CAMBRES OBSCURES. 3

No és el teu lloc i ho saps, emperò hi tornes.
Cerques l'insult, la humiliació,
la fleuma a un rostre, el plor, la por dels dèbils.
I vols confondre la guineu colltorta,
la gata maula, els lacais de les rates.
¡Ai, si poguessis enrunar la lògica
del ca cerber! Llavors seies lliure.
 

ENCÍS DE SHANGAI

 Homenatge a Josef von Sternberb

 1

Una ciutat, recança d'occident,
o un cigne blanc que es renta en un bassal
de sang i papallones o roselles.
Ara ho saps cert: la terra és casa teva
i res humà no et pot ésser estrany.
Si no la veus mai més, esborraràs
l'empremta del seu rostre en la memòria.

 2

¿Era només un jugueta nova,
un blanc nenúfar, flor d'aigua estrangera,
potser una dona engabiada, amb pedres
a les plantes dels peus? Demanes joc
perquè voldries fer saltar la banca.
No decapitaràs nines de cera
si encara enyores fe i amor eterns.

 3

La vida en joc al roig; i no va més
cap a la mar el desig, cap a la mort
la sang perversa, la vulgar alegria,
el preu tan baix del pler, de la tristesa.
Shangai és la recança d'occident
i una bolla de vori que assenyala
tota la por del blanc, la seva culpa.

 4

Shangai és el desig, la por de perdre
la vida sense amor, l'ona perversa
del teu secret anhel, la melangia.
Shangai, un cigne blanc en el bassal
de sang i llot color de papallona,
ara et convida al foc de la rosella.
¡Tot al quaranta-vuit, senar impossible!
 

AMORS. 2

Impertorbable, viu sempre dins tu
la passió de mots incomprensibles.
Onada lenta de la impaciència,
voldria ser de marbre entre els roigs llavis
oberts al pler i al teu dolor de viure.
Demana sempre un alè d'esperança
tan fugisser: la flama del miracle.
 

OFÈLIA. 1

Ella existeix perquè tu l'estimares
ulls clucs, devot. Era una rosa roja
i amb flaire et perfumà tota la vida.
Dins l'aigua del poal torna, inclement,
des de l'oblit més fosc a la memòria.
Ulls tendres que et miraven sens paraules
en el teu temps feliç. Ara ho recordes.
 

MADURESA. 4

Trenca el mirall i viu l'ara mateix,
alliberat de pors i de recances.
Cada fragment repetirà el teu rostre
vers l'infinit, on es refan les coses,
per oferir-te una imatge completa.
Trenca el mirall i tria ser qui ets
contra la por i la mort. Trenca el mirall.
 

LA POR ES TORNA LLUM. 3

Només la por a la por és irrefutable.
S'engendra dins la llum i creix amb ella
com un estel adult de matinada.
Contra l'espant de tot, la veritat,
la por a la por, els actes braus dels homes,
tot el coratge de ser una presència,
la calavera sense maquillatge.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA