Aleixandre, Vicente
(1898-1984)

RETRAT

Aquest bergant ha vist
l’essència de les coses,
una tarda, entre ses mans
concretar-se.
Pressió d’aquells dits
envermellits, de diamant,
en pitjar la blana
il.lusió de matèria.
Hi ha en sa polpa sang
i limfa d’un camí
secret que s’obre
a dalt, a l’alta torre,
obert a l’aire lliure.

Sos ulls copien terra
i vent i aigua, que retornen,
precisos, camp en reflectir-s’hi.

Sa llengua –sal i carn-
diu i calla.
La frase es dialata,
en àmbit s’expandeix
i tanca ja el sentit, allà dalt
-terrassa del seu front-,
sobre el vivaç paisatge.

     (Trad. Gabriel Mesquida)

Omaggio a Vicente Aleixandre 1898-1984. Torino, UIB, Mauro Baroni i Edizioni dell’Orso, 2001.

Sabiote, Diego

(Macael, Almería 1944)
Professor de la Universitat de les Illes Balears

El Pi de Costa i Llobera. Llum i ofrena.

(Palma, Lleonard Muntaner 2005)
(Traducció: Nicolau Dols i Gabriel de la S. T. Sampol)

LA PROVA

Ho va provar.
Va viatjar al fons de la seva ànima.
Hi va veure néixer un riu.

AVUI CERC LA MEVA PROCEDÈNCIA

                Als meus germans Paco i Serafín

Avui cerc la meva procedència:
vaig néixer en una família
on el pa es traça
amb línies de suor i de llàgrimes.

Abans de trencar la meva infantesa
i sense trepitjar l'institut,
les meves mans de nafres tencrtes
esclafen la dura sina
de les pedres blanques.

El meu cor es va polir
al cim de la muntanya,
devora les pedres despullades
i homes, molts homes,
que sembraven, com a formigues,
les venes blanques subterrànies.

L'aire que brolla d'aquesta muntanya
no va vestit de pins i romaní,
noi engalanat amb perfums
de senyoretes a festes d'un capvespre d'amor;
és un aire d'olor
de feina, suor i plor
d'adolescent esclavitud.

Els barrobins duen càrregues
de dinamita negra i crits silenciats;
per això, en les explosions,
les muntanyes rebenten en trossos
de pedres esporuguides.

ENTREMALIADURA INFANTIL

           A Lidia Cuadrado Payeras i Jaume Rotger

De nin, ma mare
m'enviava a collir
roses al jardí.
Jo sempre tornava
amb un poema
entre les mans.

...

I les roses?
Somniant les deixava
al jardí.

ÉS LA TEVA ILLA MENORQUINA

                A M. Ignàsia Mercadal Polo

És la teva illa, menorquina,
un camp de nua competició
on es desafien la mar i el cel
en lluita de blaus horitzons.

És la teva illa, menorquina,
un altar de pedres vives
que brinda al déu de la mar
un himne de vents extraviats,
la flor del romaní verd
i el casal de bressol
on dorm i somnia la lluna.

EL GRILL I LA SEVA CANÇÓ HUMIL

               A Mateu i Carme Maria

Sense gens de protagonisme,
darrera la cortina, amagat:
sols amb la llum de la seva cançó
il.luminant la nit.

LUCIDESA

               "Una oronella no fa estiu"
                                       Aristòtil

Una oronella tota sola no fa estiu,
va dir un filòsof mediterrani.
Ni estiu, ni tan sols niu,
va assentir el més senzill dels pagesos.

Eren temps de lucidesa compartida.

HORITZONS

             A Antoni Caparrós i Catalina Pons

                          "Montserrat absorbeix l'home
                            des del món exterior
                            al seu món interior"
                                                Schiller

                            "Enlloc no trobarà
                             l'home la felicitat i la pau
                             si no és al seu propi Montserrat"
                                                 Goethe

Des de Montserrat s'albiren
dos horitzons:
un va de les muntanyes
a la mar;
l'altre, cap a on va?

Schiller i Goethe
el cercaren i trobaren,
i les seves verges mirades
traspassaren els cims tan alts
dels segles
i arribaren fins nosaltres.

Ho va provar

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA