Dadà

"Neix oficialment Dadà l'1 de juliol de 1916 al cabaret Voltaire de Zurich, Suïssa, país neutral al qual havien acudit alguns intel.lectuals i artistes pacifistes, però sobretot desertors de tots els exèrcits, que ràpidament s'aglutinaren al voltant de la personalitat de Tristan Tzara. [...] Dos anys més tard, el 1918, Tzara convoca a Lausanne els companys dadaïstes dels Estats Units. Ray, Duchamp i Picabia. Al grup s'incorporà l'alemany Max Ernst." (Gimenez-Frontin)

"S'ha dit que dadà era [...] una forma de vida. Una forma que eleva l'absurd i l'escarni -el terrorisme cultural, en suma- a principi rector de l'existència". "És un vitalisme que dubta i desconfia de totes les doctrines i de totes les acadèmies ("Basta d'acadèmies cubistes i futuristes, laboritoris d'idees formals!")."
"Des de 1916 a 1922 no hi va haver cap celebració pública, exposició o acció dadaïsta en què els seus membres no fossin agredits d'una manera o altra pels seus espectadors. Dadà responia a la demència col.lectiva amb la seva demencia insultant. [...] L'artista-bufó dadà pren la iniciativa i quasi sempre aconsegueix fer mal on més mal fa: el sacrosant ego."
"El teatre dadà és present amb tota la seva càrrega d'humor corrosiu en algunes de les manifestacions dramàtiques de major actualitat, des del happening dels seixanta fins al musical rock."
"El febrer de 1920, Tzara celebra una vetllada en què anuncia que el seu manifest serà llegit simultàniament "per quatre persones i un periodista", guanyant-se de per vida l'enemistat dels treballadors de la premsa".
"Els dadaïstes envairan el local de reunió habitual dels russos blancs als quals insultaran per la seva nostàlgia de l'antic ordre zarista, però també acudiran a la barriada de Puteux o a la Place de la République a boicotejar el caràcter conservador de les celebracions obreres." (Gimenez-Frontin)

"Des del gener de 1920 el trio de parís Breton, Soupault, Aragon "es lliuraran amb totes les seves energies a l'agitació dadaïsta, és a dir, a l'agitació de les consciències dormides a través de la provocació i l'escàndol, comportament que no cessarà el 1922, quan es produeix la ruptura Tzara-Breton, sinó que simplement s'adaptarà als nous postulats surrealitstes." (Gimenez-Frontin) 


Tzara

(Moinesti, Romania, 1896 – París, 1936)
És el pseudònim de Sami Rosentock.


De “L’home aproximatiu”

*
home aproximatiu com jo com tu lector i com els altres
amàs de carns fressoses i d’ecos de consciència
complet en l’únic tros de voluntat el teu nom
transportable i assimilable polit per les dòcils inflexions de les dones
divers incomprès segons la voluptat dels corrents interrogadors
home aproximatiu que et mous en els si fa no fa del destí
amb un cor com maleta i un vals a guisa de cap
baf en l’espill fred t’estàs de veure’t a tu mateix
gran i insignificant entre les joies de glaç del paisatge
tanmateix els homes canten en rotlle sota els ponts
del fred la boca blava contreta més lluny que el no res
home aproximatiu o magnífic o miserable
en la boira de les castes edats
habitació a bon preu els ulls ambaixadors de foc
que cadascú interroga i gombolda en la folradura de carícies de les seues idees
ulls que rejoveneixen les violències dels déus àgils
saltant en desencadenar-se els ressorts dentaris del riure
home aproximatiu com jo com tu lector
tens entre les mans com per llançar una bola
xifra lluminosa el teu cap ple de poesia

          (Trad. Vicent Alonso)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA