Solstici d'estiu 9. Fundació ACA, Búger, 2006


III

M'he deixat modelar pel desig,
com el fang a les mans d'un infant,
com l'aire a la sortida dels teus lla-
vis.
Però el desig està ple de deserts
on la teva ambrosíaca terra
quedava copsada de secrets
i la meva asfixiada ombra
deixaven tenyida de vent.

Em vaig vestir de mentides
trencant el vidre del respecte,
perquè pensava que l'amor
era el mar que em salvaria,
però ara que intento recuperar-te
reconec que la meva paraula
no és més que una burla
luctuosa i sense cap vàlua.

Vaig sotmetre a tots els sentiments
amb la prometença d'un amor.

(Aborigen dels records)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA