Guiamtso, Tshang-Iang
(Tibet, 1683 – 1706)
Les seves poesies segueien en general el model estilístic de les cançons populars tibetanes: quartets de versos hexasíl.labs.

*
La que jo m’estimo  tant:
si fóssim amants per sempre,
fóra com rebre una joia
vinguda del fons del mar.

*
Davant del lama poderós
vaig demanar una profecia.
Volia creure i no podia:
la ment em fuig cap a l’amor.

*
El rostre del meu lama, en qui medito:
la seva visió no em ve a la ment.
No havent-hi meditat, el rostre d’ella
ve i torna a la ment, omnipresent.

*
Fugit a la muntanya, el cavall brau
pots atrapar-lo amb un parany i un llaç.
Si la meva estimada se’m revolta
no hi ha poder que pugui capturar-la.

*
Malgrat haver mesclat els nostres cossos
no entenc de l’estimada els pensaments.
Després de dibuixar ratlles a terra
jo vaig endevinar els estels del cel.

*
Bevent el primer txhang no em vaig embriagar.
Bevent el segon txhang no em vaig embriagar.
Però quan va oferir-me’n l’estimada d’infants
només amb una copa vaig caure embriagat.


Guiamtso, Tshang-Iang. Les poesies d’amor del sisè Dalai-Lama del Tibet. Barcelona, Ed. 62/Empúries, 2000 (Traducció, pròleg i notes de Josep Lluís Alay)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA