somnis. La meitat del temps escolar hom l'hauria de dedicar a dormir. Cap escola sense un dormitori. A casa, com que no tindrien son, podrien dedicar-se a jugar amb els ordinadors, amb els vídeos que haurien enregistrat durant els somnis. La qual cosa els seria més engrescadora que no pas els jocs actuals. L'endemà, una professora intel·ligent podria solucionar els petits conflictes.

L - M
LA GENT, QUAN PARLA, ENRAONA,
diu, potser, la veritat…?
-Mai. No pot, perquè la ignora.
Diu només allò que ha après
a l’escola, en els llibres,
que el virrei ha censurat
-Si no ha ‘nat a l’escola
i tampoc no ha llegit
manuals o bé doctrines…
-Li arriba el mateix
per milers d’altres conductes.
Una música innocent
pot vehicular la ràbia.

A - L
-LA MATERNITAT REBAIXA
les madones. –I per què?
-Fonamenten la llur vàlua,
llur honor, en  infantar,
és a dir, el fet més bèstia. 
-Els agraden tant els nens…!
-Avui s’han de fer a màquina.

A
Aquest canvi és un progrés,
objectiu, en mants aspectes.
El primer que convé dir
és que ha implicat les dones
i ningú no pot saber
quins seran els seus efectes.
En tot cas, molt més pregons
que els satèl·lits o el turisme.

M
LA SOCIABILITAT,
la portem als cromosomes.
Fer aprendre-la als nens
és com una beneitura.
Allò que caldria fer
és aprendre a refrenar-la.
Quants de crims passionals
o bé moviments de masses
deixarien d’existir.
Els programes de la tele
sofririen un retoc:
fóra un bé per tots els homes.

A
L’infant ve d’un altre món
i la mare que li toca
pertany tota, ai las!, a aquest.
La psicopedagogia
és la monstruositat
que és urgent de posar en dubte,
o, millor, eliminar
del capet de les madones.
Tot ho volen endreçat.
Així el tracte que mantenen
amb llurs filles i llurs fills,
en els resultats, la pràctica,
és un número de circ,
una cosa forçadíssima.
No té res de natural.
Si no fos així, per què
hi hauria tants de centres
de gimnàstica i de zen,
dirigits per folls i folles,
per mirar poder arreglar
la destrossa programada,
el nefand crim co_lectiu
que no té remei possible.
Siguem francs i revisem.
Que hom consulti els poetes,
vius i morts, i matem Freud
d’un sol tret, d’una vegada.

M
Tu, oblida els arguments
de psicòlegs i psicòlogues.
Són de l’any de la picor,
obsolets com les paparres.
(Pausa)
L’EDUCACIÓ ÉS TAN
incapaç i inservible
com l’anàlisi d’en Freud.
S’ha de començar de zero.

L - M
-QUÈ VOLEM DIR QUAN DIEM
‘la cultura’? –El conjunt
de preceptes del programa
‘gregarietat’, secrets
pels executants diaris,
traduïts pels manuals
de psicologia i ètica.
Costa poc imaginar
com són bèsties aquests llibres. 

L - A
-M’HE TIRAT LA TEVA MARE…
-Ella ho ha fet amb tu,
betzolàs, gran collonarro…
-Tu t’hauries d’enfadar
i pegar-me un fart de llenya.
-Tu confies massa molt
en allò que aprens a escola. 

L – M
-PER QUÈ ETS TAN COMPLICAT
i la gent és tan senzilla?
-La gent viu dins un gran bloc
de consignes i_lusòries,
com un conte per infants,
que tothom sap de memòria.
Quan algú fuig del guió,
hom l’espanta amb la cridòria.
No ho tornarà a fer mai.
I tot va com una seda. 

A - L
-‘UNA CASA SENSE NENS
és jardí sense floretes’
diu la dona, imperial,
sens vergonya de cap classe, 
dins el bus: la sent tothom.
Jo començo a corglaçar-me.
Així, jo, que he estat un nen,
era com un accessori...
-Què et pensaves: que eres Déu...?
-Efectivament: ho penso
i n’estic ben convençut.
Si no ho veus, és que ets cabota.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA