Solstici d'estiu 9. Fundació ACA, Búger, 2006


PETITA ESCENA NOCTURNA

Paraules de cendra
enmig d'un desert
de núbils contusions.

I el plaer de sentir
el no-res
     (xiuxiuejant-me)
a cau d'orella.

I la lluna
tan bella com sempre,
en la brisa d'una mar fosca,
-NEGRA-
una mar nova i afòtica
pregona en
ANÒNIMES
carícies de misteri...


SET HAIKÚS MENORQUINS

La nit tremola.
Tremolen tanbé els dies.
Som com l'hivern.

Ulls cap al sud
d'ullastres esculpits.
Som com el vent.

Un mirall blau
en calma suïcida.
Som presoners.

Port oriental.
Cavalquen les onades.
Som emigrants.

Dura i salada.
Mil.lenis a les roques.
Som com la terra.

La tramuntana,
les fiblades del nord.
Som, resistim.

Rosada als ossos,
quan l'estiu fuig de l'illa
som invisibles.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA