Voleu conèixer la història del meu més estimat poema?
Voleu conèixer la història d’ “El poema més salvatge
del món”? Doncs aquesta és la història del meu més
estimat poema; “El poema més salvatge del món”: Fa molt molt
de temps – no sé quan, no sé on- que em van venir a veure quatre
versos que deien: “Perquè amb mà blava/ em desgrelles la lluna/
i amb aquest somriure apagues/ la meva set de mar”. Tot d’una em van agradar
(tot de sentits responent a una Pregunta) però cada cop que hi volia
afegir res partien! s’escapaven com un moix... (jo també som com un
moix...). Així que al final, resignat, sense poder-los posar ni un
títol, vaig anomenar-los “El poema més salvatge del món”.
I no ens dúiem malament, jo i el mèu poema; em sortia dels
llocs més inesperats, es recitava i partia furtivament (un cop i un
altre i un altre...) fins que un dia, assegut amb una al·lota, el
poema va arribar per anar-se’n de nou... i així és com vaig
descobrir que el meu més estimat poema, “El poema més salvatge
del món”, no era un moix –com jo- sinó els embats d’una Marina.
(I la Marina... se’n va anar...).
Perquè amb mar blava
Perquè amb mà blava
Em desgrelles la lluna
Em desgrelles la lluna
I amb aquest somriure apagues
I amb aquest somriure apagues
La meva set de mar
La meva set d’amar.
Enganxa't a la poesia. Edicions UIB 2008
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|