Cants de Balafi  

AUTORETRAT
 
Sóc el perfecte estrany:
només sabeu de mi pel sotrac d'un gest,
o per una fallida promesa d'ulls.
Però jo us dic que no us refieu de mi,
perquè puc estimar l'enemic més destre.
 
Sóc el reflex d'una ombra:
un rellotge tancat dins el canterano,
amb moltes hores sordes sense tendresa
que repiquen ben fort perquè el corc les senti.
Un llibre d'oracions que un heretge resa.
 
Demà seré l'au fènix
que volarà segura sobre vosaltres.
 
DEL LLIBRE INÈDIT Del temps i la distància


LA PARAULA ENCESA
 
Les paraules arriben, inesperades, com un incendi. Per fer poesia no calen idees, sinó paraules, i amb un mínim de disciplina s'acoblen en un engranatge que indica la veritat del discurs, o la gran mentida -sempre versemblant- que implica a voltes la creació literària.
Jo cant allò que he perdut. No intent canviar el món, tan sols adaptar-lo al meu sentir. Cerc la bellesa, tot i que sé que és efímera. Don forma a la no-forma.
El poema es fa sol. L'autèntic art és l'essència de la memòria.
Però no sé quin és el secret del poema.
Potser volem curar la ferida.
 
Octubre 2004

Enganxa't a la poesia. Edicions UIB 2008




Cants de Balafi
Lleida, Pagès, 2009
XI Premi de Poesia Parc Taulí, 2008


*
El sol és més ardent vora Balafi,
i la pluja disfressa verds miratges
de prats encoixinats d’or i d’argent.
Una soca caiguda de figuera
sap celebrar la tràgica follia
de la insignificança dels plaers
terrenals, que són frívols com un cant
escanyat de granota consentida.


*
És al migdia de la meva vida
quan descobresc que un cos pot ser el darrer.
Trobarem terratrèmols que faran
malbé així mateix pàmpols i jardins.
I tornarà a niar una esperança.


*
Fas que la terra sigui més sociable,
que la paraula es fongui en un silenci.
La casa, prop del mar, escolta els plors
de gavines perdudes sense vol.
La innocència d’antany la trobarem
entre les caramutxes socarrades,
presa dels romeguers de la consciència.


*
Quan no som a Balafi enyor el gust
de les figues, l’olor del camp banyat.
És un país petit, ben poca cosa,
però sols a ell em dec, blanc sota blau,
cau de calç, i de cel, fort dins la terra.
Fins i tot les paraules a Balafi
sonen ben diferents de les del món.
Per això quan dic llebre, pinsà o tord
crec que habit en un àmbit de vols d’àngel.




 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA