frontissa (Moll, 1993)
 

Frontissa no refusa els plaers de l'existència

 Jo he nascut davall terra. Indagaré pietà o el vici i la innocència dins els bordells del port. Llambrejarà la sang. Xurriaca a la mà, no demano altra almoina que la d'una pell final. Quatre barres de sang damunt l'esquena. I per a tu, si vols, quatre barres de pa. L'esquelet que nodreix les cusses de la nit prepara el sacrifici. "Gossa, ¿vols viure eternament?" Millor la carn pansida de marcolfes, velles meuques, bagasses, alcavotes d'exèrcits de dolor, hàbils en julivert i malparides. Millor les doctorades per puta a Salamanca, vestals del foc encès d'una ciència antiga. Millor (creu-me, morena) aprendre d'hora a fer el balancí i la bicicleta. Jo tot ho sé: he nascut davall terra. Porto al fons dels meus ulls els blaus mediterranis.
 Escarabats mecànics espongen ca n'Elena davant els ulls absents de sa Campanetera. A l'atzucac d'enfront, entre les ombres, solitària es delita na Xima sa Botifarra. 

inici

la sínia de les hores (El tall, 1997)
 

La meva nit es conté en un adverbi
pintat de verds i blaus que s'obscureixen
mentre ressona el món i el meu silenci.
Baixaren segles d'homes, clans i tribus,
amatzus paridores de gudaris,
per establir la llei de les muntanyes.
El roure ho sap, però potser se'n riu
i l'abraçada ara esdevé roenta
d'hores vermelles amb rogent i besos
per la sang de mercuri dins les venes.
"Aquí han mort nins bascos -diu-, aquí
han mort nins bascos, han mort nins de terra
i pluja i vent, han mort abans de veure
el foc i el plor en els ulls de la mare".
A l'ombra d'aquest arbre migpartit
sento amb la llengua una saliva estranya,
suor de cos obert com un bell somni
de pinte en ample obert a la justícia.
I esclata el meu desig mentre l'aurora
bada uns grans ulls per mostrar-me el Guernika.

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA