|                          
               
                          
             
 (1799-1837) 
 “És la primera gran figura de renom universal dins la literatura
russa. [...] Revboluciona el llenguatge poètic fecundant-lo amb la
saba popular. La llengua literària russa esdevé un instrument
madur a partir d’ell.” 
              
 EL PROFETA 
              
 Tot defallit de set del cor 
 pel fosc desert m’arrossegava 
 i un serafí amb sis ales d’or 
 a una encreuada se’m mostrava. 
 I amb els seus dits, que eren tan lleus 
 com somiar, tocà els ulls meus. 
 I se quedaren tan badats 
 com els d’un esparver esglaiat. 
 Un altre toc, i el meu sentir 
 de sons i de brogits omplí. 
 I vaig sentir el cel tremolar, 
 el vol dels àngels dalt dels cims, 
 créixer la vinya al comellar 
 i el pas dels monstres submarins. 
 Obrint ma boca, arrabassà 
 ma llengua, farta de pecar 
 de vanitat i de mentida. 
 I d’una serp el fibló ardent 
 posà amb el dit sanguinolent 
 a dins ma boca malferida. 
 I obrí, amb l’espasa, el meu costat 
 i tragué el cor, que bategava, 
 i un carbó encès, que flamejava, 
 posà dins el meu pit xapat. 
 Ja com a mort jeia el cos meu 
 quan vaig sentir la veu de Déu. 
 “Alça’t, Profeta! Mira i sent. 
 I amb la paraula que mai erra, 
 trecant pel mar i per la terra, 
 el cor imflama de la gent!” 
              
      (Trad. Guillem Nadal) 
              
 TRES FONTS 
              
 Dins l’estepa del món, trista i immensa, 
 tres fonts hi han brollat, misterioses. 
 La Joventut. Font ràpida i intensa 
 que bull i salta en ones remoroses. 
 La font de Poesia, fetillera, 
 abeura en el desert el desterrat. 
 La freda font d’Oblit és la darrera: 
 i és la més dolça al cor assedegat! 
              
      (Trad. Guillem Nadal) 
              
 “EN ELS FILONS SIBERIANS...” 
              
 En els filons siberians, (*) 
 tingueu algiva paciència; 
 no serà en va el vostre dolor 
 ni els vostres pensaments més nobles. 
              
 Fidel germana del malfat, 
 dins la tenebra, l’esperança 
 deixondirà coratge i joia, 
 i arribarà el temps anhelat. 
              
 L’amor i l’amistat vindran 
 forçant argolles i cadenes, 
 com ara a aquest presidi vostre 
 pervé la meva lliure veu. 
              
 Cauran els cadenams feixucs 
 i les presons. Sortirà a rebre-us 
 la llibertat amb alegria, 
 l’espasa us tornaran per fi. 
              
                            
1827 
              
           (Trad. Elena Vidal 
/ Miquel Desclot. * Poesia dedicada als desembristes condemnats a treballs 
forçats a Sibèria, per la revolta contra Nicolau I el 1825) 
              
              
              
     
                          
             inici               
   
                          
            Pàgina de presentació
MAG POESIA  
    
                          
                   
                  
            
     |