jaume marí

MUR

  II
A vosaltres,
els anònims,
que heu malmès
tanta esperança,
que heu robat ànimes
i festejat
el lliurament
del mite sagnant.
 
A vosaltres,
els anònims,
a qui us demanaren
el trànsit
pels ignots
passadissos 
de neó.
 
A vosaltres,
que no posseíeu
armes i que
dubtàveu amb armes
de fel i agror.
 
A vosaltres,
mans blanques,
inertes,
que no podíeu 
executar.
 
A vosaltres,
que executàreu
amb els records
de l'esdevenidor.
 
A tots vosaltres,
clamen sense por
els àvids de vida,
còmodes,
ara que ja és tard.
 
A tots vosaltres,
amb mordasses
de silenci,
perquè ja sou
presència morta.
 
A tots vosaltres, cabrons,
perquè ja sou morts
i ens heu fet callar.
 
 
Poesia
 
Poesia demana silenci
perquè és silenci.
Poesia demana escolta
perquè és paraula.
Poesia exigeix el nu
perquè clama solitud.
Poesia verifica metàfora
perquè és síntesi.
 
(de "Passatges", inèdits)
 

anna mallart
 

Un amarg passat:

Deixa la sang que regni per les venes
mentre noti aquella escalfor densa;
braços de pell blanca i cos de seda,
i una mirada trista que em clava.
 

Joc de gestos que es creuen,
gustos que es repeteixen;
un cor que batega amb força
i un camí nou que s'inicia.
 

Hores detingudes pel temps,
un passat inoblidable i restant
que ara em fa por recordar
amb precisió i descans.
 

Objectes brillants esporuguits pel record,
imatges dolces però frenètiques
que abandonen un passat, inicien
un present i endevinen un futur.
 

Pàgines d'un llibre que ara es tanca,
fotos que es cremen i records que es perden;
cartes obertes sense data, i un joc
de sabates que desordenen els racons.
 

Una porta es tanca i d’altres s'obren
una nova ombra t'espera
per compartir amb ella
tots els sentiments que has deixat enrera.
 

Triomfs que es guanyen durant el temps
en què regnes al seu costat.
La música trenca el silenci
i els fantasmes desapareixen en la nit.
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA