Ekelöf , Gunnar(1907-1968)
Lundkvist , Artur(1906- 1991)
Martinson, Harry (1904-1978)
Palm, Göran (1931)
Setterlind, Bo (1923-1991)
Söderberg, Lars (1931)
Sonnevi, Göran (1939)
Tranströmer, Tomas (1931)



Harry Martinson
(1904-1978)


*

Hi ha un camí de solitud, sovint cercat,
cobert d’herbatge,
que al darrer moment hom s’esfereeix de seguir.
Petjar-lo no és qüestió de solitud.
Amb l’esguard seguir la papallona,
perdre-la entre tiges,
a estones retrobar-la,
veure el groc intermitent,
més tard perduda en la pau de l’estiu.
N’hi ha prou a esperar sa papallona
i després anar-se’n amb l’esguard, ésser estiu
mentre hom pugui aletejar amb son estiu de lleu pensament,
jugar sense pes, lliurar brins de sentit
devers l’indret on l’estiu té son ésser tènue
perdut en planatges entre tiges.

*

Veure la pròpia vida com munts de pedres,
com papallona i núvol,
és la força complexa de l’home.
El sentiment  és el seu ver camí.
El coneixement, la seva fita llunyana.

Els arbres creixen i esperen durant mil anys.
L’edat de la papallona depèn de l’herba estival.
La bellesa del núvol passeja
pel cel la seva estona d’exhibició.
Una hora de vent i ja no hi és.

Viatjar amb el pensament en el temps i l’espai
és donar-se una envergadura,
estesa a través dels anys.
L’alabatre del mar d’imaginació
sobre els anys que altrament fugen
s’hi negava.


Artur Lundkvist

(1906- 1991)
És un dels introductors del modernisme a Suècia.

HI HA UN GOIG SALVATGE EN LA VIDA

Hi ha un goig salvatge en la vida. Una embriaguesa que
     és l’existència.
Cada dia és una amant pel meu infinit anhel.
Ma sang és jove mar salat bramant per la tempesta de la vida.

La vida és un pa que esmicolem i que llancem a
     terra per als ocells.
Ai las, un dur pa negre però també tan bo de gust –i
l’únic que tenim per nostra infinita fam!


Gunnar Ekelöf

(1907-1968)

JO CREC EN  L’HOME SOLITARI

Jo crec en l’home solitari,
en aquell que camina tot sol,
no com gos que corre vers sa presa,
no com llop que fuig al flat d’home:
A la vegada home i anti-home.

Com arribar a la comunitat?
Fuig del camí de dalt i de fora:
Allò que és bestiar en altri també ho és en tu.
Pren el camí de baix i de dins:
Allò que és femer en tu també ho és en altri.
Difícil acostumar-se a un mateix.
Difícil desacostumar-se d’un mateix.

Qui ho faci mai no serà amb tot abandonat.
Qui ho faci sempre serà amb tot solidari.
Allò que no és pràctic és l’únic pràctic a la llarga.


Bo Setterlind

(1923-1991)

EL BOSC

Has oblidat que el bosc és la teva llar,
que el gran, pregon, tranquil bosc
t’espera com un bell amic.
Deixa el neguit de ciutat, retorna al bosc,
sols així podràs tornar a ser complet.
Has oblidat que el bosc és ton bell amic?
Camins de formiga sota el cel,
la deu on creixen tan clares converses,
la clariana on hom juga amb la pluja,
són oblidats? No els recordes?


I PROSSEGUEIX

I prossegueix, prossegueix,
després de la nostra mort, sempre prossegueix...
sense nosaltres.
El gran, verdejant món
-només prossegueix, prossegueix,
sense nosaltres.


Göran Palm

(1931)

EL SOL MAI NO ES PON PER A LA LLENGUA QUE MENTEIX

Quan la mort fa basarda, anomena-la “pau”.
Quan el pis soliu fa basarda, anomena’l “llar”.
Quan l’abarrotament als carrers fa basarda, anomena’l “comunitat”.
Quan l’usura general fa basarda, anomena-la “comerç”.
Quan el govern d’elit fa basarda, anomena’l “govern popular”.
Quan l’Estat fa basarda, anomena’l “llibertat”.
Quan la violència fa basarda, anomena-la “llei”.
Quan la nit fa basarda, anomena-la “dia”.
Anomena-la diumenge o dilluns.
A mitjanit els dies canvien de nom com
si el sol mai no es pongués.


Lars Söderberg

(1931)

PETITA CONFESSIÓ DE PERESA

       O paresse, prends pitié de notre longue misère! o paresse, mère des arts
      et des nobles vertus, sois le baume des angoisses humaines!
             Paul Lafargue: “Le Droit à la Paresse”

La peresa treballa dins nostre.
La peresa és productiva.
La peresa entreobre la porta
d’un paradís amb vida.

Les idees oscil.lesn com arbres.
Les carícies eleven.
Llibres i dones s’obren
d’igual manera peresosa.

La peresa és natural.
Treballa sense obligació.
Espera de bon grat.
Coneix el seu premi.


Tomas Tranströmer

(1931)

GARGOTS DE FOC

Durant els tristos mesos revifava la meva vida
     només quan feia l’amor amb tu.
Com la cuca de llum s’encén i s’apaga, s’encén i s’apaga
     -a ratxes es pot seguir el seu camí
en la fosca de la nit entre oliveres.

Durant els tristos mesos l’ànima estava aclaparada i esmortida
però el cos anava directe cap  a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem d’amagat el cosmos i vam sobreviure.


Göran Sonnevi

(1939)

ALGUNES PERSONES ESMERCEN LA VIDA

Algunes persones esmercen la vida
en determinar
l’avenir de tots En llurs càlculs
és ma vida, ta vida
una xifra
Ensems som resumits
en una altra xifra
La suma de tot
és per aqueixes persones
només una xifra
Per ells no tenim
cap vida pròpia, cap
avenir




Poetes suecs del segle XX.
Barcelona, Columna, 1995.
(Selecció i traducció de Lluís Solanes)


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA