Llibre nou (inèdit)
Del llibre publicat
a capaltard
POESIES INÈDITES
“Pren l’oportunitat, o dona’m la oportunitat de prendre-la”
*
Anacoreta el meu cor
S’enfila al pinacle
Tot d’una que arribes
S’esdevé el miracle
Vesànic despert
D’un somni confús
Sagin esperances
De tornar-te a trobar.
*
Enginyosos dits els teus
Pasturen pels meus cabells
Davallen pel coll astuts
Origen de tot remei
Sinuosos de gelosia
Brollen llavis a la faç
Amb precisa sintonia
Els teus braços són un llaç
Espiregen els ulls
Em delaten sols
Te cartenc, me vols?
Sentiments currulls
*
Hecatombe quan te’n vas
Fonament bàsic del meu estar
Sucumbesc a ta absència
Me desplom!!!
*
Descart que venguis
i estoig el temps
me retrec en mi
i sofístic me sofistic
cada calada un glop
amarg, de rancis records
de bons moments ara ja morts
que no vull pensar i m’hi top
*
Perfilàvem equinocis
Primmiravem cojuntures
Com un milió d’estornells
Devoràvem escultures
*
Purgatoris enramallats
I planures de lleons exiliats
Dicotomitza entre plaer i dolor
Secciones l’agrura i la dolçor
*
No són hores d’arribar
Ni tampoc d’anar a dormir
Promulguen rutinaris
Sotmesos als calendaris
Estipulacions i models
Per combatre infidels
I conductes sagrades
Valentes estultícies
*
Llavis metzinosos
Fesomia que fascina
Passa tot una vida
En cinc minuts
per davant jo.
*
Si tens gana, mossega’t la cua. Cercles viciosos.
*
Som aquí
Per fer-me sentir
De dia, de nit
Per demanar
Per exigir
I escoltar.
Per cridar
I cantar
Per sortir
I entrar.
Som aqui
Puc respirar
I si me mires
Te puc mirar
I si te mir
Puc disfrutar
O enfonsar-me
Dins la mar
I arribar a la vorera
Com un nàufrag
Arriba a una illa
Cabrera o Dragonera
Tant se val
El que vull ara
El que em cal
El que cou
I el que fa mal
Si som aquí
I tu no hi ets.
*
Tenc desenes de queixals
Corcats de licors i fum
Groguencs, ara bé
No hi tenc pas el cor
El cor se corca de no estimar
Les plantes, els animals i la mar
La terra, aquella que dóna fruits
Arruats tenc cara i front
Cada solc anegat de suor
Regalima per regar la terra,
el meu jornal, el teu amor
Les genives degoten sang
I sacrifiquen el rosat
El baraten per el roig
Culpa del pa dur i la fam
A la llengua hi ha un tresor
Que el tenc ben estotjat
No el canviï ni el malbarat
Ni que sigui per amor
*
OMBRES
Ombres, putades
Verrim de dones suades
Cares pudentes
I ulls amb peganyes
Orelles de cera
I celles peludes
I celles unides
De dues en fan una
I nas ple de moc
De verd absolut
I xucla que xucla
Que vé l’esternut
I boques amb febre
I febres als llavis
I llavis tallats
Que vessen que vessen
Les barbes dels avis
Llengües foradades
Per dolces arracades
Amb gust de titani.
Caps amb cabells
Cabells sense crani
Que formen pelusses
Rodolen rodolen...
Cintures de greix
I greix als malucs.
Els pèls de les cames
Els pèls de les mames
El taló i la punta
les galtes vermelles
arriben fins ls orelles
els putes caixals
que mai no fan mal
la barbeta i el trau
i la barba que pica
i la gola que cou
el gra que madura
i la mà que se cura
i se grata un ou.
Hi ha un pèl enquistat
Que no atura i creix
I rebenta i surt greix.
La clenxa és un solc
Tan ben fet com es cul
Crosteres als genolls
De microbis i pus.
Ungles llargues als peus
Cloïsses de la mar
Gorradura a la panxa
Soriasis al braç...
*
Una taula no és per seure
Encara que t’hi pots jeure
Si t’hi estires com un porc
Per ventura feim matances
Dels cabells una perruca
De les ungles un raspall
Per quan mos piqui l’esquena
Gratarem amunt i avall
Amb els llavis un segell
Amb la sang farem la tinta
De besades a la pell
Deixarem la teva emprempta
*
EL SOTERRANI
Tremenda olor d’humit
Perfora ma nariu
Hi guardis el que guardis
Aquí tota cuca viu
La foscor estima el vi
I les tomàtigues de ramell
Sacs d’ametlles i garbells
Llonganises i embotits
*
LA TRIA
…del color, de les sabates
del gust, del gelat
del diari dels diumenges
del canal que vols mirar
de les pomes, les vermelles
del vi de la terra
de la flaira del perfum
de la tela de les cortines
de l’escola dels teus fills
de la música que sents
de la música que no escoltes
de la carn del teu “bistec”
de les rajoles del pati
de la teva companyia
..per passar els bons moments,
els moments únics, únics,
per reviure sentiments
*
Estimar és sempre un fet inoportú
Que l’acceptes o el rebutges
Sempre tot depèn de tú
Si ho acceptes perds el cap
I potser no el recuperes
L’amor té moltes maneres
De fer cometre disbarats
Quan rebutges és distint
Si ets conscient de que no és bo
Rebosteges dins el cor
I te perds dins un laberint
Llavors la felicitat
No és una qüestió d’amor
És més bé un fet aïllat
Que apareix com dolç color
En les retines del mirar.
*
LA TACA
La taca és un producte
De neteja, de conciencia
La congria la poca paciencia
I la gravetat és el seu conducte
La taca és amiga del foc
I el foc és qui taca la llengua
Amb bòfegues pel bull de l’aigua
Si per tastar bufes poc.
La taca crea els diversos
Sustenta la variació
És la gran celebració
De la mort dels blancs inmensos.
*
ELS DIRECTORS
La direcció que pren cadascú
És una opció personal
Pot ser astuta o normal,
Dirigida o ben segur
Sofrida i accidental.
Els directors estan perduts
No troben el seu rumb
Capitans sense coordenades
Abscises desordenades
Geògrafs desubicats
I desoccidentalitzats.
En quin sentit o direcció pretenen dirigir??
*
LES PARAULES
Les primeres paraules
Les segones paraules
I totes les següents
Paraules, no són mai
Iguals per ningú.
Hi ha paraules Màgiques:
A-BRA-CA-DA-BRA
N’hi ha de Fantàstiques:
AN-TA-VIA-NA
També de ben Explícites:
VA-TU-AL-MÓN
...és per això mateix que la gent té malentesos…
*
Deixau el lloro a lloure i veniu a coure el coure.
*
Anam d’excursió
A dins un transistor
Cables, fusibles i
Algun radiador
Quina puta calor!!!
Un altaveu comenta en veu alta
La pols que té al damunt salta que salta
Hi ha làmpades antigues
Que ja no és venen a les botigues
Pel sintonitzador s’il.lumina
L’agulla de freqüències camina
Modulada per l’antena
Arriben ones a dotzenes.
Pzzzzzzzzzzzzzzzziuiuiuiuiuaziuiuiauziuiuiuiuaiiuiuiuziuaaaaaaaaaazzzzzzzzzziuaiuiuiuaaaaaaaaaiuiuiuiuizzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr....
*
Quadret quadriculat
*
Dissimuladament l’alliberes
Li dones absoluta llibertat
A una micona d’aire
Que havies empresonat.
Ha fet un llarg camí
Per poder arribar fins aquí
Centrifugats i túnels
Foscos i embotits.
La seva temperatura
És germana de la teva
Si fa fred quan surt s’eleva
El calor li dona frescura.
*
Hem perdut el seny
I no el trobam enlloc
Serà qüestió de cercar un poc
La desesperació ens empeny
*
Desfermada l’harmonia
Brollen dolls de sentiments
Cada pèl de cada pell
S’escarrufa i se desperta
com un gest de sintonia
Un calfred recorre el cos
Es passeja per la nuca
Passa per lmoll de l’òs
i es desfà dins la perruca.
*
Tot el que puguis sentir
Més el que acceptis de creure
Tot el que no vulguis veure
Més el que hauràs de patir
La por només ajuda els governs.
*
Arrambat a velluts tupíds
Sublimaré les corbes, exaltades
I tranquiles que descriuen els teus pits
Fredolencs s’exalten violents
Tibants sota suaus cotons
Resulten irreverents contorns
De naturalesa inocent.
*
Una estona se ripunta de segons
La costura, esdevé perfecta brodadura
I així el temps resulta un domàs.
Una vela de vaixell
Que el passat retruca
Segons l’hagin ripuntat.
*
Perdoni vostè
Vostè perdoni
Que no m’aixec
No m’ensaboni
No tenc perquè
Perquè me doni
Si jo no el son
Vostè no el soni
Que si el deman
És perquè estim
A n’el dimoni!!!!
*
M’enamor constantment
M’enamor si es pot dir així
I per l’efecte del coixí
Tanmateix me’n desenamor
No és la fflaira ni el color
No és la Lluna ni és lo Sol
Ni el plaer ni el dolor
No em saben dar consol
Ja no mir com sé mirar
Ara ni tan sols me miren
Ja no estim, no sé estimar
Ni m’estimen, ni m’estimen
Jo tot sol, com el mussol
Com el Sol, el Sol solet
Que ha perdut la capa
I el barret, quan fa més fred.
*
L’orígen de l’orígen centrifuga el meu vertígen.
Un canari canta i jo vull dormir
Me cag amb sa canaria que el va parir
Resonen les campanes i ja han tocat les cinc
Tancau bé les persianes que no ho vull ni sentir
Quan facis la becada no et molestarem
No provis de roncar perquè et despertarem
Tria bona flassada per si tenguessis fred
Poder somniar llarg d’una tirada.
En s’estiu
Una estirada
Quina suada
Vaig a nedar
Si vols venir
Estàs convidada.
*
EL TEMPS
No en podem perdre més
Perquè ens farà falta
I qualsevol dia la mort
Ens assalta.
Arribarà per sorpresa
o la veurem venir ?
això ni ho saben les bruixes
que endevinen el destí.
Per passejar que sigui bo
Amb Sol daurat i llarg camí
Per estimar que duri molt
El temps és el més gran tresor.
*
Les savines i els pins
Com els “boixos” i els “vesins”
Tots els pobles de sants
I de catòlics no practicants
Orelletes i flaons
Frígola I greixonera
Quan mos pega sa trempera
Mos baixam es calçons
Anàrem a Sant Miquel,
Una colla de gent bona
Trum trum dali dali dali pum pum
El Vedrà quin tros de penya!!!
Que no mos robin sa llenya
Si vénen mallorquins
Que mos prenen tots els pins.
Un boci de bescuit
Amb salsa de nadal
Cipa’t bé que et sortirà es pardal
Als calçons hi ha un descosit
*
Mires les paraules
I t’atures a tastar-les.
Quina oloreta
Dauren cebetes
Cebes i conill
I conill amb ceba.
Tendres les cebes
Torrades salpebrades
Que esclaten amanides
De verds i grocs colorides.
*
Fora mida te somniaré
Ensumant violetes
Amb les mans tan estretes
T’inclouré
Al meu somni enverinat
De desig i de plaer.
No podrem sortir
Perquè estarem sols
En aquest món on la ment
Regalima consol.
*
Me pesc dins una peixera
Me trec l’ham dels morros
M’afic dins els senalló
I me mor asfixiat
M’escat, m’esbutzo
I em decapit
Em tall les aletes
I amb rent amb aigua abundant
M’enfarin el cos
Pels dos costats
I amb molta delicadesa
Em capbusso dins un mar d’oli
Me vaig girant
Per no cremar-me
Quan me cans d’esperar
I ja me mor de fam
Surt de l’oli i degot.
Eixut, patin dins el plat
M’acost a una patata bollida
Mai he estimat ningú com ella,
Agaf el ganivet i la tast
Llavors m’amput un boci de jo
Quina gran barreja
Me trec l’espina que duc clavada
I mos menjam, jo a ella i ella a jo
Mos menjam a besades
És la patata més bona del món
Més dolça, i jo
Jo, som el peix que es mossega la cua !!!!
*
Les estrelles brillen, totes
Ho tenc assumit.
Però elles no ho han assumit encara,
que la seva brillantor serà sempre la mateixa fins que...
topin amb un forat negre i es converteixin en pols...
NO gràcies!!, jo ja som pols.
Som sa pols mala puta,
Que t’entra dins els ulls,
Sa que t’ofega com a un asmàtic
Sa que desperta les alèrgies,
inundant els mobles i les estores del cotxe.
Som la pols, la pols que te dóna pel cul,
La mateixa a que aspiren els morts,
La que expulses a dos-cents quilòmetres per hora en un atxem,
La que xucles amb l’aspirador,
La que es posa a totes les làmpades
La que tapa la llum,
La llum de les estrelles
Les estrelles que no volen ser pols.
Del llibre
de poesies publicat a capaltard
Grata quan pica
Grata si cou
Grata una mica
Grata't un ou
Llepa ben fort
Llepa't els llavis
Llepa que es tort
I no el t'acabis
Frega'm la cuixa
Frega'm els pits
Frega amb la mà
Frega amb els dits
Xucla el mugró
Xucla'm el coll
Xucla el melic
Xucla'm el moll
Mor de plaer
Mor de desig
Mor pel deler
Fins l'infinit!!
Cantant a El Pinzell: no diguis dois. (Fotos: Elena
Vera)
_____________________
Qualsevol, qualsevol petit estimul
Resulta molest per als qui en llurs ulls
Tenen la bena de l'amor éstupid i corrupte
Que arruïna la seva pròpia ànima i
la dels que conviuen amb ells.
Qualsevol és molest
el ritme que molesta
dins l'ànima d’un cor sec
que és va fent gran sense
demanar permís i
fa perdre la noció del temps
______________________________
SÓC
Sóc petit,
Sóc principi
Sóc fi
Sóc la clau
Del teu destí
Sóc la pau
Sóc record
A dins el dau
Sóc la sort
Sóc la pluja
Sóc el vent
Sóc tempesta
Corrent?
Sóc la vida
Sóc pietat
Sóc mentida
Veritat ?
Sóc música
Sóc renou
Sóc la ferida
Que te cou
Sóc present
Sóc passat
Sóc futur
Realitat?
Sóc el temps
Sóc l'espai
Sóc cançó
Que no acaba mai
___________________
Tòxic.
Àcid.
Líquid.
Fètid.
El teu gust.
La teva olor.
El teu suc,
No té color
Tècnic.
Clàssic.
Lític.
Clínic.
Ets!!
Veus?
Fas!!
Creus?
_____________
Si la tarda torna vella
Vine a cercar-me prest
Que la por ja no m'espera
Reg la sort però no creix
He recollit un feix
De flors
De cards
D'albons
I m'he tallat
La sang que cau
És l'odi que no torna
Més val així
Se'n va i arriba la pau
____________________
No esperaré que arribis
No et sortiré a camí
No regaré cap jardi
Fins que als ulls no em miris
No arribarà mai l'estiu
No menjaràs cap perdiu
No negaré que sóc viu
Fins que la pedra no tiris
No nedaràs al tassó
No volaràs en avió
No cardaràs mai amb jo
Per molt que amb mi tu somniïs
___________________________
Un gall no canta
Un bou no mufa
I no m'espanta
La teva fufa
És més m'encanta
L'olor que tufa
Qui fos baldufa,
Punta, berganta
I aquesta planta
Que no s'arrufa
No està cadufa
no vol ser santa
i llepar la trufa
si n'hi ha tanta
com vent que bufa
a ca'n Moranta.
_____________
Si els budells em criden
No els faré cas
I sortiré al pas
Cercant el fracàs
Dels que la llibertat
Em priven
Cercaré el suc
Compraré un ruc
I menjaré la poma
Que tengui més cucs
Si és la teva poma
M'agradarà més
Si és la pometa
Caiguda del pomer
____________________
M'has tocat,
I sense parlar
T'he sentit respirar
Ho he entès
Ja era l'hora
Però jo ho he trobat
Era massa precipitat
I he sortit corrent
M'he espantat
Volia ser teu
I de cop
He sabut que era
Massa recompensa
Per tan poc
No tenies dret
I així i tot
He hagut de tornar
Pensava que ho sabies
Anava errat
No és culpa meva
Sóc aixi
O almanco ho crec
Ara ja és tard
Però si m'esperes...
_________________
Massa tard
He descobert
Que ja no record
El teu estúpid nom
Tu saps que mai no hi haurà ningú
Que faci el que tu saps fer
Quant estam tots sols
I ara no m'has de creure
Perquè ja no ser dir la veritat
I només fris que arribis per besar-te
Sé que fa temps me vares odiar
I no t'ho retrec
Però mai abans
No he tengut el cor tan ple
Ara em crem amb el meu desig
De tornar-te a tenir....
___________________
La pluja de l'estiu
No arribarà mai més
Un simple alè
no trencarà el meu cor
si a la barca entra aigua
neda-hi a dins
encara crec que
no em digueres tota la veritat
no deixis que ningú
t'estimi més que jo
no deixis que ningú
et faci seguir el joc
i si vénc amb tu
i si estic amb tu
i si no m’embull
ja no vull fer trull
i si et mir als ulls
si no sé el que vull
Però cada brot
Que agafi per tu
No l'ensumis
Que ja no és segur
Tenc una marada
Que no es fa enrera
I les ungles m'ham crescut....
_________________________
Amic,
No he arribat a temps per conèixer-te
I tot el que sentit a dir de tu és gran
Sana enveja has promogut en mi
Ara sé que tenir-te en compte
És un deute, i que mai
Per molt lluny que arribi
Aquestes paraules he de rompre
Ben segur que al teu costat
Ànima no cabia sense
Tastar felicitat
Oh aqueslls temps del passat
Que tant d'enyor i records
Em desperten i amb tristesa
Em recorden que ja han acabat
Però la teva essència ha quedat
El teu somrís viu roman
I crec que el plaer no és tant
Observant la realitat
Ton germà m'has deixat
Incessant pou de sapiència
I de la música amant
Geni en tan bella ciència
Només dir-te amic meu
Que trobar-te algun dia
Gran goig per mi seria
T'ho dic ple de veritat!!
A Joan Ferrer Vallori in
memoriam...
__________________________
Rescata'm de tanta guerra
Rescata la meva terra
Rescata'm de tanta fam
Rescata'm de tants mals
Allibera'm de la por
Allibera'm de la repressió
Allibera'm de la tortura
Allibera'm de l'amargura
Regala'm una vida
Regala-la'm digna
Regala'm les nits
I regala'm
Per sempre amb tu els dies.....
_________________________
Per pròpia dignitat
Me convé pensar
originalment, intel.ligentment,
Críticament, distintament
De la gent.
Començaré un revolució
Silenciosa, que sorprendrà
Els qui estan acomodats
A la butaca de casa
El gran ramat
L'esbart de peixos
Tots a una
Una a cap
Vols entrar dins l'esbart?
Aliena't, primer de tot
Regala la teva essència
I disposa't a pensar
Com tots els qui,
Han deixat de fer-ho
Per ells mateixos,
Per pròpia voluntat....
I jo dic: ja és ben hora de começar la Revolució......
N'hi ha encara que no saben desxifrar l’enunciat del Poder,
el pensament únic, el gran ramat, espantat, que no pensa.....
_____________________
Col.lapse d'idees
totes bones
Les millors es perden
queden les tortes
Que vaig adreçant
Amb tan poca traça,
Que qualsevol nin petit
Que juga a la plaça
Ho faria cantant
Que vol dir sentir l'amor?
Ja no ho record
I ara he perdut
El meu retrat de la mort
Per ventura la sort
Farà que la trobi
O que passi el temps
I em mori
El record i l'oblit ja no riuen
I l'amor i la mort ja no callen
La ventura i la sort es barallen
I les plantes de casa es mustien
Si no hi ets tu...
_______________________
DIVAGA LA MENT
Estic tot sol amb la pastilla de zinc
Potser em fara creixèr els cabells
I els dies seran mes curts
Dins aquest embut
He castigat les cadires
I ara puc prendre
Cafè amb les amigues
He pasturat les botigues
I el sol no me coneix
M'ha dit que les mentides
Has amagat dins un feix
t'has clavat les espines
De la boca del peix
Arrabassant les ortigues
Ha quedat l'arbre que creix,
I que ens regala les figues
______________________
Entre tantes mans
No he sabut destriar
Les teves
No hi trob explicacions
Com he perdut el cap
Per tu
I mor de ràbia
Perquè deixar d'estimar-te
no puc
i entre tant malestar
només hi trob
més penes.
....les meves......
___________________
Pútrid olor
Que domina
L'espai
Es reflecteix
Al mirall
I camina
L'habitació
On tu i jo
Mai férem l'amor
S'enyora
I mor pel dolor
D'una estona
Sense tu
Incessant
Tremolant
La fredor
De la poma
On les dents
He clavat
I el desti
S'ha tudat
Quina humanitat
Estúpida
Creu perduda
La inmortalitat
Per absurda
Realitat
Que no veis
Que l'Eden
S'ha inventat!!
_______________
A la vida vull fer un llarg camí
On per damunt les coses
Sempre hi hagi les persones
A qui jo m'estim
El temps que ja hem tudat
Ja no tornarà mai més
I ara cal estar trempat
Per afrontar el després
_____________
Tenc la gran sort
D'haver-te conegut
I dintre el meu cor
Hi ha un racó per tu
________________
El valor de la gent
Està en les virtuts
els sentiments
i la salut.
______________
Somrient passeja el batle
Pels carrers i per la plaça
Mira per damunt l'espatlla
A tota la gent que passa
Un somrís petrificat
Ha envaït la seva cara
Gira el coll cap a un costat
I de sobte se dispara
Un atxem que surt del nas
Amb una força estrepitosa
Que ni tan sols la fortuna
No li ha sortit al pas
A tal feta inoportuna
El moc cau en cara hermosa
D'una pomafigapruna
Cabellera llarga i rossa
Que fa un any que no es vacuna
És poruga i és plorosa
I el batle empegueït
Ja no recorda el que ha dit
I es disculpa amb una rosa
l'al.lota somriu i es posa
la floreta enmig dels pits
i tots els joves fradins
per voler veure la rosa
s'enfilen damunt els pins.
Un pardal que s'ha enfilat
ha tornat mig caparrut
de ben amunt es caigut
un bon bony passeja al cap
l'al.lota el mira i se'n riu
i el pardal grata qui grata
trabuca es peu amb una mata
cau damunt una perdiu
que allà els ous covava
i tantes paraules diu
que la llengua se li trava
i l'al.lota amorosida
riu com una descosida
de la feta eixerida
tots dos s'han enamorat
ell passeja un bony al cap
ella la rosa entre els pits
tothom d'ells dos ara riu
però els dos han anat vius
i ara junts mengen perdiu.
______________________
EL SINGLOT
Un alè
bon amic
un singlot
deixondit
Peg un glop
D'aquest suc
Quin bon tast
Quin retruc
He perdut
Món amic
El singlot
Ha partit
Ha tornat
Cada pic
És més fort
S'infla el pit
El remei
Set glopets
Del padri
De Jornets
Si no hi pens
I se'n va
És que el seny
El tenc clar
I si no
Un esglai
O qui sap
Si un badall...
El singlot
Ha escampat
Ben a plè
He quedat!!!
_____________
No tenc coratge a bastament
Per entendre els teus invents
I la meva filosofia se'n va en orris
Quan els torcaboques tornen vells
Les darreries d'avui no són gens bones
I d'això no en són culpables les dones
Hem travelat amb aquest ball envelat
Per no tenir els peus i el cap ben arrelat
A la terra que ens ha congriat.
_____________________________
Arruix!!!
Fora embulls
Ja basta d'aclucar els ulls
Que només un berenaret
Ja fa pipillejar
I acalar el cap
Surt de la lloriguera
Pensa i mostra les dents
No veus que són de contents
Amb la teva moixera
T'han fet beure l'enteniment
Trenta cinc anys
Tancant portes
Posant panys
Cercant respostes
Trobant paranys.
___________________
Fes recompte.
Agafa un llapis
I fes comptes.
Mesura
La quantitat
De freixura.
Afegeix allò
Que doni el gust
La sal....
Per ser feliç
Em fa falta...
No em basta
Un somrís
I sobretot
Em sobren
tantes coses
estúpides...
Però el valor
de les coses
que no sabem
apreciar i només
ens adonam
que hem perdut
quan més falta ens fan....
oh llunyana salut.....
si t'hagues conegut abans......
_______________________________
I si te'n vas?
Que faig?
On cerc?
On vaig?
I si no hi ets?
Que faig?
Torn boig?
Malalt?
I si no tornes?
Que faig?
T'escolt?
O call?
I si no et veig?
Que faig?
T'invent?
O esguard?
I si no et tenc?
Que faig?
Respir?
M'empatx?
Si no em suïcid?
Que faig?
T'avís
Si un cas....
_______________-
Sublim
Falaç
Tendre
Tenaç.
Inquiet
Record
Tens por
a la mort?
Cantat,
Ritmat.
Ton dolç
retrat.
Suor
del cos
fredor
i repòs.
Un cau
no trob,
de tu
sé poc
i vull
trescar
fins a
trobar
l'obscura
mar
del nord.
On seràs
d'aqui a
deu anys?
___________
Impressiona'm i seré feliç
Sigues tu i desborda'm
Qüestiona'm i disfrutaré
De la teva intel.ligència
Eixuga'm amb els teus pensaments
I regala'm el sucre
I la sal, abeura'm dels llavis
I em faràs sentir feliç.
Destrossa'm de plaer,
la líbido, els perfums
i els infinits ulls
sense fons, profunds
On ets?
Quan arribaràs?
La dolça melodia
Ja no sona
I no em puc deixar anar
La veu que surt
Darrera l'alenar
De cada glop d'aire
De cada pensar,
De tu.
___________________
L'interstici sinovial
A la recerca del teu mal
Ofegat dins un bagul
Vetlla l'estupidesa d'un cul
Que simbolitza la sal
Marina, sobre la pell
Del cos que estim.
____________________-
Fins que no em diguis el contrari,
T'estimaré, fins que no ho facis,
O a la deriva intentaré ser feliç
Dins jo i amb els meus pensaments.
Quan trobi la mateixa sort que tu
M'animaré a seguir els teus passos,
Però no t'esperaré eternament, no
Sia que agafi fred aquí al carrer
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|
