69 aniversari
 

Recitals del poeta viu català més estimat. 
Teatre de Magisteri, Campus UIB, dimarts 24 de març de 1998 a les 12 (400 assistents) Amb presència del poeta. 
Presentació: Antoni Artigues
Recital poètic: Lídia Ramon, Sílvia Pons, Maria Antònia Lliteres, Virgínia Guasch, Laura Pizà, Sabrina Pastor, Laura Mercadal, Miquel Àngel Girón (deïdors); Virgínia Rosselló i Nou Romancer (cançons) 

Teatre Arxiduc Lluís Salvador, dimarts, 24 de març de 1998 a les 20 (800 espectadors)
Recital de Lluís Llach homenatge a Miquel Martí i Pol 

d'altres representacions: Ajuntament de Santa Maria, dijous 26 de març de 1998 a les 20 (40 assistents). Ajuntament d’Artà, 21 d'abril de 1998 a les 20 (25 assistents). CP Pràctiques, dijous 7 de maig de 1998 a la 1 (tota l'escola). Casal Pere Capellà d’Algaida, divendres 15 de maig de 1998 a les 21,30 (20 assistents) 

Per al muntatge i realització d'aquest recital es comptà amb l'ajut inestimable de Biel Mesquida, el qual una vegada més va demostrar que és un amfitrió com no n'hi ha. 
 

*
el pi de les tres branques: vicent andrés estellés + blai bonet + miquel martí i pol
(presentació del Llibre de les solituds, 23-3-1998)

Donant nova saba al pi de les tres branques, que són el país valencià, les illes i el principat, tenim el poeta de les tres branques, que són vicent andrés estellés, blai bonet i miquel martí i pol.

Són tres poetes que tenen molt en comú, a més d'haver nascut a la mateixa dècada (1924, 1926 i 1929 respectivament). Sobretot, que són tres poetes populars. Són populars en primer lloc pel seu origen familiar i per la seva vida (com Joan Salvat-Papasseit): han treballat per fer-se simplement el pa de cada dia (en Blai, sense família pròpia s'ha pogut permetre de treballar més esporàdicament i de viure més de l'aire del cel).

D'altra banda, són populars, també com Salvat-Papasseit, en el sentit que són estimats del poble, són estimats del seu públic, que és un públic popular. Cal dir en aquest punt que Martí i Pol té un públic molt més nombrós que els altres dos. Són també (Blai Bonet bàsicament per Ovidi Montllor) dels poetes més cantats i musicats de tota la poesia catalana: Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet, Manel Camp, Paco Muñoz, Ramon Muntaner, Rafel Subirachs, Ovidi Montllor, Lluís Llach... Lluís Llach a més de musicar poemes de Martí i Pol ha treballat amb ell conjuntament en discs com Un pont de mar blava, Porrera...

I el públic els estima sobretot per la seva veracitat, perquè són tres poetes que diuen la veritat, que diuen la sensualitat, que destapen la hipocresia, que diuen l'engany de la situació política i social actual, que diuen la vida, i diuen la vida amb la paraula i amb la seva vida mateixa. I tot això ho fan d'una manera ben diferent cada un, d'una manera ben personal. Pel que fa a aquest punt, i a d'altres, hi podríem afegir més poetes: Pere Quart, Joan Brossa...

Uns versos d'exemple pel que fa al civisme:
Per sobreviure ens malvenem la hisenda (mmp)
Ni vull saber nadar i guardar bé la roba. / Vull llençar-me de cap, i jugar a les clares. (vae)
Saps què hem de fer? Veus? Mira, / la cosa més ceràmica és fer la veritat (bb)

Uns altres versos d'exemple, pel que fa al lirisme:
estan atacats a ala paret, / ella silenciosament, gravada damunt el mur, / ell empenyent-la amb els genolls, amb els dits temporals (bb)
et ressegueixo sines i malucs, / el ventre lleu i el sexe ardent i obscur / amb la punta dels dits extasiats. (mmp)
Els pits, les cuixes, / rodonesa bessona / del flanc, el sexe, / entre la molsa uns llavis, / tanta bellesa, tanta. (tanka de vae)

Són tres poetes amb un llenguatge molt directe i viu. Tres poetes que amb una gran col.loquialitat arriben a un lirisme profund en tractar l'amor i la mort. Pensem, per exemple, pel que fa a Miquel Martí i Pol en els llibres Estimada Marta i Llibre d'absències. Són tres poetes que també arriben a una èpica, a un civisme que no poden o que no volen expressar molts d'altres poetes d'aquest segle. Pensem en bona part de la producció poètica dels primers vint anys de Martí i Pol -exemplifiquem-ho si volem amb el poema "L'Elionor": una crítica social tendra (perquè ho és l'Elionor) i també ferotge (perquè ho és el sistema). Pensem d'altra banda en L'àmbit de tots els àmbits: un llibre que cant6a l'engany de la reforma franquista que patim avui els catalans. Finalment, en aquest Llibre de les solituds tenim la barreja perfecta de lírica i èpica que caracteritza tota la poesia de Miquel Martí i Pol i que l'ha fet tan estimat dels seus lectors. Salvat-Papasseit té un poema de simbiosi perfecta entre lírica i èpica (o civisme): DIVISA / L'estel d'un esguard / i el d'una senyera. // la guerra i l'amar: / la sal de la terra. / Al llavi una flor / i l'espasa ferma.

Són també tres poetes poc apreciats per la crfítica acadèmica, ja que, pel fet que són poetes tan sincers que arriben tan directament al lector, no permeten a aquests crítics literaris de lluir-s'hi amb comparances amb la generació del 27 (o d'altres referents espanyols que tant agraden a alguns, tal volta perquè no en coneixen d'altres), o tampoc no els permeten, als literats, altres inrerpretacions críptiques que distanciïn encara més els escriptors del lector. Miquel Martí i Pol no necessita literats, arriba directament a la gent; vegem qui ha fet les presentacions d'aquest llibre: un jugador del Barça [Josep Guardiola], un cantant, Lluís Llach, un escriptor [Biel Mesquida], una estudiant [Lídia Ramon] i un professor de Magisteri... Els tres poetes, també han patit períodes llarguíssims (com també Brossa) de poca publicació (en el cas de Miquel Martí i Pol més que això són períodes d'escassa divulgació).

Són poetes de rima lliure (Estellés té multitud de sonets sense rima) però amb un gran ritme. Jaume Vidal Alcover (que també compara i matisa el civisme de Vicent Andrés i Miquel Martí), en destaca la tècnica, la capacitat de versificar, i diu: "Això és, en bona part, el que dóna plenitud i força difusora a l'obra d'aquests dos poetes". Ovidi Montllor diu d'Estellés que "ell mateix era poesia, que no podia evitar donar ritme al que deia" quan parlava. Martí i Pol ha dit que sovint quan pensa ho fa en decasíl.labs, encara que no faci poesia.

Tenim avui entre nosaltres una gran persona, un gran poeta, que s'ha sabut servar dret en totes les situacions de la vida. Desitgem-li molts d'anys en aquest 69 aniversari, llegim-lo, mirem-lo: homes com ell són el referent, la guia que necessitam en aquests moments en què de la destrucció dels pobles basc i català en diuen tolerància, i els que s'hi oposen són crfiminalitzats, multats, empresonats, com a intolerants. Fins a tal punt arriba l'atac a la llibertat d'expressió amb l'autonomia mossona de Matas i Cia que es multen els que s'oposen a l'autopista de Felanitx i s'expedienten professors com Josep Palou perquè defensen l'unilingüisme català. Juguen a senyors feudals, i no només al Born els dies 7 i 8 de març.

Deixem, però, de parlar de coses desagradables, i desitgem llarga vida a Miquel Martí i Pol. Si no ho heu fet encara, llegiu-lo: llegir-lo és estimar-lo. I també sentir la seva poesia és estimar-lo, per això, a part del tast que ens en donarà avui na Lídia, estau convidats al recital Martí i Pol a càrrec dels futurs mestres demà a les 12 al teatre de Magisteri, i al recital de Lluís Lach a les 8 a Hotleria. Que vagi de gust aquest tast de Miquel Martí i Pol. 
 

*
mmp serem allò que vulguem ser(presentació del recital)

Celebram avui una nova festa poètica a Magisteri. Qui fa festa, qui ens fa la festa avui, qui ens fa fer festa és Miquel Martí i Pol, un dels poetes que més estimam els catalans. 

Si estimam els poetes és perquè la poesia explota al màxim la part expressiva, la part creativa i la part identificativa del llenguatge, que són les que ens fan ésser més humans (la part comunicativa, de què tant parlen els pedagogs, ens és comuna amb el animals). Ésser més humans vol dir ésser menys bèsties, en el sentit d'ésser menyus depedradors: depedradors de natura, de persones, de pobles, de nacions. Ésser més humans vol dir decantar-se per la vida. Ho diu un vers del nostre poeta: estima i viu cada instant en les coses.

El poeta canta la vida, s'escodrinya ell mateix com a home que desitja, que sent, que pensa, que, en bona mesura, es crea i crea el món: això és el que s'anomena lírica. el poeta, però, també canta la mort, també canta el poder, l'estat, el capitalisme, l'església, les forces perjudicials de la natura..., el poders que minven la vida de l'home; i també l'enfrontament de l'home contra el poder, la lluita de l'home per transformar el món: això és el que s'anomena èpica.

En tots els bons poetes trobam lírica i èpica. En un poeta considerat líric com Auxiàs March -a qui vam festejar el novembre-, trobam grans poemes èpics, o cívics, amb versos com aquests: * Diners, honor no es fan per bones vies * Puneix aquells sients alt en cadira / qui de l'anyell volen la carn e llana. * E ja los reis los potents no castiguen * Així los reis los pobres executen. En un poeta considerat èpic, o cívic com Joan Brossa, trobam bons poemes lírics, o intimistes; l'any passat els sentíem aquí: LAI // -Té nas, / boca, braços / i cames. / Tria una part. // -Els ulls. a la poesia de Salvat Papasseit, a la de Blai Bonet, a la de Vicent Andrés Estellés,  hi trobam ineludiblement els dos vessants, el líric i l'èpic. També Miquel Martí i Pol mostra al llarg de la seva trajectòria el doble vessant líric i èpic, intimista i cívic, com podrem comprovar ara mateix amb el recital que ens oferiran els deïdors de Magisteri. 

Ja des dels primers poemes trobam versos que mostren el seu vessant líric i intimista: * Tot és bell per llegir-ho als teus ulls, per besar-ho als teus llavis. * Pel foc esbrinareu / què hi ha dins de vosaltres. * Per assolir la bellesa / us heu de despullar de prejudicis. * Un gust de sexe als llavis i a la pell. * Creix en l'amor, que tot ho dignifica.

Ja des dels primers versos -i sense oblidar tampoc les seves cançons- també hi trobam el seu caire cívic, que es desenvoluparà en el doble vessant social i patriòtic. en el poema "Com un ocell a les mans", que escoltarem ara, hi trobam la mateixa temàtica de Blai Bonet a "Oda del poble rural", i a El poder i la verdor. Sentirem també "L'Elionor", i poemes de L'àmbit de tots els àmbits, i d'altres del seu darrer Llibre de solituds. Ho sentim en versos com: * Caldrà refer el present / si volem sobreviure'ns. * Res del que esbomben els timbals no és cert. * Bastim murs que ens preservin de tota estrangeria. * Als qui vindran més tard, els tocarà / de fer foc nou, si poen. * Qui mana en tu ets tu, i no cap vent.

Abans d'amarar-nos de la poesia de Miquel Martí i Pol només ens resta agrair-li la seva presència (benvingut Miquel, benvinguda Montserrat, benvingut Lluís) i la seva poesia, que ha fet desitjar, sentir i pensar aquests magnífics deïdors i cantadors, i que ara us farà desitjar, sentir i pensar a vosaltres. Gràcies. 
 
 

MIQUEL MARTÍ I POL 

tornada a recitals poètics
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA