Joan Mahiques Climent



(Gandia, 1978) 

La poesia alhora mostra i vela l’única aspiració que, expressada de
maneres divergents, compartim tot el llinatge humà: s’anuncia una
petita part del que s’oculta.

S’ha llicenciat en Filologia a la Universitat de Barcelona, i actualment exerceix
com a professor d’ensenyament secundari. També es dedica a l’estudi de la literatura
catalana, de l’edat mitjana al barroc, i fins al moment ha publicat un
llibre de poemes, Ha passat un estranger (Viena, Barcelona, 2005).

Somni
He vist com caminava per la boira.
El sol s’havia post sobre l’infant.
Ell no sabia encara quin camí
l’emportava, a quin lloc abandonat.
Per la nit, cap estrella traspuntava
entre els núvols plomissos i aturats.
Cada cop més, l’infant s’esgarriava,
però sempre seguia més avant.
Cremaven en la neu unes petjades,
com fil de llum sobre vellut nacrat.
Semblava aquell infant una atzarosa
barca, perduda enmig de l’oceà.
Només la neu i el gel vestia els arbres
del somni on s’ha perdut aquell infant.
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren
i brillen amb bellesa extravagant.
(Inèdit) 

PEDRA FOGUERA. Antologia de poesia jove dels Països Catalans. (Edicions Documenta Balear. Palma. 2008)



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA