Catul
Properci
Marcial
Cançoner amorós
de Ripoll
Catul
(Verona c. 84 - c. 54 aC)
(Traducció de Josep Ignasi Ciruelo i Jaume Juan)
5
Visquem, Lèsbia meva, i estimem-nos,
i el xiu-xiu dels vells massa seriosos
conseiderem-lo del valor d'un as.
El sol pot pondre's i tornar a sortir:
a nosaltres, quan la breu llum s'apagui,
ens tocarà dormir una nit perpètua.
Fes-me mil petons i cent més després,
després mil més, després els cent segons,
després fins a mil més i després cent.
Després, quan mols milers ens n'haurem fet,
els embolcallarem per no saber-los,
no fos que un malastruc pugui envejar-nos
en saber que hi ha hagut tants de petons.
7
Preguntes quants petons me bastarien,
Lèsbia, per tenir-ne prou i massa:
tants com el nombre de l'arena líbia
que hi ha a Cirene, rica en laserpici,
entre l'oracle calorós de Júpiter
i el sepulcre sagrat de l'antic Batus;
tants com els molts estels, quan la nit calla,
que veuen els amors furtius dels homes.
Tal és el nombre dels petons que basten
al foll Catul per ésser prou i massa,
que els xafarders no els puguin mai comptar
ni encisar-s'hi una llengua verinosa.
16
Us donaré pel cul i per la boca,
Aureli súcube i Furi cosó,
que pels meus versets m'heu considerat
Doncs bé: cal que un poeta sigui cast
en la vida, als versets no els fa cap falta.
Que en el fons només tenen sal i enginy
si són blans i un poquet desvergonyits
i poden excitar i posar calents
no diré els nois, sinó també els peluts
que no poden ni moure els seus lloms durs.
Vosaltres, després de tants mils petons
com heu llegit m'heu de jutjar poc mascle?
Us donaré pel cul i per la boca.
32
Ipsitil.la, si et plau, la meva mel,
dolceses meves i encanteri meu,
digue'm que vingui a fer la sesta amb tu.
I, si m'ho dius, fes-m'ho fàcil, i cura
que no barri ningú el portal d'entrada
ni t'arribi el caprici de sortir.
Més tost queda't a casa a preparar-me
nou follades l'una darrera l'altra.
I si hi estàs d'acord, digue-ho tot d'una,
car, ben dinat i tip, jec panxa enlaire
i travesso camisa i cobrellit.
57
És perfecte l'acord entre els mariques
com Mamurra, l'afemellat, i Cèsar.
No és estrany; l'un i l'altre amb igual taca
rebuda a Ciutat l'una, l'altra a Fòrmies,
resten marcats, i no se'n lliuraran.
Malaltissos igual; bessons tots dos,
d'un sol llitet, i ambdós instruïdets.
No és un més famolen adúlter que altre.
Associats rivals de les mossetes.
És perfecte l'acord entre els mariques.
61 (Fragment)
Da nuces pueris, iners
concubine! Satis diu
lusisti nucibus: lubet
iam servire Talasio.
Concubine, nuces da.
72
Deies un temps que tu solament coneixies Catul
Lèsbia, no preferint Júpiter entre els teus
braços.
Vaig estimar-te llavors. No sols com s'estima l'amiga,
sinó com un bon pare ama els fills i l'estirp.
Ara ja et conec, i malgrat que m'abraso amb més força
ja no podràs fer-me el pes, ja no valdràs com
abans.
Com és possible? diràs. Una ofensa a l'amant com aquesta
pot augmentar el desig; minva l'estima, però.
92
Lèsbia parla de mi malament a tothora i no calla,
i que em matin si Lèsbia no fa això per amor.
Quin és l'indici? Que jo vaig fent el mateix i en dic fàstics
tot sovint, i que em matin si jo no ho faig per amor.
94
Verga va fent el cabró. Fa el cabró -dius- Verga? Segur.
És el que sempre s'ha dit: l'olla arreplega
hortalisses.
97
Crec que no hi ha diferència (vulguin els déus perdonar-m'ho)
entre olorar-li bé el cul, bé la boca a l'Emili.
No és ni gens més brut l'un, ni tampoc aquesta és
més neta.
Ans al contrari, que el cul és molt més net
i millor:
Car no té cap dent, i la boca les té de dos pams,
i les genives les té de caixa de carro ja vell.
I un somriure semblant al cony dilatat de calor
tal com sol ser el d'una mula quan pixa zelosa.
Moltes, se n'ha follades aquest, i va fent el fatxenda?
I no l'han d'enviar prest a la mola i a l'ase?
Tota dona que el toqui, ¿no haureu de pensar que podria
àdhuc llepar-li el cul a un botxí amb cagarrines?
108
Si ta vellesa canosa, Comini, tacada d'impurs
hàbits, tingués un final fet a l'arbitri del
poble,
no tinc cap dubte que havien de fer-te tallar aquesta llengua
que és enemiga dels bons, i als àvids voltors
la darien.
I que els teus ulls arrencats els devorin les goles dels corbs
tètrics, els cans els budells, els llops els teus membres
restants.
Properci
(Assís, 50-15 ac)
Llibre primer d’elegies
II
Amb els cabells adornats, ¿què fa, vida meva, que et mostris,
i del vestit de Cos moguis els gràcils replecs,
o què fa que et perfumis els rínxols amb mirra orontea,
i que et venguis a tu per uns exòtics presents
i amb ornaments adquirits s’esvaeixi la teva bellesa
sense deixar que el teu cos lluï com és
natural?
Creu-me, no hi ha cap afait que realci la teva figura:
va un l’Amor, i el semblant de l’artifici el menysté.
Mira, doncs, quins colors la terra verge ens ofrena,
com espontàniament creixen les heures millor,
com l’arboç més bonic sorgeix en avencs solitaris
i l’indòmit cristall sap on trobar el seu
camí,
els litorals pintats resplendeixen amb pedres natives
i sense res afegit canten més dolç
els ocells.
Per la Leucípida Febe no fou seduït així Càstor;
Pòl.lux no ho fou tampoc per Hilaïra
amb adorns;
ni desitjada fa temps per discòrdia d’Idas i Febus
al litoral patern era la filla d’Evé;
ni pel frigi marit, amb un fals candor atraient-lo
Hipodamia no fou duta en un carro estranger:
ans despullat el seu rostre de tota gemma mostrava
i eren els seus colors com els que Apel.les pintà.
Elles no van mirar d’obtenir els amants maquillant-se;
era la discreció d’elles el més gran
encís.
Ara no temo de tu que siguis menys digna que aquelles:
a una noia plaent ja no li calen adorns,
i sobretot a tu, a qui Febus dedica els seus càntics
i Cal.líope amb gust dóna l’aoni instrument
i no et falta l’encís sublim de bonique paraules,
tot el que Venus i tot el que a Minerva complau.
Sempre seràs el més grat per això de la meva existència
mentre pel luxe vil vulguis mostrar el teu rebuig.
Marcial, Marc Valeri
(Bílbilis / Tarraconense 38 - c. 103)
Marcial va escriure més de mil cinc-cents epigrames repartits en
quinze llibres, amb un total de, gairebé, deu mil versos. Epigrama
vol dir inscripcio; en un principi tenen caràcter votiu i sepulcral,
però acaben designant un poema breu. Són escrits amb una mètrica
molt acurada, on predomina el dístic elegíac. Trobem, sobretot,
epigrames de caràcter satírico-burles, humorístic i
eròtic, així com dedicatòries i lloances als protectors
i referents a qualsevol anècdota. Miquel Dolç el va traduir
per a la Bernat Metge (amb algunes censures als epigrames eròtics).
Epigrames
LLIBRE PRIMER
28
Qui creu que l’Acerra put a vi de la vetlla
s’equivoca: l’Acerra beu sempre fins al matí.
(Trad. Antoni Cobos)
73
No hi havia ningú en tota la ciutat que volgués tocar,
de franc, la teva dona, Cecilià,
mentre es podia; però ara, que has posat guardians, és enorme
el nombre de folladors: ets un home enginyós.
(Trad. Antoni Cobos)
94
Quan follaves cantaves fatal, Egle.
Ara que cantes bé: ni un mal petó.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE SEGON
17
Seu una perruquera a la Subura,
on els fuets sagnants dels botxins pengen
i on l'Argilet molts sabaters assetgen:
pro aquesta perruquera, Ammià, no et pela,
no et pela, et dic. ¿Doncs què fa? Te la pela.
(Trad. Albert Mestres)
28
Riu-te de mala manera, Sextil, de qui marieta
et va dient pel món
i fes-li una botifarra.
Pro donar pel cul no et va, Sextil, ni tampoc follar,
ni menys la boca ardent
de Vetustina t'agrada.
A tu no et va res d'això, ho reconec: ¿què
és doncs?
No ho sé, però tu saps
que dues coses més queden.
(Trad. Albert Mestres)
31
Mil cops m'he tirat Crestina. ¿Em
preguntes com s'ho munta?
Fes-me cas, Marià,
més puta mare impossible.
(Trad. Albert Mestres)
58
Tu, impecable, et burles, Zoil, de la meva roba gastada,
És cert que és gastada, Zoil, però
és meva.
(Trad. Antoni Cobos)
62
De fer-te depilar el pit i també cames i
braços
i voltar un pèl moixí
la polla tota afaitada,
en fas present, Labiè -¿qui no ho sap?-,
a la fulana.
¿A qui, Labiè, en fas
present, de pelar-te el cul?
(Trad. Albert Mestres)
89
Quan t’agrada allargar la nit amb excés de vi
t’ho perdono, Gaure: tens el vici de Cató.
Quan escrius poemes sense Apol.lo i sense les Muses,
t’hem de lloar: tens el vici de Ciceró.
Quan vomites, el d’Antoni, quan t’atipes, el d’Apici,
quan fas una mamada, digue’m... De qui tens el
vici?
(Trad. Antoni Cobos)
LLIBRE TERCER
64
Diuen que el mentider Ulisses es va escapar
de les sirenes –càstig dolç dels
navegants,
mort deliciosa i goig cruel-
que, un cop escoltades, ningú no podia
deixar.
No m’impressiona. M’impressionaria, Cassià
que s’hagués escapat del pesat d’en Cani.
(Trad. Antoni Cobos)
71
Quan al mosso li fa mal la polla i a tu el cul,
Nèvol,
no sóc cap endeví,
però sé molt bé el que fas.
(Trad. Albert Mestres)
85
Qui et recomanà de tallar el nas a l’adúlter?
No és amb aquest tros, marit, que t’ha
deshonrat.
Neci! Què has fet? La teva dona no ha perdut res amb això,
ja que la polla del teu Deífob ha quedat
ben sencera.
(Trad. Antoni Cobos)
89
Tant te fot prendre enciam com prendre malves laxants:
Febus, fas d'anar dur
un a cara que t'hi cagues.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE QUART
50
¿Per què em dius vell cada vegada, Tais?
Ningú no és vell, Tais, per a una mamada.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE CINQUÈ
81
Sempre seràs pobre, Emilià, si ets pobre.
Ara només es donen diners als que ja són
rics.
LLIBRE SISÈ
15
Mentre una formiga vagava sota l’ombra de l’arbre faetonti [pollancre],
una gota d’ambre va cobrir el petit animal.
Així la que, fa poc, havia estat menyspreada mentre era viva,
ara l’han fet valuosa els seus funerals.
(Trad. Antoni Cobos)
36
Tan gran és la teva polla, Pàpil,
com la teva nàpia,
o sigui que, en trempar,
també la pots olorar.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE SETÈ
81
“Hi ha trenta epigrames dolents en tot el llibre.”
Si n’hi ha tants de bons, Lausus, el llibre és
bo.
(Trad. Antoni Cobos)
LLIBRE NOVÈ
14
Aquest amic que t’han procurat la teva taula i els teus sopars,
creus que guarda al seu cor una fidel amistat?
Estima el senglar, els rogers, la mamella de truja i les ostres, no pas
a tu.
Si jo oferís sopars tan bons, es faria amic meu.
(Trad. Antoni Cobos)
41
Per què no folles mai, Pòntic, sinó
que com a fulana
l'esquerra fas servir
i amiga es consagra a Venus
la mà ¿tu no hi veus cap mal? És
un crim, creu-me, tan gros
que amb prou feines no pots
ni tan sols imaginar.
Cert, un clau va fotre Horaci, i, té, tres en
va engendrar;
Mart igual, i bessons
la casta Ília va donar.
Tot perdut, si l'un i l'altre haguessin encomanat
a les mans l'indecent
gaudi de fer-se una palla.
Creu que és la naturalesa mateixa qui et
diu això:
"El que perds amb els dits,
Pòntic, pensa que és un home."
(Trad. Albert Mestres)
67
He gaudit tota la nit d'una xicota lasciva
el vici de la qual cap
dona pot superar.
De mil postures fet pols, l'hi he demanat
com un nou:
sense fer-se pregar al
primer mot s'hi ha posat.
Vermell, rient li suplico una cosa més perversa:
luxuriosa hi consent,
no s'hi ha pensat ni un instant.
Però amb mi era natural; no ho serà
amb tu, Èsquil, si vols
rebre també aquest do
en mesquines condicions.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE DESÈ
40
Com que sempre em deien que la meva
Pol.la es veia en secret amb un marieta,
els vaig sorprendre, Lupus: no era marieta.
(Trad. Antoni Cobos)
81
De bon matí en presentar-se dos calents a follar
amb Fil.lis
i voler-la tenir conilla cada
un primer,
Fil.lis ha promès donar-se a la vegada a tots
dos,
dit i fet: un el peu li
aixeca, l'altre la túnica.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE ONZÈ
66
Ets acuseta i criticaire
i un estafador i traficant
i un mamó i un entrenador. M'admira
com és, Vacerra, que no tens ni un duro.
(Trad. Albert Mestres)
LLIBRE DOTZÈ
10
L’Africà té un milió i, tanmateix, capta.
La Fortuna dóna massa a molts, prou a ningú.
(Trad. Antoni Cobos)
33
Per comprar mossos Labiè ha venut tots els
seus horts.
Ara no té Labiè
res més que un camp de morenes.
(Trad. Albert Mestres)
46
Ets difícil i fàcil, alegre i seriós:
no puc viure amb tu ni sense tu.
LLIBRE TRETZÈ: Xenia (Obsequis per als hostes)
14. Enciam
L’enciam que solia cloure els sopars dels nostres avis,
digue’m, per què comença ara els
nostres àpats?
(Trad. Antoni Cobos)
36. Cistella d’olives
Aquestes olives que vénen arrabassades dels trulls del Picè,
tant comencen com acaben els nostres àpats.
(Trad. Antoni Cobos)
Cançoner
amorós de Ripoll
La poesia llatina medieval (del segle XI al XIII) la fan clergues i estudiants,
bons coneixedors de retòrica llatina. Els seus temes, com els de
la poesia àrab de l'època són cants al vi i a l'amor,
i també satiritzen l'ambient eclesiàstic. Són anomenats
goliards (potser de gula).
En són exemple els Carmina Burana (de l'alta Europa), i aquí,
els Carmina Riupullensia, o Cançoner Amorós de Ripoll (Amb
versió catalana de Joan Solé i Amigó, i cantats per
Jaume Arnella. Eròtica monàstica. Barcelona, Tram, 1994)
ON LA VAIG VEURE PER PRIMERA VEGADA
Era maig, i per la prada de flors, belles adornada
passejava una vegada quan m'aparegué una
fada.
Venus Citarea era, dea que en amor impera,
noies de lleu cabellera feien cort al seu darrera.
I Cupido les seguia, el seu arc, com el temia!
io! io! repetia, que als amants enfervoria.
Venus omple les cistelles de jacints, les flors
més belles,
i l'esbart de les donzelles canta goigs i caramelles.
Admirat de la sorpresa em fou l'ànima sospesa;
rera cants de tal dolcesa passió de mi féu
presa.
A una noia, per xalesta, atractívola i modesta,
li vaig fer d'amor requesta i al meu prec vingué
ben llesta.
Els seus ulls dues estrelles, els seus llavis com
roselles,
les dents blanques com cabrelles, coll esbelt,
fragants aixelles.
Vaig desfer les set sivelles d'un jardí
de meravelles.
dins l'escot suaus comelles, xuclamels i vidielles...
Amb amor jo l'he estimada, amb dolçor l'he
conservada
i amb memòria enamorada tal cançó
d'ella he dictada.
Sens vergonya de cap mena, vet aquí com
s'anomena:
una J el nom estrena, tot seguit, la U el destrena,
al bell mig, la D és carena, una I li fa
d'antena
i, amb la T, que és la cinquena, les cinc
lletres fan la plena.
Tant com ella tingui vida, la tindré jo
concedida;
mes, si mor, ben de seguida tota causa ja és
finida.
GOIGS DE L'AMIGA
Clara estrella, cap donzella
més que tu no admiri.
Primavera, rosa vera, gràcil
més que el lliri.
Amb tals formes, no hi ha normes
que et continguin gaire.
El somriure i el gest lliure
fan de Venus l'aire.
Per la dea Citarea, ets
tu qui m'assetges.
Per qui crido no és Cupido:
teves són les fletxes.
Faramalles, cremen falles
quan escau la festa;
tal s'arbora i enamora,
tal me bull la testa.
Hi ha altivesa, hi ha puresa
sense grop ni tara
que a tes gràcies o fal.làcies
pugui plantar cara?
Déu que vulga, per trifulga,
que Cató visquera
pel teu lliri, quin deliri!
ell, tan rígid que era...
Tan lleugera cabellera
Venus la cobeja;
una trena tan morena,
més que l'atzabeja.
Front benigne, coll de cigne
i mirada angèlica;
hom t'adora, clara aurora,
d'aparença cèltica.
Dents tan blanques, galtes franques,
llavis ruborosos;
més que en robes, mai no trobes
besos tan melosos.
Les mamelles, com cabrelles
jeuen a les clotes,
però quan saltes o t'exaltes,
com les esvalotes!
Oh, lasciva, que em captiva
amb posats ingenus!
En el centre del teu ventre,
Borrissol de Venus...
Verge pura, què et detura?
Vine ja als meus braços.
Cap més dea no em recrea
amb tan dolços llaços.
.................OVIDI..................
Bibliografia
Arnella, Jaume. Eròtica monàstica. Barcelona, Tram, 1994
(Trad. Joan Solé i Amigó)
Catul. Poemes. Barcelona, Edhasa, 1982 (Trad. de Josep Ignasi Ciruelo
i Jaume Juan)
Marcial, M. V. Epigrames. Barcelona, La Magrana, 1994 (Trad. Antoni
Cobos)
Marcial, M. V. Rere el vi i les roses. Els epigrames llicenciosos. Barcelona,
La Magrana, 1996 (Trad. Albert Mestres)
inici
Pàgina
de presentació MAG POESIA
|
