(Alexandria, 8.2.1888 – Milà, 1.6.1970)
“El 1912 va marxar a París i es va matricular a la Sorbonne. A París va conèixer els ambients avantguardistes, sobretot Apollinaire, que el va influir notablement. Quan esclata la Primera Guerra Mundial, marxa a Itàlia i lluita, com a voluntari.”
“Al pròleg de l’edició de 1931 de L’Allegria, Ungaretti hi diu: “L’autor no té altra ambició, i creu que tampoc els grans poetes no en tenien d’altra, sinó la de deixar una bella autobiografia.” “De la manca de prejudicis culturals, del contacte amb les avantguardes, de l’alegria del descobriment de la llengua viva, de les tensions diàries de la guerra al front, salta la guspira immediata de la poesia d’Ungaretti. La revolta cardarelliana és portada a l’extrem i ens trobem, de cop, als antípodes de l’estètica d’annunziana: ha arribat la modernitat.”

CALMA

Són madurs els raïms, el camp llaurat.

La muntanya dels núvols se separa.

Sobre els miralls polsosos de l’estiu
l’ombra és caiguda.

Entre els dits insegurs,
és certa llur claror,
i llunyana.

Fuig amb les orenetes
l’últim turment.

    (Trad. Tomàs Garcés)

ON LA LLUM

Com onejant alosa
en l’oratjol feliç damunt les prades tendres,
lleugera et saben els meus braços. Vine.

Oblidarem la terra,
i el mal i el cel,
i la meva sang ràpida en la guerra
recordant passos d’ombres
entre rojors de noves matinades.

On ja no mogui la claror la fulla,
somnis i afanys portats a l’altra riba,
on s’ha posat el vespre,
vine, que et portaré
a les muntanyes d’or.

L’hora constant, de l’edat lliures,
en son esvaït nimbe
serà el nostre llençol.

    (Trad. Tomàs Garcés)

AURA

Sentint el cel
espasa matutina,
la muntanya que als genolls li puja,
torno a l’acord de sempre.

Als peus fa estreta la pujada
un bosqueró cansat.

Al reixat de les branques
torno a veure vols néixer.

     (Trad. Tomàs Garcés)

CALMA

Són madurs els raïms, el camp llaurat.

La muntanya dels núvols se separa.

Sobre els miralls polsosos de l’estiu
l’ombra és caiguda.

Entre els dits insegurs,
és certa llur claror,
i llunyana.

Fuig amb les orenetes
l’últim turment.

     (Trad. Tomàs Garcés)

ON LA LLUM

Dom onejant alosa
en l’oratjol feliç damunt les prades tendres,
lleugera et saben els meus braços. Vine.

Oblidarem la terra,
i el mal i el cel,
i la meva sang ràpida en la guerra,
recordant passos d’ombres
entre rojors de noves matinades.

On ja no mogui la claror la fulla,
somnis i afanys portats a l’altra riba,
on s’ha posat el vespre,
vine, que et portaré
a les muntanyes d’or.

L’hora constant, de l’edat lliures,
en son esvaït nimbe
serà el nostre llençol.

     (Trad. Tomàs Garcés)

POSTA

     Versa, 20 de maig de 1916

El to encarnat del cel
desvetlla oasis
al nòmada d'amor.

          (Trad. Narcís Comadira)

MATÍ

     Santa Maria La Longa, 26 de gener de 1917

M'il.lumino
d'immens

          (Trad. Narcís Comadira)

SERENOR

     Bosc de Courton, juliol de 1918

Després de tanta
boira
una
a una
es mostren
les estrelles

Respiro
la fresca
que em regala
el color que té el cel

Em reconec
imatge
passatgera

Presa en un cercle
immortal

          (Trad. Narcís Comadira)

VESPRE

Al fons de les passes del vespre
hi ha una aigua clara
color d'oliva,

i arriba al petit foc abandonat.

Ara en el fum hi sento grills, granotes,
on herbes tremolen tendres.

          (Trad. Narcís Comadira) 

SILENCI ESTRELLAT

I els arbres i la nit
ja no es belluguen gens
si no és als nius

          (Trad. Narcís Comadira)

SOLDATS

          Bosc de Courton, juliol de 1918

Som com
a la tardor
en els arbres
les fulles

          (Trad. Narcís Comadira)

VETLLA

        Cima Quattro, 23 de desembre del 1915

Tota una nit sencera
estirat a la vora
d'un company
massacrat
que tenia la boca
serrada
cap a la lluna plena
amb la congestió
de les seves mans
ficada dins
del meu silenci
he escrit
cartes plenes d'amor

No havia estat mai
tan
aferrat a la vida

    (Trad. Oriol Codina)



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA