Bartra, Agustí. Antologia de la lírica nord-americana. Vic, Eumo, 1983 (1ª. edició a Mèxic el 1951)


PAPAGO

CANÇÓ D'AMOR

Vaig llevar-me d'hora,
el matí era malva.
Sentia a la vora
mon amor: pujava del portal de l'Alba.

Dalt de la Muntanya Papago, la presa
lentament moria;
dintre sa mirada de fonda tristesa
mon amor lluïa.



SHOSHONA

NO FOU D'ESPERIT NI OCELL...

No fou d'esperit ni ocell
allò que vares sentir
fressejar prop de la riba,
dintre l'ombra de la nit.
Fou el so de ma flauta.

Quan amb ton càntir de vímet
cap als salzes vas venir,
el do de la meva flauta
fou allò que vas sentir.
"Wacoba -deia-, Wacoba,
sota un salze et vull tenir!"
Ni l'airina ni l'ocell
el llúpol varen marcir.
Fou el sanglot de ma sang
allò que vares sentir
quan va refregar l'herbei
la fímbria del teu vestit.
Fou el sanglot de ma sang
allò que vares oir,
entre la rosa i el salze,
molt a prop del riu, ahir.

No eren feres a l'aguait
allò que vares sentir,
sinó el meu cor esperant,
dins el bosc del meu desig,
els sons de la meva flauta.
Oh Wacoba, deixa'm dir
que el meu cor saltant pels salzes
fou allò que vas sentir!



HOPI

LA CANÇÓ DE KOROSTA KATZINA

I
     Papallones grogues
d'una a l'altra a l'encalç,
     amb rostres d'or volen
pel verd blatdemorar.

II
     Papallones blaves,
d'una a l'altra a l'encalç
     amb rostres d'or volen
pels florits fesolars.

III
     Sobre el florit moresc,
     sobre el verge moresc,
     les abelles zumzegen.
     Sobre el blatdemorar,
     sobre el verd fesolar,
     les abelles zumzegen.

IV
Sobre el teu camp de verd moresc
planarà sempre el núvol negre.
Sobre el teu camp de verd moresc
sempre caurà la pluja fresca.



NAVAJO

RITUAL DE LA PLUJA

Des dels temps més antics,
     ve la pluja,
     ve la pluja amb mi.

De la Muntanya d'Aigua
el més llunyà dels cims,
     ve la pluja,
     ve la pluja amb mi.

Entre els ràpids llampecs
que el cel fan estremir,
entre l'igni espetec,
     ve la pluja,
     ve la pluja amb mi.

Entre les orenetes
de plomatge blavís,
entre les orenetes
que en grans esbarts refilen
    ve la pluja,
     ve la pluja amb mi.

A través del pol.len d'or,
del pol.len beneït,
amb túnica de pol.len,
    ve la pluja,
     ve la pluja amb mi.

Des dels temps més antics,
    ve la pluja,
     ve la pluja amb mi.


LA VEU QUE EMBELLEIX LA TERRA

La veu que embelleix la terra!
La veu de l'altura,
la gran veu del tro
que ix del núvol que erra.
Sentim el seu so
l'eco que perdura,
la veu que embelleix la terra.

La veu que embelleix la terra!
La veu de dessota,
que és la veu de la llagosta.
Entre l'herba i les flors erra,
dolça i potent.
la veu que embelleix la terra
eternament.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA