POESIA SÈRBIA

“Deu són els poetes que presentam en aquest nou número, el 12, de la Pèl Capell. Deu són i, com sempre, molts més haurien de ser. [...] Malament que per les vicissituds polítiques d’aquells estats, ens hagin presentat únicament i mediàtica llurs Homo politikus, i nosaltres ho haguem acceptat, l’Homo poetikus ha estat sempre al peu del canó de la vertadera creació poètica.”
       Àngel Igelmo Segura

BORISLAV RADOVIC
(1935, Belgrad)

LLET I MEL

Si poguéssim saber, tu i jo,
de qui és aquella casa del bosc,
freqüentaríem el seu llindar,
cercant la cavitat d’on s’aplega la mel,
la mamella de la vaca d’on surt la llet;
hi faríem nit front a front:
“els bessons es formen dins la llavor”.
Si ens poguéssim asseure, tu i jo,
amb el sopar a taula en aquella casa,
escoltaríem el temps com grata
i erra grinyolant pel soterrani,
mentre que entre tu i jo –
com entre llengua i paladar-
llet i mel a la taula
aneguen la intimitat als recipients de terrissa,
capfiquen la brillantor de l’ésser a la conversa dels ulls.

     (Traductors: Hristina Vasic i Àngel Igelmo Segura)

VOJISLAV V. JOVANOVIC
(1940, Niska Banja)

I VINDRÀ LA MORT

I vindrà la mort. No anirà tan sols de blanc.
Serà jove i també portarà roba negra,
somriurà. A la mà, al ram clar, només
hi haurà espines, sense roses. I la seua mà tendra

em farà un regal. Un Poema petit, viu, bonic,
amb versos tendres i lletres menudes, escollides,
i signes, comes, punts, adjectius i noms. I caurà un ruixim
silenciós, com un raig humit de primavera precoç,

ple de llum, domicili dels colors de l’arc de Sant Martí.
I preguntarà, després, ets tu aquell que va buscar
la seua estimada en vida, i el matí seré d’un sol jove,

i a qui Déu va donar tot el que no buscava?
Jo he vingut a complir els teus desitjos. Vine ara
amb mi, perquè ningú pot rebutjar el meu amor.

       (Traductors: Pau Sif i Bosko Habus)

MILUTIN PETROVIC
(1941, Kraljevo)

ENCARA, ELL

Ningú més no
veié el ratolí aquell Que
recorria el caminoi
d’entre els dos parcs verds
Vaig viure en ell
alguns instants
I se’m féu clar   
Per què
ell creuava
d’un niu a l’altre
                        El més bonic en
aquesta història era
la passió Que li brollava
dels ulls quan es movia.

     (Traductors: Hristina Vasic i Àngel Igelmo Segura)

RASA LIVADA
(1948, Subotica)

EL DESCONEGUT

1. Qui va excel·lir en l’art-de-la-memòria:
I ha romàs oblidat?

2. Qui va fundar la pàtria i la llei:
I ha estat condemnat-a-la-pàtria per llei?

3. Qui  va sanglotar les lletres i les llengües:
I ha sentit renecs i retrets?

4. Qui va percebre entre els governants la Pietat:
I ells en ell un vagabund?

5. Qui no pensa en una soga al voltant del coll:
Si apareix un cometa?

6. Qui va elevar-les-dones tan alt:
Que no poden baixar?

7. Qui va tirar les pedres a les estrelles:
I s’ha quedat sense-sostre?

8. Qui va provocar-incendis als cors d’altri:
I ha esdevingut gel?

9. Qui va imaginar la cara-del-Senyor:
I es descompon quan el mira?

10. Qui va xuclar tota la llum-de-la-lluna-del-Danuvi:
I s’ha quedat assedegat?

     (Traductors: Pau Bori i Jelena Petanovic)

MILOS KOMADINA
(1955-2004, Belgrad)

DESITGE

Ser un xeic decadent,
inconscient i borratxo,
emborratxar el meu camell amb xampany,
que vaja on jo vullga,
que em porte sobre les dunes
zigzaguejant,
les nits de lluna plena:
mentre darrere nostre
un vent tallant i arran de terra
esborra les traces
i em sembla que no ens moguem.

     (Traductors: Pau Sif i Bosko Habus)

ENES HALILOVIC
(1977, Novi Pazar)

LA LLEGENDA DE L’HEROÏNA

Així era el guia de la revolució xinesa
Mao Zedong.

Dugué 86 mil soldats
A la gran marxa.

Trepitjaren 12 províncies,
18 serralades i 24 rius.

I guanyaren més de tres-centes batalles.

El guia, al llarg de la gran marxa,
Duia 2 mantes, uns quants llibres i una estovalla,
I durant els 370 dies muntà una sola euga.

Quan al final li demanren com ho feu l’euga per suportar-ho,
El gui digué:

Abans de marxar vam amagar el seu poltre,
I encara el podria seguir cercant.

     (Traductors: Hristina Vasic i Àngel Igelmo Segura)

MILAN DOBRICIC
(1977, Belgrad)

A DEJAN MATIC

Amic
t’ho dic
només busco pau i no la puc trobar.

M’apropo al monestir seguint-te
(ho record)
però les meves intencions són fosques:
jo
vull
pau.

I m’enfado
i la costa queda cada cop més lluny.

Com seria creure
en quelcom?
En qualsevol cosa?

De fet, només els rars no s’endarrereixen
i allà et veig
amic
tot sol.

     (Traductors: Hristina Vasic i Àngel Igelmo Segura)

PETAR MATOVIC
(1978, Pozega)

VIRUS: SÈRBIA

Aquí res no es mou. El vent arriba
i tot roman quiet. Pots plantar
petúnies, però mai no onejaran
sota el brunzir frenètic de les abelles a l’estiu. La fulla
del til·ler no vibra al vent. Es queda com una fotografia,
estàtua inanimada.

Escolta: el silenci s’estén com un càncer, però tu hi trobes
bellesa. I això no és un malson: és pertot arreu.

     (Traductors: Pau Sif i Bosko Habus)

DEJAN MATIC
(1979, Krusevac)

TRECI TRG

          Què esperem aquí, a l’àgora, reunits?
                                                    Kavafis

Una trobada casual entre un jove i una noia al carrer.
I tan poc temps per a ells en aquesta ciutat.
S’aturen un instant, sorpresos.
Es miren, es toquen, somriuen.
Llavors ella li parla sobre una petita ciutat
a la costa grega, on els jardins han
embogit d’olors i colors, i els carrers de llum.
“He vist, diu ella, des de la finestra de l’habitació de l’hotel,
com patinen dos joves a la plaça:
és evident que són parella, i el sol del migdia els crema
les cares tot just brunes, i els cossos ben formats.”

     (Traductors: Hristina Vasic i Àngel Igelmo Segura)

NEVENA BUDIMIR
(1980, Kosovska Mitrovica)

EL FORAT

Que fa mal
Que és buit
On no hi tens
Què posar-hi
El forat per on passa aquell vent
Que no té fons
El forat que et recorda
L’absència
L’existència
El forat com una cicatriu
Que cou quan canvia el temps
El forat que és càstig
Perquè tens lloc pel forat
El forat
Per estúpida
Perquè ets mentalment incapaç
De preveure-ho

     (Traductors: Pau Bori i Jelena Petanovic)

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA