poesia
  haikús i tankes
  sonets

guions de titelles
  en kiko i les seves idees
  super Z
  ves per on
   la mort dels esclaus
  el puta préstec
  crespinós contra rabasc 

romanços
   l'ou de la ministra

EN KIKO I LES SEVES IDEES

Guió de titelles de Lorena Martín
(Tardor 1998)

PERSONATGES:
En Kiko (titella)
Na Deborah (persona; és una del curs)
Na Deborah (titella)
El Geni (titella)
El Drac del conte de n'Artús (titella)

 Tot és molt fosc. De sobte, s'encén el llum que només il•lumina el centre de l'escenari. Comença la música. Acaba, i no passa res. Es repeteix la darrera part de la cançó que ha donat peu a la funció, però no passa res. Na Déborah-persona s'aixeca (està asseguda entre la gent). Va cap al castellet i copeja la fusta.

DEBORAH: Venga, despertau! Què feis? (Mirant cap al públic.) Aquesta gent ja no sé de què va! (Torna a copejar.) Venga! (Mou el teló i introdueix el cap dins el castellet.) On sou? (Lleva el teló totalment. El decorat de fons és un cel estelat de color blau marí amb els estels i la lluna de color de plata. Na Deborah es posa mans plegades fent gestos d'impaciència.)

 Surt en Kiko. És un titella de guant. És jove i té un somriure de polissó. Entra xiulant. Sona una musiqueta que l'anuncia.

DEBORAH: Ja era hora, no? Què feies, un testament?

KIKO: Ei, tu, tranquil•la, eh! Que no som sord! Encara que avui haurem de fer el beneit perquè tu puguis aprovar et poses així?

DEBORAH: No! El que passa és que si hem quedat a una hora, hem quedat i punt!

KIKO: Doncs tu què et penses? Que no tenim res més a fer? Nosaltres també tenim les nostres coses!

DEBORAH: Siií? (Rient.) Si ara resultarà que vosaltres que teniu una vida més que còmoda us queixau! Ja m'agradaria a mi ser titella i no haver de pagar factures, ni haver de fer feina per menjar, ni... (Kiko la interromp.)

KIKO: Ah siiií? Jo no n'estaria tan segur!

DEBORAH: És clar que sí! Mirau aquest! Quina xaripa! Ja m'agradaria, ja!

KIKO: I doncs, ara ho comprovarem! Geniiiii!  Geniiii!

 Surt el geni acompanyat amb una musiqueta tipus oriental. El geni és un altre titella de guant amb roba brillant.

KIKO: Hola Geni! Què, dia lliure, avui?

GENI: Home, Kiko! Sí, mira, ja m'han donat les vacances d'estiu... I què tal la teva família?

KIKO: Ah, molt bé, gràcies. Però escolta'm un momentet. Mira, aquesta que veus diu que li agradaria ésser titella. Hi pots fer qualque cosa tu?

GENI: És clar, home! Ja saps que per tu, el que sigui. Mira això: AXILIPUM, APUM, APUM!

 Es sent molt de renou i el llum fa interrupcions de color blau fins que s'apaga totalment. Mentre, na Deborah va darrera el castellet. S'encén el llum i hi ha en Kiko i el Geni.

GENI: Be, ja us arreglareu. Ja t'enviaré un e-mail per anar de marxa. Adéu!

KIKO: Molt bé Geni. Adéu.

 Se'n va el geni, i de sobte surt un titella que s'assembla sorprenentment a na Déborah. És na Deborah titella. Apareix envoltada de fum (fet amb fum d'una cigarreta).

DEBORAH: Aaaag! Què m'has fet, titella del dimoni?? Torna'm a fer ésser com abans ara mateix! No em fa gràcia!

KIKO: Ah no! A mi no em cridis que jo només he fet el que tu m'has demanat! No en faltaria d'altra!

DEBORAH: Però jo no ho deia de veres!

KIKO: Uff! Ara ja no s'hi pot fer res. Els efectes duren hores!

DEBORAH: Hores?

KIKO: Hores.

DEBORAH: I doncs, ja no es fan genis com els d'abans...

 De sobte es sent un renou terrible. És el gruny d'un monstre feroç.

DEBORAH: Quin gruny més terrorífic!

KIKO: Això deu ésser el drac del conte de n'Artús que s'ha escapat! Jo me les pir! (Desapareix corrent.)

DEBORAH: Nooo! No te'n vagis!

 Surt el frac. És un titella manopla.

DRAC: AAAAAAG! Som un drac i m'agraden els titelles i et menjaré per sopar! AAAAG!

DEBORAH: Nooo! (Corrent. Hi ha una persecució.) Ei, els del públic, ajudau-me, no? Aaah! (Continua la persecució fins a sortir pels costats del castellet.) Un moment! (S'aturen.) Jo no som un titella, som una persona i no t'agradaria gens ni mica.

DRAC: Siií? I jo som na Caputxeta! AAAAG!

 Continua la persecució i finalment se la menja. S'apaga el llum i quan s'encén hi ha en Kiko tot sol. Sembla que plora. Música de marxa fúnebre. Acaba la música i en Kiko mira cap al públic.

KIKO: I dons, què us pensàveu, que tindria un final feliç. HA, HA, HA, HA! (Desapareix rient molt fort. S'apaga el llum.)

  inici

SUPER Z
Sebastià Llodrà i Oliver
 
       Aquest són els personatges que surten a escena durant l’obra, n’hi ha altres que parlen, però no se’ls veu:
Narrador: el narrador és el bufó de la història, ja que, encara que no hi intervé directament en la trama, no es limita a narrar d’una forma subjectiva, sinó que crítica i fins i tot destrueix els personatges. 
Super Z: nascut per a salvar el “Regne de la Ñ” de tots els mals. 
El Rei Barbó: veu a un món per a ell perfecte, sense treballar , creient que el seu regne serà etern. Es mou entre la inconsciència i la ignorància.
Missatger (ja s’especificarà posteriorment).
 
 
ESCENA 1:
 
S’encenen tots els llums. Apareix una cartolina amb el títol de l’obra: “Super Z al regne de la Ñ”. 
Quan es retira aquesta primera cartolina, una veu llegeix en to profund i cerimoniós ?tipus les advertències dels medicaments- el que posa aquesta segona cartolina:
 
VEU: El contingut de la següent obra és totalment fictici, qualssevol semblança amb la realitat és pura coincidència...o no. 
 
Tot seguit s’apaguen els llums. Sona l’himne del “Regne de la Ñ” mentre un sol llum il·lumina la figura del narrador, que es troba al costat esquerre, ben davant, a l’escenari. 
Apareix el Palau del Rei Barbó, decorat amb banderes i distintius del “Regne de la Ñ”. Al fons hi ha tres portes dibuixades amb una nom a sobre cadascuna: Príncep Peric, Princesa Melena i Reina Sofria.
 

NARRADOR: Això era i no era, a un Regne anomenat “Ñ”, un rei que vivia feliç a Palau. Sa majestat, envoltat de la seva família, aristòcrates i paparres varis. Passava el temps despreocupat, creient que el seu regnat seria etern. La capacitat comunicativa d’aquest rei era més bé escassa.
 
 S’encenen tots el llums. Apareix el rei vestit amb una capa blava i una corona daurada sobre el cap. El seu rostre és similar al de qualsevol altre Barbònic.    
 
REI: Hola....! (amb veu un poc com adormida, sempre parla així.) 
 
NARRADOR: El Príncep Peric de les terres mineres era l’hereu de la corona i passava els seus anys d’aprenentatge i formació a palau junt amb la seva família. El Príncep Peric dedicava el temps...bé, a...
 
El narrador surt de l’escena. El rei va cap a la cambra del príncep i pica a la porta.
 
REI: Perico..! (Des de dins l’habitació es sent el renou de la sniffada d’una ratlla de cocaïna).   Bona nit Perico!
 
Després el Rei Barbó és dirigeix cap a la porta de la cambra de la Princesa Melena i pica a la porta.
 
REI: Bona nit Melena! (Des de l’interior de l’habitació és sent el renou d’algú que està cagant.)
 
El rei se’n va finalment cap a la cambra de la Reina sofria, la seva esposa.
 
REI: Sofria, bona nit reina! (Des de l’interior de l’habitació es senten els gemecs de la reina boixant amb algú.)
 
El rei marxa cap el centre de l’escenari. Torna sortir el narrador al mateix lloc que abans i s’apaguen tots els llums menys el que està sobre aquest.
 
NARRADOR: Com poden vostès veure la vida a palau era fàcil i entranyable... Aquell vespre però, alguna cosa estava a punt de passar. Una notícia que, com podran comprovar, faria canviar l’humor del Rei Barbó.
 
Es sent el renou d’una moto que s’atura davant Palau i tot seguit algú que pica a la porta demanant pas. Entra a la sala on es troba el rei un missatger vestit tot vermell amb una gorra. Al darrera porta escrit “Tele-correu”.
 
Missatger: Ave Maria Puríssima!, (cridant). Sa majestat, li duc una noticia de la regió de Catalinya. S’han trobat pintades reivindicatives de grups separatistes independentistes radicals i violents. Volen proclamar la república dels Països Catalins!
REI:  Ai...sempre igual, putos polacos! (amb el mateix to endormissat), haurem de cridar a...Super Z!
 
 S’apaga el llum i torna a sonar l’himne del “Regne de la Ñ”.
         
 
ESCENA 2
 
Es veu a Super Z que es dirigeix volant per l’espai cap al planeta Terra. El decorat és un espai fosc amb estrelles i al fons hi ha la terra en forma de pilota de futbol.

Mentre se sent una música de fons (la del PPartit de Super Z,  si la podem trobar).
Super Z és un personatge baix, lleig , amb el cabell fosc i un sospitós bigoti. Va amb un vestit blau i a sobre una capa vermella. Al pit hi porta dibuixat un escut en forma de diamant amb una Z al mig. 
Es sent el narrador, però no apareix en escena. La música segueix sonant, però més fluix.
  
NARRADOR: Què és això? És un ocell? És un avió? No, és Super Z! (Es torna a pujar la música uns segons i després s’abaixa.) El nostre heroi....ejem (tus) ...des del llunyà Món Cloa ha sentit la cridada del rei del regne de la Ñ i, com és el seu deure, acut ara i sempre a salvar al regne de qualsevol amenaça.        
SUPER Z: (Amb veu apagada i mala d’entendre.)Me’n vaig cap aquell planeta que veis allà enfora. El rei Barbó necessita ajuda ja que, els mateixos exaltats independentistes radicals de sempre, han provocat actes violents i reivindicatius contra la unitat i indivisibilitat del regne de la Ñ. No patiu...amb Super Z, el regne de la Ñ anirà bé!  
 
Es torna a sentir la música mentre Super Z va volant cap a la terra.
 
SUPER Z: (Taral·lejant la cançó.) Na, ná , na, ná ...nananananana...Fiu!!
 
Es van apagant els llums i també la música mentre Super Z continua taral·lejant la cançó.
 
 
 
ESCENA 3
 
Aquesta escena ocorr ja a Catalinya, davant la paret on s’han trobat les pintades. És de bloquets i les pintades estan escrites amb esprai. A la paret s’hi pot llegir: ”Visca la Ny”; “No a la Ñ, volem la Ny”; “Barbó cabró”; etc. 
 

Al fons hi ha la paret i el narrador es posa davant a un racó; parla ell. Super Z encara no ha arribat. De moment només s’encén el llum sobre el narrador, la resta de l’escenari està a les fosques.  
 
NARRADOR:  Com poden vostès comprovar estem davant la famosa paret amb les pintades que tant preocupen al rei Barbó. Podrà solucionar aquest difícil cas el nostre heroi? Quin tipus de tècnica emprarà? Utilitzarà la seva impressionant oratòria per a convèncer els catalinistes que no pensen de forma correcte o per el contrari haurà d’emprar la seva super-força? Quines poderoses armes amaga en Super Z? Això ho descobrirem en poc temps. Si no m’equivoc, el nostre super heroi està ja a punt d’arribar (mira cap a dalt). Sí, allà el veig! És ell! (Molt emocionat, cridant.) És en Super Z!
 
S’encenen de cop tots els llums i es veu a Super Z que cau des de la part superior de l’escenari, en un aterratge antològic. Es sent primer “nyiiiiiou”, com si anés volant i després “pum!”, la castanya al terra.
 
 SUPER Z: Miri vostè, Sr. Narrador...l’aterratge va bé! Tot va bé!  (Es gira cap a la paret que té darrera.) Oh! (Exaltat.) Aquests putes separatistes independentistes radicals i violents ja en tornen a fer de les seves...abusant del favor que els hi hem fet permetent la llibertat d’expressió  pretenen destruir la glòria del “Regne de la Ñ”!
 
Torna a sonar la música del Ppartit de Super Z mentre aquest es queda pensatiu en el centre de l’escenari mirant cap a la paret i donant l’esquena al públic. La música va pujant cada vegada el volum com anunciant que alguna cosa increïble està a punt de passar...Quan la música arriba al seu moment culminant, s’atura de cop.
 
SUPER Z: (Girat de cara al públic.) Aquesta és una missió per...Super Z!
 
S’apaguen els llums i  l’escenari que quasi a les fosques. Mentre es veu a Super Z girat cap a la paret i anant de part a part del mur s’aprofita per canviar el decorat. Es treu el de les paretspintades i es posa un nou decorat amb la mateixa paret però, aquesta vegada, neta. Ben al centre es veu un cartell anunciant a Super Z, la signatura després de la neteja.
 

SUPER Z: (Orgullós del que ha fet.) Ja està el problema solucionat! Visca la neteja! Fora  l’expressió d’idees!...Visca la unitat i indivisibilitat del “Regne de la Ñ”!
 
Super Z parteix volant i mentre emet una rialla orgullosa. 
 
NARRADOR: L’actuació de Super Z ha sigut memorable...El seu coratge i la seva intel·ligència han fet que el problema amb els separatistes independentistes radicals i violents s’hagi resolt...I és que amb en Super Z...el “Regne de la Ñ” va bé!   
   
 
         ESCENA 4 
 
El decorat d’aquesta darrera escena és el mateix que en la segona, l’espai amb la Terra en  forma de pilota de futbol al fons. Es veu a Super Z allunyant-se d’aquesta. Sona la mateixa música i només s’atura quan parla el nostre heroi.
 
SUPER Z: Jejejejeje! (Rialla diabòlica.) Així n’aprendran aquest putes polacs! Ara me’n torn al meu planeta el Món Cloa per a descansar una mica i pegar-li una mica a la “botella”.
 
Torna a sonar la música mentre es van apagant els llums. Quan l’escenari queda a les fosques completament s’atura la música i apareix de nou el narrador. Un sol focus l’il·lumina.
 
NARRADOR: Amb aquesta història hem pogut veure com soluciona Super Z els problemes del rei Barbó i del Regne de la Ñ... Un cop vist això: analitzeu, jutgeu i obreu en conseqüència... O si no, manteniu-vos en la més pura i simple indiferència. De totes maneres...una pregunta. Creieu vosaltres que Super Z ha solucionat definitivament el problema només netejant les pintades o és un problema més profund? (S’atura com deixant pensar al públic uns segons.) Au idò, que ho passeu bé !
 
 
         SALUTACIÓ
 
Amb el decorat del palau de fons surten els personatges a saludar mentre sona l’himne del Regne de la Ñ. Finalment s’apaguen tots els llums.
 

  inici

VÉS PER ON

         Victoria González (2000)
 

PERSONATGES:

- La Gina: és una prostituta molt guapa amb unes bones mames. És jove i pensa que mai no trobarà un home que l'estimi perquè és una prostituta. (titella de cola).
- En Benet: és un home jove que pareix un poc beneit. Es troba molt sol i li agradaria tenir una dona al seu costat. (titella de guix).
 
 

            ACTE PRIMER

ESCENA 1

A un carrer solejat, a mitja tarda, trobam la Gina al seu cantó. Du una roba molt sexi. Es sent com passen els cotxes des d'on li criden coses, i ella els contesta.

COTXES- Eh! Gina, tia bona! Quines mames! Me les menjaria!
GINA- Doncs vine aquí i tasta-les!!

CANÇÓ:
 La Gina, la Gina,
 La Gina barrina,
 La Gina barrina,
 Barrina i fa pagar.
 (x 2)

En Benet surt a escena, passeja trist, pensant en lo sol que es troba.

BENET- Ai!  Què sol que estic... (trist). Ai! Què seria de feliç si conegués una dona... Però ...Qui punyetes em voldrà amb lo beneit que paresc! (una miqueta enfadat).

En benet arriba al cantó de la Gina.

BENET- Perdoni, que em podria dir quina hora és? (tot mirant-li el pit).
GINA- Les 6 i mitja. (molt seca, sense mirar-li).
BENET- Grà....gràcies. (sense deixar de mirar-li el pit). (pareix que dubta uns segons) Em dic Benet.(No hi ha resposta, i tarda uns segons en xerrar un altre pic) Que espera qualcú?
GINA- (Encara sense mirar-li a la cara). Potser.
BENET- Ah! Què interessant. (segueix mirant-li el pit).
GINA- (un poc enfadada).  Escolta! Si vols mirar-les de més a prop no et sortirà molt car: amb 2000 pessetes podràs fins i tot tocar-les, i... per un poquet més, puc ser tota teva per una estona.
BENET- Ups! Vostè  em perdoni.(un poc avergonyit). Adéu.
GINA- Au, sí, adéu...Uff (farta).

Benet se'n va.

GINA- Uff, que n'és de pesat aquest, requaranta putes!
 
 

               ACTE 2

ESCENA 1

Al dia següent, al mateix carrer, en Benet va xerrant tot sol.

BENET- Ai, no m'he pogut llevar aquella dona del cap (imaginant-se-la, emocionat). Quina cara, quines cames, quin cos...Quines mames!! (molt emocionat i exclamant fort, en to groller).

En Benet arriba al cantó de la Gina.

BENET- Ejem...Umm (nerviós sense saber com començar). Uep!

La Gina se'l mira.

BENET- Umm...Hola, com va?
GINA- Hola (estranyada). Va bé.
BENET- Ah! Doncs... Me n'alegro. (es calla per uns segons).

La Gina passa d'ell, segueix mirant d'un costat a l'altre del carrer.

BENET- I... I què fas sempre per aquí?
GINA- Què no ho veus? Doncs mir els núvols, i els cotxes, i els ocells,... ( prenent-li el pél, irònica). Què no ho veus que sóc una puta? Doncs esper que vingui qualque home (un poc enfadada).
BENET- Ah... (avergonyit).

En Benet fa com si se'n anés, però de cop i volta es gira cap a la Gina i torna cap a ella.

GINA- Què vols ara? (enfadada).
BENET- (temerós de la Gina). Bé...és que m'ho he pensat... i... no sé... m'agradaria passar una estona amb tu... i potser xerrar...
GINA- Xerrar? (estranyada). Només això? Bé, però... Això també et costarà uns duros...
BENET-I quant em costarà?
GINA- Bé mitja horeta et costarà només 1000 peles, per ser tu...Hi, hi (es riu pel negoci que farà). (dirigint-se al públic) Quin beneit!!
BENET- Bé, d’acord ( dubtant una mica).
GINA- Au, doncs. Anem! (molt decidida).

Tot dos se'n van carrer avall.
 

ESCENA 2

A l'horabaixa següent, la Gina al seu cantó.

GINA- Ai... Quin home més simpàtic (com somiant). Al principi , pareixia beneit, però després...! Ai...!  Què és d'intel·ligent, i d'educat, i de bona persona... (com a enamorada). (De sobte:) Però no, no pot ésser, ell mai no s'enamoraria d'una dona com jo, que vén el seu cos per a guanyar-se la vida. Més val que no hi pensi més amb aquest (sèria). Ai! En Benet... (sospirant, enamorada).

Apareix en Benet. 

BENET- Hola... Gina (sospirant, tímid, mirant el terra).
GINA- Hola (tímida, mirant el terra).
BENET- Com estàs? (mirant-la a la cara).
GINA- Oh! Bé, bé. Com sempre... (mirant-li a la cara).
BENET- Ah! Com sempre...? (desil•lusionat per la resposta de la Gina).
GINA- Bé, com sempre... Com sempre, no. Millor.
BENET- Millor? (content).
GINA- Sí... (fluixet, molt tímida).

Sona la música, el temps passa i no se n'adonen de que ja han passat dues hores).

BENET- ( mira el rellotge) Ui! Què és de tard, ja han passat dues hores des de que vaig arribar!! Ho sent molt, Gina, per haver-te fet perdre l'horabaixa...
GINA- No, tranquil, ho he passat molt bé amb tu.
BENET- Adéu, Gina. Fins demà ( amb veu d'enamorat).
GINA- Adéu Benet (amb veu d'enamorada).

En Benet s'allunya.
 

ESCENA 3

Al dia següent es tornen a veure, al carrer, al cantó de la Gina. En Benet ha anat a veure-la.

BENET- Gina, Gina!! (cridant el seu nom eufòricament, molt content).
GINA- Hola Benet! (contenta). Què fas que crides tant?
BENET- És que... he aconseguit les 5.000 pessetes.
GINA- Au, doncs, anem, anem (decidida).
 

            ACTE FINAL

Canvi d'escenari: al carrer, davant d'una tenda. És al dia següent.

GINA- ( Dirigint-se al públic) Ai, tu, quin home! (al•lucinada). Bé, més que quin home, que això també... Quin bon pardal que té!! Uff! Vés per on, quina cosa més gran, quina cosa més grossa!! I com la fa servir!! Me va agradar tant que no li vaig poder cobrar!. Ai, ara ve el meu Benetet (sospirant, alegre).
BENET- Hola Gina..., com estàs?
GINA- Després del d'ahir... molt bé (còmplice).
BENET- Escolta, que m'he trobat els doblers que t'havia de pagar ahir a la meva jaqueta, amb una besada teva. Per què ho has fet?.
GINA- (mirant el terra, tímida i dubtant). És que... és que... vull dir-te que...
BENET- Digues (expectant).
GINA- És que... oh Benet, t'estim!

Tot dos s'abracen.

BENET- Oh, rateta meva, jo també t'estim, des del dia que... ( la Gina l'interromp).
GINA- (interrompent) Sí, des del dia que vares veure les meves mames, al meu cantó.
BENET- No! Bé sí... T'estim!!
 

         TELÓ

    inici

Maria Antònia Mestre Mestre (2002)

Moltes injustícies comeses durant la Guerra Civil espanyola he sentit contar als meus padrins. Sempre, és clar, injustícies que feren els rojos. No cal dir que els meus padrins i tot el meu poble eren de dretes. Quan era petita tenia una molt mala imatge dels "perdedors" de la guerra. Ara, que ja han passat uns anys, tinc la sort de tenir testimonis d'ambdues parts. I, com diuen, la informació, proporciona llibertat de pensament.
Vaig escriure aquests guió de titelles després d'haver llegit un reportatge sobre els camps de concentració franquistes. En aquest díptic recollim dos testimonis de dues persones que sobrevisqueren d'aquests camps. Perquè no, no foren els nazis qui s'inventaren els camps de concentració més cruels mai vists, hom diu que aquests darrers "s'assessorarn" dels camps que sorgiren en el nostre país començada la Guerra Civil. Amb això i tot plegat he volgut fer un homenatge a tota aquella gent que patí i morí lluitant per una sola idea: la LLIBERTAT.

Testimoni de Félix Padin, militant de la CNT, degingut l'any 1937: Nos trataban siempre a gritos y aprovechaban cualquier oportunidad para meternos miedo. De vez en cuando, de noche, sacaban a algún compañero que no volvíamos a ver. 
Testimoni de Rosario Sánchez Mora, militant comunista i miliciana republicana: Nos daban de comer dos sardinas de latay un trocito de pan al día. Había mujeres con niños pequeños y cuando pedían más, porque no podían alimentar a sus hijos, las  insultaban y las humillaban.
 
 

PERSONATGES

MANEL, milicià (20 anys)
LAIA, muller de Manel (18 anys)
SOLDAT I
SOLDAT II
PRESOS HOMES
PRESOS DONES
 

L'acció, a un poble de Catalunya durant la primera part. Les altres parts transcorren en un camp de concentració franquista.
Època, la Guerra Civil espanyola.
 

ESCENA I

Casa del Manel i la Laia. L'escena és el menjador de la casa de la parella. Es veu tot fosc menys la taula i les cadires on seuen el Manel i la Laia.

És de nit i els personatges estan sopant.
 

LAIA: Quan s'acabarà aquest malson, Manel? Aquesta guerra acabarà amb nosaltres... Perquè no ens anam?, podríem anar a Amèrica o a França, partim d’aquí, no sé si podré aguantar gaire més...

MANEL (seriós): Sí, tens raó, o partim o no en sortirem, perquè aquesta guerra no acabarà mai, encara que les armes deixin de matar gent, la guerra continuarà. Bé que lluitam per la llibertat però sembla que és impossible arribar a ella. 

LAIA: Doncs anem-se'n demà mateix, no aguantem més aquesta situació. T'imagines viure en un lloc on no ens persegueixin, on no ens mirin malament quan caminem pel carrer, on la gent no ens giri la cara per por de ser vists amb nosaltres...

MANEL: Sembla quasi bé impossible imaginar tot això, Déu meu, si pogués ésser. Passat demà parteix un vaixell cap a Argentina, preparem les coses per marxar.

Senten renou que ve del carrer.

LAIA (assustada): Què ha estat això? Oh, Déu meu (amb desesperació), Què és això Manel? (Toquen a la porta i Manel s'aixeca per anar a obrir.) No Manel, no hi vagis, marxem per la porta de darrera, no obris!

De fora se senten veus.

SOLDAT I: ¡Abran la puerta inmediatamente y no intenten escapar, la casa está rodeada!

La Laia i el Manel es queden parats, dubtant.

MANEL (desesperat): No et preocupis, estimada meva, tot sortirà bé, ja ho veuràs. (S'acosta a la seva muller i l'abraça.)

LAIA (plorant): Què ens faran, Manel? Ens separaran i ens mataran... Jo no em vull separar del teu costat! Perquè, perquè ens ha de passar això? (S'abracen.) T'estim vida meva, t'estim! (Segueix plorant.)

MANEL: Jo també t'estim amor meu...! (Un fort soroll els interromp, és la porta de casa que cau.)

SOLDAT I: ¡Quietos, no os mováis! (Al seu company.) Coge a la mujer, ¡vamos, vamos!

MANEL (mentre el soldat II es dirigeix cap a la seva muller per agafar-la): No la toquis! No li facis res!

SOLDAT I (agafant-lo): ¡Calla rojo de mierda! ¡Y tú, puta, deja de chillar como una loca!

MANEL: Per favor, deixin-la en pau, preneu-me a mi, però a ella deixau-la...

SOLDAT I (enfadat): ¿Tengo que repetir las cosas muchas veces pa que se me entienda? (Li fot una bufetada al Manel.) ¡Que te calles de una puta vez! (Al seu company.) Vamos, cógela y marchémonos de aquí.

SOLDAT II: Sí, señor.

Surten tots d'escena entre malmenades i plors.
 
 
 

ESCENA II

En un lloc a l'aire lliure, encara que només es veuen les persones, la resta està fosc. Hi ha una filera de presos, entre ells, el Manel i la  Laia. A l'esquerra hi ha dos soldats. Els presos es van movent a poc a poc.
 

LAIA (amb tristesa): Però on ens porten? No en sortirem d'aquesta, segur que ens maten. Rei meu, no et separis de mi, no em deixis.

SOLDAT I (interrompent la Laia): Los hombres por aquí y las mujeres por allí. Vamos, vamos, que no tenemos todo el día.

LAIA: Oh, no, no em vull separar de tu!

MANEL (intentant tranquilitzar la Laia): Va, no et preocupis, ja veuràs com ben aviat ens tornarem a veure, no ploris més reina.

Arriben al lloc on s'han de separar i s'abracen.

MANEL: Pensaré en tu en tot moment, t'estim amb tot el meu cor.

LAIA (amb llàgrimes als ulls): Mai deixaré de pensar en tu, no m'oblidis. (Els soldats els separen.)  T'estim!

MANEL: Adéu, vida meva...

Mentre s'allunyen un de l'altre canten una cançó.

LAIA i MANEL:  “Encara que el món deixi de girar,
 encara que els estels deixin de brillar,
 nosaltres sempre estarem junts,
 no oblidant-nos mai.

 T'estim, vida meva, t'estim,
 T'estimaré fins a l'eternitat.” 
 

ESCENA III

Apareix el Manel tot sol enmig de l’escena. Tot és fosc menys ell que està il·luminat per una llum tènue. Parla totsol.

MANEL: Avui s'han emportat el Joan, el Carles i el Pere, ja no tornaran mai més... Segur que són morts. (Desesperat.) Déu meu senyor, com ens pot estar passant això. Tan dolent és lluitar per la llibertat del poble? I qui serà el proper en morir? Potser jo mateix, però jo no em vull morir, vull tornar a veure la meva estimada Laia. Oh, Laia!, on ets ara? Esper que estiguis millor que jo, que no t'hagin fet mal (plora), donaria la meva vida per tu ara mateix. (Amb esperança.) Sigues forta, aguanta, segur que ens tornam a veure en un país lliure de repressors, on ningú s'hagi d’amagar pel sol fet de pensar diferent... (Amb tristesa.) T'estim tant...
 
 

ESCENA IV

Apareix la Laia sola enmig de l'escena. Només ella està il·luminada. Parla sola.
 

LAIA: Quan temps fa que soc aquí? Sembla que hagin passat anys. Quina gana que tenc, em fa mal la panxa. Mai havia passat aquesta fam, segur que pes una tercera part del que pesava quan vaig arribar aquí. I el Manel, deu menjar bé? Segur que no. (Comença a plorar.) Com t'enyor estimat meu... Ets viu encara? Oh, no! Potser ets mort i no et tornaré a veure mai més. Déu meu, per favor, que estigui viu, no ho podria suportar. (Plora més.) Això és inhumà! Quan s'acabarà tot això? 
 

ESCENA V

Manel en escena sol.
 

MANEL: No puc més, dels cent que vam arribar ja només en quedam 70, se'ls han emportat tots i tots són morts. He de marxar d’aquest infern però, i si hem maten? Mai podré oblidar el Narcís fermat al pal de la bandera, congelat de cap a peus. Però a mi no em passarà el mateix, a mi no em descobriran. He estudiat la situació i crec que tinc una possibilitat d'escapar-me. (Enfadat.) A més, si m'han d’assassinar de totes maneres, millor que hem matin lluitant per la meva llibertat. Prefereixo morir dret que viure agenollat! (Malenconiós.) Però, i si li fan alguna cosa a la Laia?, potser no li fan res o potser és morta ella. No, no, ella no és morta, és viva i segur que m'espera per marxar a algun lloc llunyà. Sí, em puc escapar, no tenc altra sortida, (il·lusionat) m'amagaré en algun lloc segur i esperaré la meva estimada. Tant de bo algun dels meus amics em vulgui amagar a casa seva. Me'n vaig...

El Manel comença a córrer i se senten dos trets. Cau mort a terra.
 
 

ESCENA VI

La Laia està dins un llit i té un malson. Es desperta de sobte i s’incorpora.
 

LAIA (cridant i espantada): Nooo! Manel!!! No Déu meu, per favor, no pot ser cert. (S'aixeca.) Per favor, Manel, no moris, no pots deixar-me sola! (Plora desesperadament i de sobte para els seus plors i comença a moure's nerviosament.) Ets mort, veritat? Ets mort i mai més et tornaré a veure, (enfadada) m'has deixat sola! (Comença a plorar una altra vegada.) Sense tu la meva vida perd el poc sentit que tenia. (Amb esperança.) Però no, no em rendiré, continuaré la lluita que tu vas començar. Lluitaré en nom teu i en nom de la llibertat. Sempre viuràs dins el meu cor i mentre jo visqui el teu record perdurarà. Una part de mi ha mort amb tu, però l'altra s'ha enfortit perquè la teva causa no quedi oblidada.  Adéu Manel.
 
 

FI 

    inici

EL PUTA PRÈSTEC
Xisco Pizà Cerdà (2002)

PERSONATGES:

JOPEI, 24 ANYS. Es vol casar amb la seva al·lota i necessita fer doblers com sigui. El seu treball és molt precari.

ESPERANÇA AMARGA, 55 ANYS. És la mare d´en Jopei. Esta farta d´ell i vol que marxi de casa.

PERE CASPA, 59 ANYS. Banquer a punt de jubilar-se. Té molta mala folla, i a  la vegada és molt tranquil.

MARTÍ NUTIL, 60 ANYS. Retirat. És el pare d´en Jopei, és un vago i no fa mai res. Pareix estar sempre a la Lluna.
 

ESCENA I

    (La primera acció es dona a la casa d´en Jopei. Apareixen en escena l´Esperança i en Martí i més tard apareixerà en Jopei. L´Esperança es queixa del seu fill i el seu marit).

ESPERANÇA: Jo em cag en tot! JOOOPEI! Ets un puta càvec! (en Jopei dorm i no li fa ni puta cas). Vols aixecar-te d´una puta vegada! Són les dues i encara dorms! (es dirigeix al seu marit) I tu que! No penses fer res avui: Tirat com sempre!AAAHHH!! JOOPPEEII!!

JOPEI: (veu cansada) Ja hi som! Aquesta puta bruixa (apareix a escena) Que putes passa! Això pareix una casa de putes, Cristo! Ja no puc ni descansar!

ESPERANÇA: (es dirigeix cap en Jopei) Tu el que ets és un puta vago com el teu pare! Mira, assegut com sempre (mira al seu marit) EEEHHH!! Que em de fer! EEHH!! No te remei! (parla a en Jopei) Tens un bon exemple. Ets un desgraciat com ell (en Martí toséix i fa rots). Acabaràs com ell, ja veuràs.

JOPEI: (veu desafiant) SI! Idò me’n vaig! Aniré en es puta banc a veure si em concedeixen es puta préstec! Ara que faig feina en es “Pizza Hut”, crec que no tenen excusa per no concedir-m´ho. Au idò, me’n vaig bruixa (s´ha atracat I li diu de ben prop), crec que els teus dies de sofriment ja han acabat!!

ESPERANÇA: Com si vas a la merda! A veure si es veritat i partieses, INÚTIL!!

JOPEI: (passant de tot): AAAHHH!

(en Jopei canta una cançó). Cançó:

“Aquesta societat, ens corromp ens, corromp
Aquesta societat ens corromp i ens corromprà.

Si vols progressar, no ho dubtis, no ho dubtis
Si vols progressar , molts de culs hauràs de llepar.”
 

ESCENA II

    (en Jopei entra a un banc. El senyor Martí Caspa es troba d´esquena escrivint a l´ordinador amb molta parsimònia).

JOPEI: (molt alegre) Bon dia a tothom! (el senyor Martí Caspa no li fa ni puta cas) Bon dia!! (seguéix sense fer-li cas, i augmenta el to de veu) Que em de fer mestre!!

MARTÍ CASPA: (es gira molt lentament, veu tranquil·la i pausada) Buenas joven. ¿Le puedo ayudar en algo?

JOPEI: El veig molt enfeinat, però m´agradaria fer-li una pregunta: com ho tenc per demanar un préstec hipotecari?

MARTÍ CASPA: Hijo mio! Es la pregunta más graciosa que me ha hecho nunca!! (comença a riure davant d la cara d´en Jopei) Esta juventud! Como ahora toman tantas pastillas, les suben todas a la cabeza i después... JA, JA, JA!! ¿Me lo dices en serio?

JOPEI: Si! Que passa! (veu desafiant). Tenc una nòmina variable de treballador eventual al “Pizza Hut”, però m´han dit que em faran fix d´aquí un mes o un parell d´anys (ho ha dit tot orgullós). I la veritat és que estic fart de viure a cas amb els pares, sap?

MARTÍ CASPA: (entre rialles, a meitat d´explicació en Jopei pensa interiorment i canta la mateixa cançó que a la primera escena). Muy bien hijito. Para pedir un préstamo hipotecario tienes que ir a la ventanilla número doce, allí te darán hora para pasar a la ventanilla número trece, donde te darán los papeles que tienes que rellenar para ir a tu empresa y que te hagan los TC2 que necesitas para dar de alta el seguro que nos obliga a rellenar el Banco España, para que entres en la lista negra en caso que no pagases. Firma aquí, firma.

JOPEI: (asustat): Que m´ho pot repetir?

MARTÍ CASPA: Si claro, pero presta atención!

JOPEI: (pensa interiorment, i al final canta la cançó del final del primer acte) I ara he de escoltar en aquest home, l´unic que em ve al cap és...(canso)

MARTÍ CASPA: Ahora ya puede firmar.

JOPEI: Que jo  no firmo res putes! Que s´ha cregut vostè?

MARTÍ CASPA: (molt tranquil) Muy bien. Si no quiere firmar, tendrá que ir a la siguiente ventanilla, para los que no quieren firmar en esta.

JOPEI: (veu desafiant) Vostè és imbècil rematat no?

MARTÍ CASPA: No, el imbécil rematado está en la última ventanilla. Creo que es la cinco, pero no estoy seguro.

JOPEI: (indignat) A damunt em volen prendre el pèl! Jo m´en vaig d´aquí!!!
MARTÍ CASPA: (veu seriosa i serena) Muy bien. Si quiere irse tendrá que pasar por la ventanilla tres que es para las personas que no quieren firmar para ir a ver al imbécil de la ventanilla cinco.

JOPEI: AAAHHH!!! (surt corrent)

MARTÍ CASPA: Esta juventud! Son todos unos inútiles (seguéis fent feina al seu ordinador).
 
 

ESCENA III

    (en Jopei arriba a casa. Amb el canvi de decorat en Jopei es passeja per tot cantant. L´Esperança grena cantant “l´asereje”)

JOPEI: Quina puta merda! I ara tu amb aquesta merda de cançó!

ESPERANÇA: (molt feliç) Ja estic celebrant la teva marxa de casa! A la teva habitació hi posaré... no ho sé, ja ho vorem! Què, quan parteixes?

JOPEI: (veu tímida) Què em podries ensenyar a ballar “l´aserejé”?

ESPERANÇA: (desesperada) MERDA, MERDA I TRES PANERES DE MERDA!! T´hauré d´aguantar 20 anys  més!! Ho sabia, HO SABIA!!!
 

                                                                                                                         FI

Dedicat a la meva mare.
 

    inici

La  història que veureu a continuació no és res que no s'assembli a la realitat, a la vergonyosa realitat dels interessos d’un poble que es vol imposar sobre un altre . 

Malauradament nosaltres, tenim  una penosa experiència amb aquest tema, i no crec que faci falta fer la vista massa enrera per avergonyir-nos un cop més, i comprovar que aquesta repressió  encara segueix.

El guió d'aquestes titelles sorgeix de la inspiració  que em produïren dos mamífers, que donada la seva  idiotitzada Idiosincràsia feixista, els feien idonis per a reduir-los  a moneots de teatre de titelles.

 N'Arnal Rabasc és una mescla de dos personatges: el president del govern  Espanyol, i un pocavergonya  forasterot anomenat Rabasco, el qual lidera una espècia de “partit polític” anomenat “ASI”. De la conjunció d'aquests dos  ha sortit aquest divertit personatge,  molt més digne que els vertaders ,és clar.

Mossèn Vividor Gató Mentidero és un capellà que reuneix totes les característiques i virtuts que posseeixen els del seu gènere.

En Crespinós seria un heroi fantàstic, tant, que si existís en realitat potser moltes coses canviarien.

El vell de la muntanya és un poc gató, però és molt savi ?de fet les herbes dolces són molt bones per qualsevol mal, sobretot si és espiritual-

Si voleu podeu cantar amb nosaltres, la cançó diu així:

 1.Som de la terra de Martorell        4.prepara't pel que ve       7.i amb la pell d’en 
2.Ni et pensis que ens rendirem,       5. Crespinós ens salvarà.  8.Rabasc ens farem 
3.Som de la terra de Martorell         6.tu també hi vendràs,      un pedaç,
                                                                                                9.au som-hi germans! 
 

                        Crespinós i el malvat Rabasc
 

1er Acte

Jove- Hola bon dia al·lots! (es fa una pausa i esperem que els nins contestin), això és el meu poble, una petita vila de la Catalunya Nord anomenada Martorell. En aquest petit poble tots som molt feliços i ens passem el dia cantant i ballant.

( Es veu un decorat d’un poble i les titelles cantant i ballant, i poc després apareix un individu vestit de negre  amb les galtes i el nas ben vermells...)

Jove - Qui ets tu?

Capellà- jo soc mossèn Vividor Gató Mentidero, nascut a l'oest del vostre país, i he vengut a  posar ordre en aquest poble, he vengut a sotmetre-us al meu rei que és el que m'envia. I tu qui ets?.

Jove- Jo em dic Crespinós, i més valdria que posessis ordre en tu mateix capellanot!, au arruix tira cap a ca teva!, que fas una pudor de suc que entabanes, ja, ja, ja, ja, ja...

Capellà- Ah si?, no vols obeir?, idò ara ho veuràs, que et penses que he vingut tot sòl jo aquí?, doncs no! M'han acompanyat tota una guarda de soldats de terres castellanes manades pel Tinent Arnal Rabasc. Ell us farà treballar de valent...

(Ara surt en Rabasc a escena)

Tinent Arnal- tu a callar!, vinga treballeu!, que hem de fer una església ben alta, que aquí resarà l’apuntador i tot.

Capellà- Això mateix!, a treballar i s'ha acabat tant de cantar i ballar...

Jove- Au calla malparit si no vols saber el que et dic!

(El tinent Arnal Rabasc li dóna dues fuetades per les costelles.)

Arnal  Rabasc- fsss, fsss!

Jove- Ni amb cent mil fuetades com aquestes aconseguiràs callar la veu del meu poble!

Arnal Rabasc- Et mataré!

Jove- Això ho veurem malvat, ja tindràs noticies meves, però ara he de fugir. Vinga nois del poble seguiu-me!, anirem a veure al Savi de les muntanyes, ell ens donarà consell...
 

Arnal Rabasc- Je, je, je, fugiu, fugiu covards!, això m'agrada; d'aquí poc tot el regne d'aragó serà nostre, oi Vividor?

Vividor- Si, si, a la fi tindrem tota la riquesa d’aquesta contrada...

Arnal i Vividor (tots dos junts)- ja, ja, ja, ja!!!!...

(Sonen unes xeremies i s'encén un llum vermell parpellejant )
 
 
 

2n Acte

(Es veuen els homes fugits a les muntanyes al voltant d’un vell amb barba blanca a dins una cova il·luminada per un llum blavós) 

Savi- Siau benvinguts germans.

Jove- Us presentem els nostres respectes Savi, venim a demanar-vos consell.

Savi- Ja sé el que em veniu a demanar, i jo us he de dir que entre vosaltres hi ha un elegit, i serà el que alliberarà al vostre poble.

Jove- Qui és Savi?

Savi- Calla tros d’ase que encara no he acabat! (li fot una troncada damunt el cap) 

Savi- Tu ets l'elegit jove Crespinós (l'assenyala amb el garrot).

Jove- jo Savi?

Savi- Si tu, au pren aquest brevatge, que et farà molt més fort.

Crespinós- Però si això són herbes dolces!

Savi- Sí, sí, són molt bones, pren-les i  tira cap al poble...

Crespinós- Anem germans hem d’'cabar amb aquest pocasolta!

Sona una melodia ( Polca d’Ours), i els guerrers que acompanyen en Crespinós canten una cançó:

                    Som de la terra de Martorell
                    ni et pensis que ens rendirem,
                    Som de la terra de Martorell
                    prepara't pel que ve

                    Crespinós ens salvarà,
                    tu també hi vendràs,
                    i amb la pell d'en Rabasc
                    ens farem un pedaç,
                    au som-hi germans!!!

( El poble arriba a la vila acompanyat d'en Crespinós, i troben allà en Rabasc i el capellà Vividor una altra vegada.)

Crespinós- Ara t'he trobat porcot!, vine cap aquí Rabasc que jo t'ho explicaré!!!

Rabasc- Soldats, soldats ajudeu-me!!

Crespinós- Aquí ara no s'hi valen els teus soldat covard, ara t'ensenyaré que a donar ordres has d'anar a ca teva!!

En Crespinós l'empaita, li pega cops amb el garrot i acaba fugint...

Rabasc- Aaaaaaaaah!!!, ja m'en torn cap a Castella! No em matiiiiis!...

Crespinós- i tu Capellanot?, que he de fer amb tu?

Vividor- No, si jo l'únic que volia era fer-vos bé, jo us podria servir si em perdoneu, de fet mai m'ha caigut bé aquest Arnal Rabasc.

Crespinós- Au ges!, pam-pam-pam (li pega garrotades i el capellà també fuig)

Poble- Molt bé Crespinós!!, t'estimem!, gràcies valent!...
 

(Surten tots els personatges i saluden acompanyats d'una altre cançó del xeremier)
 

                                                               FI
 
 
 

  inici
 

pàgina presentació MAG POESIA