Palma, 1986

TOT ÉS PERMÈS

Tot és permès.
Només l'excés
em dóna accés
a l'Absolut.

“CERCLES, CERCLES, CERCLES”
Ces nymphes, je les veux perpétuer.
Stéphane MALLARMÉ
No són zeros o espirals,

sinó cercles, cercles, cercles
d’una branca ígnia
que ara, encara, cerques.

Com si obrís
un laberint de flocs
i flames,
la seva trajectòria
revincla
fumarades de lletres
i proclames
que no són zeros ni espirals,

sinó cercles, cercles, cercles
d’una branca ígnia
que ara, encara, cerques.

“LA CANÇÓ DE LA GRAN ERRADA”

vol molta feina.
Enric CASASSES

Sóc el poema-desastre,
com un calaix ple d’astres i forats
que sempre para taula.
I has de prendre nota:
obre els ulls –i digues la paraula
Si vols ficar bé la pota fins al fons
 fons
 fons
   del
         pou
en la cançó de la gran errada
   que mai s’acaba
   que mai s’acaba
   que mai s’acaba

que no em sucava la virtut
del tu a tu

   debades
            debades
                     debades
                             debades.

Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans. Alzira: Editorial Germania, 2013.

______________________________

“I”

Qui sap on mena,
per sort o per ventura,
la vida en les altures,
que t’ha ensenyat
a parlar poc
i a pensar més
en tot allò que
mes a mes
t’acosta, com si res,
al rés de l’altra veu,
aquella en altaveu
−d’aquest costat−
que avui ja escoltes,
que et diu fluixet, fluixet,
des d’un lloc fondo:
“ei, vine, vine,
no facis cas al vel de teranyina.”

“II”

no vaig enlloc
visc en un cantó
cant la cançó
de les voreres

no sóc ningú
i em sent Tot U
sabent-me nu
per les voreres

Versos per la llengua. Noranta-tres veus poètiques de Mallorca. Maó: Editorial Arrela, 2014.

_________________________________

“(Antimatèria)”

Absenta absolta:
boja poca-solta.
Em treus la sang,
imant d’amant:
AN-TI-MA-TÈ-RI-A!!!

Evidències cel·lulars: poesia emergent en català. Bellaterra: Edicions UAB, 2009.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA