A proposta de Magisteri Teatre-Mag Poesia s'instal.la el millor poema
de
Joan Brossa al Hall de l'Edifici Ramon Llull del Campus de la
Universitat
de les Illes Balears,
justament el dia que l'autor hauria fet 80 anys: 19-1-1999
EL MILLOR POEMA
Mentre el meu amor vigila
les cantonades,
pinto amb un esprai vermell
en una paret:
Visquen els Països Catalans!
inici
Lectura poètica / El dol
L'acte va consistir a més de les paraules de presentació
i de clausura, en una exposició de poemes visuals a càrrec
de Jaume Falconer, i una lectura de poemes feta per Biel Mesquida,
Carles Rebassa, Antoni Pons i Lluïsa Vilanova. També es
va cantar el poema països catalans,
musicat per Teresa Sureda. Finalment, Sílvia Pons i Miquel
Àngel Girón varen representar el dol.
EL
DOL
El públic entra en una habitació
on no hi ha cap seient. Pausa. Arriba una NOIA atractiva i els fa seguir
per un corredor. De sobta entra al wàter i tanca amb la balda. Pausa.
El públic sent com la NOIA fa de cos. Un cop tirada la cadena, la
NOIA surt. Condueix el públic a la primera sala i se'n va. Pausa.
Entra un HOME geperut i s'atura davant el públic.
En treure's l'americana li cau una bandera espanyola amanyogada que li
feia de gep. Es torna a posar l'americana i se'n va tot dret i somrient.
inici
"LA
UNIVERSITAT RET HOMENATGE A BROSSA EL DIA QUE HAURIA FET VUITANTA ANYS.
Sota l'organització del Vicerectorat d'Extensió Universitària,
l'homenatge al poeta mort el passat 30 de desembre (període no lectiu)
va comptar amb la intervenció dels alumnes de Magisteri Teatre-Mag
Poesia. Dos dels components del grup, Antoni Pons i Lluïsa Vilanova,
varen ser els encarregats de fer una lectura de poemes de Brossa per donar
pas a Miquel Àngel Girón i Sílvia Pons, que varen
fer la poesia escènica El dol. [...] Els alumnes varen procedir
a cantar un poema que va musicar Teresa Sureda i que du per títol
Països Catalans. Brossa, artista visual, no podia comptar només
amb una recordança oral. Així, la gent que ahir es va congregar
en aquest acte va poder assistir al hall de l'edifici Ramon Llull, on es
va col•locar un poema de Brossa, El millor poema, gravat sobre un cantó
de pedra de Santanyí. " (Diari de Balears, 20 de gener de 1999)
"LA UIB HOMENAJEÓ AL POETA JOAN BROSSA EN SU 80 ANIVERSARIO.
Un grupo de alumnos de Magisteri Teatre-Mag Poesia escenificaron El dol,
de Joan Brossa. Y en el vestíbulo del edificio Ramon Llull del campus
universitario se inauguró un poema del escritor catalán grabado
sobre una piedra de Santanyí." (Diario de Mallorca, 20-1-99)
inici
paraules d'introducció
a l'acte
80 ANYS DE BROSSA (19-1-1999)
Benvinguts a aquesta festa poètica de 80 anys de Brossa.
Aquesta mostra diversa de la poesia de Joan Brossa ha estat possible, en
primer lloc, per l'entusiasme brossià de Jaume Falconer i Biel Mesquida
i per la bona gestió, contra els vents que bufen, de la vicerectora
d'Extensió Universitària.
La
Universitat de les Illes Balears ha volgut amarar-se de l'esperit obert
i lliure de Joan Brossa, que diu: Veig l'art i la literatura com un possible
eixamplament d'horitzons cap a la llibertat. [...] Crec que l'intel·lectual
hauria de ser la consciència de la societat. [Però] actualment
els polítics s'envolten d'intel·lectuals perquè els
donin la raó. Entens? [...]
És la diferència que hi ha entre la consciència
d'en Pep Palou i la bufoneria de Miquel Bezares. És la diferència
entre el tracte que la UAB ha dedicat a n'Aznar, que l'ha declarat persona
non grata, juntament amb la policia espanyola, i el tracte que aquí
es va dedicar a Iturgaiz i a la seva comparsa.
Diu Brossa: Hem de fer el possible per convertir l'experiència
en consciència.
La UIB s'ha volgut amarar també del civisme de Joan Brossa,
de la seva consciència de reconstrucció, contra els vents
que bufen, dels Països Catalans.
Per això li va dedicar les diades poètiques del
1997: una mostra dels futurs mestres de poesia visual, verbal i escènica
de Joan Brossa, amb la seva presència.
Per això li va demanar un poema corpori, que és
la MOSCAFERA davant el rectorat.
Per això vol posar ara aquest POEMA LAPIDARI en aquest
espai de converses, de salutacions, de cultura, que és el Hall de
l'Edifici Ramon Llull.
Per això, per amarar-nos de Brossa, avui el volem festejar
en tota la seva varietat:
-- En primer lloc amb la instal·lació d'aquesta pedra
on podem llegir El millor poema
-- També una petita mostra de la poesia visual.
-- Uns poemes de Joan Brossa dits per Biel Mesquida, Carles Rebassa,
Pere Perelló i també per alguns dels que participaren en
la diada de 1997 i que avui ja són mestres: Lluïsa Vilanova
i Antoni Pons.
-- El poema Països Catalans, musicat fa dos anys per Teresa Sureda.
-- Una peça breu de poesia escènica, EL DOL, a càrrec
dels entusiastes Miquel Àngel Girón i Sílvia Pons.
-- I al final, una visita per celebrar la MOSCAFERA davant el rectorat.
***
inici
paraules de clausura
de l'acte
llegides davant la moscafera de Brossa
MOSCAFERA-99
(si tens mosca posa-t'hi brots)
A les castes de mosca que hi ha: MOSCA D'ASE, MOSCA DE NAS, MOSCA
D'OVELLES, MOSCA VIRONERA, MOSCA LLUENTA, MOSCA VIROLADA, MOSCA DE
LLOP, MOSCA DE COLOM, MOSCA DE TERRA, MOSCA COMUNA... a partir d'ara,
hi haurem d'afegir la MOSCAFERA, la mosca que Joan Brossa va dedicar l'any
passat a la UIB.
Per què una mosca? Perquè hi ha tan poca gent honesta
com mosques blanques?, per por de mosques?, perquè s'hi caga la
mosca?, perquè s'hi fan més títulats que mosques?,
perquè n'hi ha més d'un que té color d'ala de mosca
i que és tan lleuger com la mosca dins la mel?, perquè algun
es dedica a caçar mosques i s'entreté en cametes de mosca?,
perquè per ventura aniria bé arruixar les mosques a algú?,
perquè aprenguem a ventar-nos les mosques i a treure'ns la mosca
del nas?, perquè ja ens està pujant la mosca al nas? perquè
en lloc de caure-hi com la mosca dins la mel ens acostumem a lligar totes
les mosques?, perquè les mosques van a la merda?...
Alerta mosques! I tingues present que:
A ASE MAGRE TOT SÓN MOSQUES
que QUI MATA UNA MOSCA A L'ABRIL EN MATA MIL
que, LA MOSCA FUIG DE L'OLLA QUE BULL
que UNA MOSCA NO FA ESTIU
que L'ÀGUILA NO CAÇA MOSQUES
que S'AGAFEN MÉS MOSQUES AMB UNA CULLERADA DE MEL QUE AM UN
BARRAL DE VINAGRE
que A QUI S'UNTA DE MEL LES MOSQUES LI CORREN DARRERA
i sobretot que MOLTES MOSQUES MATEN UN ASE
inici
SUMARI ASTRAL
(1999)
inici
portada joan brossa
tornada a recitals poètics
pàgina presentació MAG POESIA
|