Poezies   

L'ekip del bosk   
 

Les Poezies de Bartomeu Matagalhs

De tant en tant entre els llibres de poesia hi trobam poesia. Matagalhs ens ha donat a llegir un llibre ple de poesia, un primer llibre com n'hi ha pocs, segur que no és el seu primer llibre: en aquesta bota ja hi havia hagut vi. L'artista, com diu el pintor Joan Ponç, primer ha d'ésser artesà, ha d'aprendre l'ofici, i després podrà ésser artista (o bé serà artesà tota la vida); ara bé, el que abunda, diu, és el pintor que no arriba ni a artesà. En la poesia passa exactament el mateix: molta gent que escriu poesia i que no té l'artesania de la sintaxi, de la mètrica, de la musicalitat..., que no coneix la tradició poètica; també molts d'altres que tot i tenir alguns coneixements d'artesà no tenen la valentia, la llibertat, la vida, el geni suficients per arribar a ésser poetes: són versaires. 

El llibre l'ha editat, amb data de 2001 i sense lloc d'edició, el Centre Cultural Capaltard, centre difusor de poesia dita i editora de poesia escrita que té cops amagats.

Ja al pròleg hi trobam alguns elements de la poètica de Matagalhs: eskrik diu perke la simetria em kansa - perke d'ensa ke tenk us d'amor fatal i enerjetik estim una fantasma - per anar kontra el cel i kontra els representants del seu ordre aki en la terra - perk'e apres ke i a just dues menes de koses: les ke fadj i les k'em passen - perke mir.

S'enceta el llibre amb una variació deliciosa de la tonada d'espolsar ametlles, un entroncament perfecte en la poesia popular, un poema per dir cantat (com també la tonada vermelha, un magnífic cant de desamor). Continua amb Palau i Fabre (que reapareix, a través de l'aire, el foc i la llum de la roza 2): som velh vadj neixer air / i per nozaltres dema me'n vadj kap a la lhum. Matagalhs mostra la mateixa capacitat de Palau de vampiritzar l'altre, de fer-se, de viure, a través de l'altre: no és imitació, no és còpia, sinó fructífera alienació, vida nova a través de l'altre.

És una poesia de l'home, de l'home bé, de l'home mal, de l'home transcendit, de l'home sol, de l'home entotsolat, de l'home comuna, de l'home món (i no la visió del poeta-funcionari castrat consentit incapaç de fer trempar ningú ni ell mateix). No parla d'ell (no parla d'impotència sense eixida), parla de jo que llegesc, no de la meva biografia ni de la seva (ni a galindaina del vent, ni al kurriculumvite) sinó de jo, de tu, aquí, ara, abans, sempre, arreu. 

Diu Josep Palau i Fabre: "El poeta és un mèdium; és a dir, un instrument o caixa de ressonància excepcional a través del qual els cataclismes, les convulsions (socials, polítiques o altres), els sentiments, les imatges, etcètera, es manifesten." "El poeta té el privilegi -i la càrrega- de poder expressar el que és patrimoni comú." Matagalhs és un bon mèdium, per això m'ha fet llegir-lo com llegesc Blai Bonet, Estellés, Brossa, Palau... obre la persiana i parla pels deus parla! parla / i si ja no saps parlar lhadra lhadra lhadra!

El llibre, escrit segons el projecte d'ortografia única europea mostra la futilitat de l'ortografia, la corbata de la llengua. Es llegeix de meravella (sent avui la pluja sobre el mar). Malament si no hi ha més que corbata, més que ortografia; si hi ha home davall, si hi ha paraula, no cal corbata. venk per ser antikonstitusional pro tu. Si qualcú considera que això no és poesia perquè és escrit amb aquesta ortografia és més ridícul que els que no consideraven poesia la poesia visual i els poemes corporis de Joan Brossa: amb les imatges també es poden fer metàfores i poesia, i també amb l'ortografia única europea (i això ho escric justament el dia de santa Escolàstica). "La poesia és joc, però també foc", diu Carles Riba, i aquí hi ha joc i foc.

En fi, una poesia d'una gran musicalitat, com la de Josep Palau i Fabre, com la d'Enric Casassas..., una poesia per ésser dita per un gran rapsode, per exemple per Carles Rebassa, que no necessita corbata ni roba de cap casta per dir com un àngel, com un dimoni.
 

          (Shiva m'ha fet arribar aquestes paraules: agrair-te Antoni la resenha tan viva del lhibre de poezies de Bartomeu 
          Matagalhs. Akesta veu ke va arribar-me dins un kop d'Aire d'estiu i des d'alesores m'es Aire de kada dia. Son 
          poemes ke em fan balhar els ulhs i aixi balhar amb tot alho ke miren. Per dir-los i dansar-los kin gust poder 
          eskampar-los.)
 
 
 

poezies
 

rosa núm. 1

kuan l'arbre no vol la fulha
elha tota sola kau
jo se k'enkara esperau
k'algu us venga d'onsevulha-
la pena mes primerenka
es akest kos d'ametler-
la tristor mes primerenka
kom una flor d'ametler
k'ensumau ke jo ja o se
akesta olor ke no te-
perk'es de pena ivernenka
pena als lhavis primerenka
de no abrasar l'ametler
fudj la nit es de mati
nomes tenk la vostra kara
dins el plor sense rialha-
ke ja no tenk kap rialha
si vos no em voleu a mi

kuan l'arbre no vol la fulha
elha tota sola kau
i vos la vida mirau
i la sentiu kom agulhes
vos plau adzar kuansevulha
i a les vespres demanau
la remor si se despulha
alguna nit d'estiu suau
suau del bes ke'l kos remulha
som aki i vos no em mirau
dolor ke ma vida mulha
dolor ke reviu suau
 

roza núm. 2

fa sol enmidj del sol ets l'Aire
manten-te viu -pel fok!
el vent viu i la verge folha
arrabasa't la veu i lhensa-la
kontra el rokam on tot es fon
i la vida emmudeix de kop
vermelha farta de vergonha
kuan ja no's la vida i es nomes el dia
menja't la nit sempre vuit homes balhen 
el dans solitari
ke no
es tuda
investiga dins el vent ke du enerjia
et komptaras les venes i beuras
dels rierols de sang ke t'an nodrit
vuit-sents dies de gener de fang
al vent la mort al vent
la sang a l'Aire
i no digis res travesa les abitasions
siges venjatiu siges l'homisida del temps
mata al vent -pel fok!
balha el dans devora el fok frueix del fok
i krema't konta-li al fok el seu desti
ke s'eskarrufi mostra-li les kames
i trepidja'l amb els peus deskalsos
ke mori el fok -per l'Aire
despres ke resusiti siges fam del fok
i mor despres
reneix despres sense obediensia
kalsinat aixi seras un ome ke kamina
despres viuras despres esent no un deu de lhum
un animal una enerjia
ke s'esten i ensega els prats
i vola
 

tonada vermelha

voldria tornar belhveure
enmidj de la dezamor
per treure alguna klaror
d'akest meu sentit del deure
el meu ermitadje es kreure
en tots els forats d'amor
ke porten klaus i verdor
i kredo, k'es "krek" per kreure.
voldria tornar koloma
kansat d'un miralh tan trist
ke m'estimin kom mahoma
ke m'enklavin kom un krist
jo no vulh talhar la poma
el ke vulh es balhar el tuist
 

klam i resposta

dins la plasa dik ke i a:
tres kadires una entrada
una vanova i l'atzar
kina nit ke m'e perduda
enlhestint el meu dema
ke sera dema de l'alba
si no la'm puk emportar?
voldria dir la notisia
siutadans del pobble pla
viviu amb go.dj eseu lhiures
i ningu us negara el pa
rebentau la burokrasia
i el nou dia arribara
siau siouxs feu kom l'Aire
ke sols el k'a de fer fa

aki la pena kalham
ke ningu venga amb maneres
ni desfet de servelheres
ke aki ki i som la kalham
no voliem badalheres
i tasa i mitja en kalsam
be la sabem pam a pam
per lo buit de les kulheres
la putada k'es la fam!
 

po e ma

et vulh amb mi tot just 0pel godj que fadj
kuan tenk el kos ke bulh amb el teu kos
i el meu dur os que bulh de karn un tros
de karn en flor kom si fos flor de madj
ke just en tu krek ke puk fer el meu radj
de lhim de lhum karn k'es fa kals kom l'os
i fa amb la sang un pler tan dur tan gros
k'em punh i em munh el godj quan de tu vadj
kreu-me no fadj el pur si et dik k'en mi
des ke no ets lhum tot el meu godj va tou
i tenk un sehn molt fet de brou es fi
i te la fe ke fa de peix al pou
on sek la set ke vol per mi el teu si
al godj ke ja no i es i ke un temps fou
 

la lhum

siau la lhum mai partida
deixau en nostres terres
tot l'amor de la terra
tota la pau de l'Aire
s'an enses les lhumeres
i an rebentat de flaire
s'an omplert totes d'aigua
eskudelhes i jerres
em estes l'alegria
del bosk n'em tret les pedres
i em vagat kom els folhs
entre alzines i sendes
em deixat l'ombra neta
i em robat a les tendes
i als vitralhs de l'esglesia
em lhensades les pedres
em perdut la konssiensia
i junts ens desmaiavem
tot el terra koia
d'esmolades estakes
i en lhevar-nos teniem
lhum per dins les butxakes
i als dits anelhs de terra
i ens miravem -ploravem
i tornava a aver temples
i tornava a aver foskes
i nozaltres sabiem
k'akabava la pau
ke tornavem al regne
ke no tomba no kau
ke no torna amb la merda
alha on paren les moskes
alha om plora la pau
 
 

l'ekip del bosc

kanso de kan pum pum

pasam de lharg 
l'ekip del bosk
pasam de lharg
a estat kom molt de kop: em vist
kom una merdosfera que kobria
la siutat i algunes kazes de la valh
i ens em mirat trankillament
i em dit per ke? per k'em de viure aki?
i ens n'em anat al bosk i al bosk em vist
altra jent ke partia kuan la vida li fujia
ke s'avia installat al bosk! tambe!
i algu enkara a pensat el bosk ja's nostre
i s'a muntat kompanhs una estolada
ke no'm agut d'organidzar: tot molt amabble:
em dit el bosk som tots!
i em dit vatuadelh! i ens hem posat
trankillament a kadasku lo seu: kantavem
per empasar-nos la suor
pasam de lharg
l'ekip del bosk
l'ekip del bosk
el vent es ara

folk

al bosk del vent la remor
k'es confon amb un oradje
diu istories d'amor
sense envejes ni karnadje
eskoltem-lo un momentet
ke la sang en torni viva
ke la merda ens sigi un pet
la tendreza una olor altiva
ke pekem de net i amb gust
sense fotre el personal
k'el lhok on i avia el trust
torni un tendre kaminal
ke pugem fer akest kami
i ke no tengi dreseres
k'arribem tots a la fi
a les fonts els rius les eres
i els segem amb la remor
k'es klara i greu kom la lhuna
i ens kontem kontes d'amor
sense rekansa ni runa
k'ens mirem kom pervertits
i ensumant-nos nostra olor
en aver-nos desvestits
damunt l'erba fent l'amor
akabem amb tot de seggles 
de lhums i de dezenkants
d'odi i morts i reis i reggles
i kadenes per la mans
i kadenes entre el kolh
al grupet ke sempre perd
ke mai no va sek: k'es molh
i despres improvizats
ki vulgi dira poemes
i als mes belhs i agozarats
no els pozarem diademes
ke'ls aprendrem de memoria
i anirem entre les sokes
a fer-les saber la istoria
on les jestes son ben pokes
i no es sedeixen medalhes
ni bens ni xeks ni diplomes
i no's baralhen batalhes
i despres menjarem pomes
d'una pomera amb serpent
k'es amiga de la dona
i de l'ome amik fervent
i amb la festa ke resona
veurem de l'ome no peka
ni els gnoms ni els folhs ni els jegants
i amb la fam k'amb elhs s'aixeka
amb tants de godjs i de kants
als negosis de fast fud
mostrarem les jidrioles
i veurem k'elhs an perdut
la gerra a les karmanyoles
k'em preparat: som al bosk
kantam fins ke ve la nit
i ens importa un lhamp podrit
akelh deskonfiat krit
k'en mirar-nos just a dir:
mirau-los: l'ekip del bosk

kanso de can pum pum

kokaina katalina! kokoters
vijilansia virolai i tu ke puts
la moneda k'inflexionen senhors bruts
kuan s'ensenen kataklistes amaters

somiadors ejakulant somnis de fil
sekretaries korrejint els gran dilemes
konjunsions sintaxis velhes els fonemes
de la farsa d'aquest vent sonat d'abril

lharges kues a les kazes dels kasiks
terratremols k'an naskut rere la reixa
kuan la vida n'es un brot florit de xeixa
ke perfuma pena bruna d'orbs i riks

fadrinadjes konvertits en jelozies
jelozies ke s'estenen mes enlha
de la korna i la konxorxa del pensar
ke vivint kal akomplir lheis i maries

la maria mama plors i flors a rompre
i la roza s'a marsit kom un bunhol
kanten klases dirijents k'el mon no vol
una pau k'akesta merda a d'interrompre

mil papers per papejar i parir infants
i mes dones ke son omes dones son?
i entremidj de midjes aigues l'aigua es fon
de gargalhs i galhs galhets dels militants

k'es la idea: fes la pau sens militansies
mil mesions kagades a merse del mal
sota kada bestia jeu un animal
ke jo se ke kanta kors d'amor i d'ansies

si tu trobes una idea que no te
ni sentit ni koerensia de tot d'una
i no i serkes l'aigua klara entre la duna
ben torrat estas de l'ala aventurer

ja o e dit: k'e dit? i no m'eskap
k'imajin akesta flor sense trajedies
no l'e vista a manuals ni ensiklopedies
ke no'n se jo masa mes k'un ke no'n sap

oselhs

4
ja plou i em trek la roba

et pens des del kapolh de la perdiu
i es kom si em mirasis des dels ulhs d'un teulader
ker ser perdiu somia

8
l'estornelh m'a duit avui
un tros del teu Aire:

"venk de boixar amb els oselhs de palestina"

17
kantare per un oselh
ke koneix de tota pelh
ke la beza ­ bergantelh 
del turmelh fins al klatelh
i despres sedent ­ redelh
serka amb espira el ramelh
i s'afua a menja' el grelh
del ribelh i del sistelh

kuan el mir rem espipelh:
torna una ala el meu servelh:
jo voldia ser kom elh

cagondeu ­ som un oselh

21
elh era un pasarelh i era tan jove
k'en revolar tot sol per la siutat
a kada punt es feia feredat
de veure l'existensia kom s'estova
pels rolhos dels umans de les persones
ke parlen animal k'entre elhs es venen
la dignitat i el sentiment i prenen
l'amor com pedres de les fones
un dia elh empero va desidir
ke ja n'i avia prou d'akelhs niguls
k'el sel solhaven i les nous els kuls
i va fer el seu projekte de partir
kuan feia deu kilometres k'anava
kamins del seu pais "el meu pais"
pensa maleit i va kedar amb el fris  
de veure si marxava o si kedava
li entra akelha tristor i akelh turment
de ser un eskiu sense aver fet la gerra:
vola ­pero ­sabent  k'en tota terra
auria sempre amor amb el seu vent

puta

per k'as volat kom una au negra blanka?
fas del teu kos un niu de kuks peluts
i els ous em deixes de plens tan eixuts
k'es fan verds joves verds en verda branca
kanta la branka penjada no manka
la fatima enfolhida de verbs bruts
ke em diuen sense mots i amb ets i uts
per ke de l'ort as tankada la tanka
fora mentida de les mes senhores
si et deia que jo pas de tu i pas
de lharg deskals part damunt les estores
de la mentida dels teus ulhs de glas
on no pots amagar ta'teix k'enhores
el sel d'akest infern que tu te fas

una au blanka

jo lhaurava dins son kosta
i te vadj sentir cantar
ben aviat vadj 'turar
el parelh per escoltar
ke deia akelha veu vostra

el teu kantar era a gran dia
i jo ja treia el banho
molta pressa que en tenia
de kantar akeixa kanso:
tant dona pa com l'amor
en banheta ben de dia

i en banheta ben de dia
de kop deskomparege
ja res pus no se'n sabe
de la vida k'en sortia
del meu banho ximbomber

mala pesta la tonada!
mala puta si la kantes!
kom no e de fer les tantes
kuan vedj ke t'ets embarcada
si es ke me n'as fetes tantes
i si i pens top la robada
i me cag en rekorantes

i kuan ja m'i e ben kagat
vedj ke fadj una alenada
d'una freskor despulhada
k'en vida no auras tastat
i amolh la teva tonada

t'a pareskut fet aposta
jo ke vadj 'turar el segar
i el parelh per eskoltar
ke deia akelha veu vostra
alha per devers son kosta
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA