Ploma blanca. Poesia oral africana. Barcelona, Columna, 1999 (Josep-Ramon Bach)

CANÇÓ D’UNA MARE AL SEU NADÓ
     (Hotentot)

Oh, fill d’una mare d’ulls clars
que sempre mires lluny,
de gran seràs caçador!
Els teus braços fornits
tibaran l’arc i dispararàs segur.
Oh, fill d’un pare ben plantat,
amb la força de les teves cuixes
domaràs els braus més indòmits!
Oh fill, el teu membre vigorós
engendrarà nadons forts com tu!


LA NOIA
     (Dogon)

Amb el vaivé dels malucs,
la llum de l’alba
espurneja damunt el cos de la noia.
Els seus pits, tendres i frescos
com un formatge de cabra,
perfumen de vida
la calma tensa del ventre.


LA JOVE BANYISTA
     (Antic Egipte)

Oh amor, em plau
que els teus ulls mirin
la meva bellesa.

Quan nedo, imagino
que llisco pel teu cos.
En sortir de l’aigua,
un peix vermell brilla
entre els meus llavis.

Vine, amor, i pren-me!


PARAULES D’UNA DONA AL SEU AMANT
     (Guinea)

Em pintaré el cos
i marcaré les natges.
Folla d’amor
vindré a tu, jove amant!

Anirem rere un mur
i m’alçaré les faldilles.
Vull que apaguis
aquest foc que m’encén.
Plegats, ens rebolcarem
en el fang més suau.

Trauré un mocador de cap
i em vestiré de seda.
Vull ser desig als teus ulls.
Oh el meu jove,
bell i delicat amant!


LA DIVERSITAT DE LA VIDA
     (Ioruba)

Per què ens queixem dels arbres
que s’inclinen, si hi ha homes
que viuen sempre humiliats?
Per què lamentem que la lluna
neixi de gairell? Algú és capaç
de pujar al cel i adreçar-la?

Hi ha galls que neixen amb cresta
i no tenen plomes a la cua.
Altres tenen plomes a la cua,
però els manquen urpes als peus.
I els que tenen urpes
no poden cantar a l’alba.

Hi ha homes que tenen cap
i no porten barret.
I els que tenen barret, no saben
on posar-se’l.
L’Oba té de tot,
però li manca una casa on viure.


EL VELL ELEFANT
     (Pigmeu)

Oh Elefant, què se n’ha fet de la teva força?
Lluny de les companyes i sense amics,
els anys t’han amollat el coratge.
Ara els esperits burletes del bosc
et fan vagar per contrades solitàries.
Perdut, véns cap a nosaltres i observes, gelós,
el tràfec de les nostres vides alegres.
Oh Elefant, vell amic,
no escoltis el plor dels nostres fills!
Que el teu peu enorme no esclafi mai
la llavor més dolça del nostre destí!


EL LLEOPARD
      (Ioruba)

Oh gentil caçador,
que bellugues la cua
mentre et cruspeixes la presa!

Bella mort,
quan vestit d’ombres
caus sobre la víctima.

Assassí enamorat,
que amb el llaç del desig
parteixes el cor de la gasela.


LA PAPALLONA
     (Haussa)

Oh lletres resplendents
del Llibre de l’Univers!
Qui aspiri a la saviesa
ha d’obrir les teves pàgines!


ELS ORÍGENS
     (Dinka)

Quan Dendi engendrà totes les coses,
va crear el sol. I d’ençà d’aquell instant,
el sol neix i mor, i surt de nou cada dia.
Va crear la lluna. I d’ençà d’aquell instant,
la lluna neix i mor, i apareix de nou cada vespre.
Va crear les estrelles. I d’ençà d’aquell instant,
les estrelles neixen i moren, i brillen de nou en el cel.
Va crear l’home. I d’ençà d’aquell instant,
l’home neix i mor, i mai més no torna a viure.


LA LLUNA SORTIRÀ DESPRÉS DEL SOL
     (Zaire)

Assossega’t, germà meu.
El temps guareix totes les ferides.
Encara que la terra s’apressi,
la lluna sortirà després del sol.

Gaudeix dels plaers més frugals.
Menja plàtans i fulles fresques
i no li demanis res més a la vida,
perquè avui i demà i sempre
la lluna sortirà després del sol.


LA MORT
     (Bakuba)

Quan em mori, no m’enterreu
sota els arbres del bosc.
No m’agraden les seves espines.
Quan em mori, no m’enterreu
sota els arbres del bosc.
Em fa por el degoteig de l’aigua.
Enterreu-me, si us plau,
a l’ombra dels arbres del mercat.
Vull escoltar el so dels timbals!
Vull sentir com ballen els peus
i els cossos lleugers es mouen!


LAMENT
     (Zande)

El meu fill ha mort.
Ompliu-me la cara
de fang i cendres!
Quatre fills he tingut
a la jaça del meu home,
i tan sols el darrer és viu.
Voldria plorar de ràbia,
mes, ai, aquest poble meu
no creu, no, en la tristesa.



 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA