.  Guillaume Apollinaire



 
(Roma 1880 – París 1918)
A París fa de periodista, col.laborador d’escriptors sesnse escrúpols, col.lborador a revistes, escriptor de textos eròtics. Coneix Picasso i és defensor del cubisme. El 1913 publica Alcools i comença a escriure Cal.ligrames. Quan esclata la guerra s’ha separat de Marie Laurencin, però ha conegut Louise de Coligny, Lou, i Madeleine Pagès, amb les quals manté relacions amoroses, fins a l’extrem d’enviar a totes dues els mateixos poemes. S’entusiasma amb la guerra i s’hi allista, però és ferit. El 1917 es representa el drama surrealista Les mamelles de Tirèsies, admirat pels amics però no pel públic general. Mor de grip el 1918.

Dibuix d'Apollinaire fet per Picasso


(D’El Bestiari o seguici d’Orfeu)

EL SERPENT
T’acarnisses en la beutat.
¡I quines dones han estat
víctimes de la teva crueltat!
Eva, Eurídice, Cleopatra;
encara en conec tres o quatre

EL GAT
Desitjo dintre casa meva:
una dona amb enteniment,
un gat que passi enmig dels llibres,
amics en tota estació
sense els quals no podria viure.

L’ERUGA
El treball porta a la riquesa.
Pobres poetes, treballem!
Patint sense treva l’eruga
es torna rica papallona.

EL POP
Llançant la tinta cap al cel,
xuclant la sang d’allò que estima
i trobant-la deliciosa,
aquest monstre inhumà sóc jo.

ORFEU
La femella de l’alció,
l’Amor, les Sirenes volants,
unes mortals cançons coneixen
inhumanes i perilloses.
No escolteu pas els maleïts ocells,
sinó els Àngels del paradís.

    (Trad. Marià Villangómez)


ROSAMUNDA

Molt de temps al peu de l’escala
De la casa on entrà la dama
Que jo havia seguit durant dues
Bones hores a Amsterdam
Els meus dits tiraren petons

Però el canal era desert
El moll també i ningú va veure
Com els mues petons retrobaren
Aquella a qui vaig dar la meva vida
Un dia durant més de dues hores

De sobrenom li deia Rosamunda
Desitjant poder recordar
La seva boca en flor a Holanda
Després a poc a poc me’n vaig anar
A cercar la Rosa del Món

    (Trad. Marià Villangómez)


LES CAMPANES

Galant zíngar meu amant meu
Escolta el so de les campanes
Ens estimàrem bojament
Creient que ningú no ens mirava

Però estàvem mal amagats
Totes les campanes entorn
Ens han vist des dels campanars
I ho van dient a tot el món

I demà en Ciprià i n’Enric
Na Maria i na Caterina
La flequera i el seu marit
i na Gertrudis la cosina

Somriuran quan jo passaré
Jo no sabré a quin lloc posar-me
Tu seràs lluny Jo ploraré
Me’n vindrà la mort tal vegada

    (Trad. Marià Villangómez)


A LA SANTÉ

I

Abans d’entrar a la meva cel.la
Ha calgut que em posés tot nu
I quina veu sinistra ulula
Guillaume què s’ha fet de tu

Llàtzer penetrant dins la tomba
En lloc de sortir-ne com féu
Adéu passada de cançons
Oh els meus anys oh noies adéu

IV

Com m'enutjo entremig d'aquests murs escarits
     Amb pàl.lids colors com de calç
Una mosca al paper corre amb passos petits
     Les meves ratlles desiguals

Què serà de mi Déu que saps la meva pena
     Tu que me l'has dat Compadeix
Els meus ulls sense llàgrimes la grogor la cadena
     Que la cadira percudeix

Tots aquests pobres cors batent a la presó
     L'Amor que sempre m'acompanya
I sobretot la meva decandida raó
     I aquest desesper que la guanya

    (Trad. Marià Villangómez)


(De Cal·ligrames)

LLIGAMS

Cordes fetes de crits

Tocs de campanes a través d’Europa
Segles penjats

Rails que amarreu les nacions
No som més que dos o tres homes
Lliures de tots els lligams
Donem-nos la mà

Violenta pluja que pentina les fumeres
Cordes

Cordes teixides
Cables submarins
Terres de Babel canviades en ponts
Aranyes-Pontífexs
Tots els enamorats que un sol lligam ha unit

Uns altres lligams més tènues
Blancs raigs de llum
Cordes i Concòrdia

Escric tan sols per exalçar-vos
Oh sentits oh sentits estimats
Enemics del record
Enemics del desig

Enemics de l’enyor
Enemics de les llàgrimes
Enemics de tot el que amo encara

    (Trad. Marià Villangómez)


OCEÀ DE TERRA

He construït una casa enmig de l’Oceà
Les seves finestres són els rius que em vessen dels ulls
Els pops formiguegen arreu on s’aguanten les muralles
Escolteu batre el seu triple cor i topar el seu bec als vidres

    Casa humida
    Casa ardent
    Temps veloç
    Temps que canta
     Els avions ponen els ous
     Compte hom va a tirar l’àncora
Comte a la tinta que hom tira
Ja n’hi hauria prou que vinguéssiu del cel
El lligabosc del cel s’enfila
Els pops terrestres palpiten
I a més a més som tants a ser els nostres propis fossers
Pàl·lids pops de les ones cretoses oh pops de becs pàl·lids

Entorn de la casa hi ha aquest oceà que coneixes
I que no descansa mai

    (Trad. Marià Villangómez)


FESTA

Focs d'artifici de l'acer
Encantadora il.luminació
Artifici de pirotècnic
Mesclar un poc de gràcia al valor

Dos coets
Esclat rosa
Com dos pits que un descorda
Insolentement mostren llurs puntes
VA SABER AMAR
                         quin epitafi
Un poeta pel bosc
mira amb indiferència
El revòlver assegurat
Les roses morint d'esperança
Pensa en les roses de Saadi
I de sobte el seu cap s'inclina
Perquè una rosa torna a dir-li
El bla perfil d'un flanc de dona

L'aire és tot ple d'un terrible alcohol
Filtrat de les estrelles mig tancades
Els obusos amoixen la blana
Flaire nocturna on reposes
Maceració de les roses

    (Trad. Marià Villangómez)


EL CANT D’AMOR

Vet aquí de què és fet el cant simfònic de l’amor
Hi ha el cant de l’amor de temps enrera
El soroll de les besades boges dels amants il·lustres
Els crits d’amor de les mortals violades pels déus
Les virilitats dels herois fabulosos erectes com peces antiaèries
L’udol preció de Jàson
El cant mortal del cigne
I l’himne victoriós que els primers raigs de sol feren cantar a Memnó l’immòbil
Hi ha el crit de les sabines en el moment del rapte
Hi ha també els crits d’amor dels felins a les jungles
La remor sorda de les sabes pujant per les plantes tropicals
El tro de les artilleries que duen a terme el terrible amor dels pobles
Les ones de la mar on neixen la vida i la bellesa
Hi ha el cant de tot l’amor del món

    (Trad. Marià Villangómez)


QUÈ PASSA

Faig guàrdia al polvorí
Hi ha un gos molt simpàtic dintre la garita
Hi ha conills que sallen garriga endins
Hi ha ferits a la sala de guàrdia
Hi ha un funcionari caporal que pinça el nas als que ronquen
Hi ha una carretera de cornisa que domina precioses valls
plenes d'arbres florits que donen color a la primavera
Hi ha vells que discuteixen als cafès
Hi ha una infermera que pensa en mi al capçal del seu ferit
Hi ha grans vaixells a la mar desfermada
Hi ha el meu cor que marca el ritme com el director d'orquestra
Hi ha zèpelins que passen sobre la casa de la meva mare
Hi ha una dona que agafa el tren a Baccarat
Hi ha artillers que llepen caramels acidulats
Hi ha tropes alpines que dormen en tendes de campanya
Hi ha una bateria de 90 que dispara lluny
Hi ha tants amics que moren lluny

          (Trad. Tomàs Martí)



JÚLIA O LA ROSA

Et vaig conèixer un dia sortint de Saint-Lazare
I em vas fer pensar a l'acte en dones de nom rar
Que foren grans amants en novel.les presents sense cap trava.
Com Àngela la Grega que a Hèrcules Rangon l'hi ben mamava
O Madame Linars i ses filles el sexe de les quals es desbotona
Amb el record del ciutadà Restif de la Bretonne
Tan excitat estava que en un edícul et vaig haver de cardar
Entre el dipòsit d'aigua i el paper de fregar
A fregalls et pudia la xona pro vaig ejacular i tu oh porca meva
Amb la trompa de Falopi tocaves la trompa sense treva
I al moment que et vas córrer Ai ai que bé em penetra
Un reguitzell de pets vas engegar amb el cul carregat de salpetre
Bo i remenant les anques en una deliciosa sarabanda
Les anques poderoses com formatges d'Holanda
Però avui les teves anques diuen una altra cosa
Em penso que parlen de la roseta i de la rosa

    (Trad. Miquel Martí i Pol)


EL JARDÍ DELS AMORS

 Prepara l'eina
I encula'm si et plau tot cantant
Descarrego com una reina
 Prepara l'eina
El rei de Thune és mon amant
 Una setmana
Clava'm el nap al trau que cal
El meu culet es mor de gana
 Una setmana
L'enamorat m'ha fet el salt

 Ell molt m'agrada
Si em carda ah quina dolçor
Em donarà la llet sagrada
 El que m'agrada
Violet el màgic follador

 Ai Culculina
No sent la llengua al teu culet
Netejar la rosa merdina
 Ai Culculina
Te la clavaré ben de dret

 Fer-t'ho voldria
Segons les lleis de l'Aretí
Quan se'm fa fosc per tu és de dia
 I amb la mà pia
La gran trempera em fas venir.

    (Trad. Miquel Martí i Pol)




 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA