Imagina´t que aquesta persona del mirall
no és cosa teva.
Figura´t que el que duus a les espatlles
no és el cap,
que és una font on es reuneixen els pardals a beure.
Pensa com diries que pensa
qui ni un cop i mig s´ho pensa.
Actua, sense actuar, com els llavis del millor petó
en tota la història del cinèma.
Suposa que ets el teu més bon amic,
el que no et jutja ni etiqueta.
Sospita que si t´hi esforcessis tan sols una mica,
allargant els braços,
li faries pessigolles a la lluna.
Si fins aquí te n´has sortit, creu-t´ho.
Creu-te que ets ja el poema.


                                                                                                                       J. Grifoll.
                                                                                                    Casserres, juliol 2007


NACIONALISTES


Nacionalistes son aquells que dibuixen fronteres als mapes
i en la realitat edifiquen murs.

Nacionalistes son  aquells que es pensen que estimar-se a un mateix
és tenir odi al del costat.

Nacionalistes son aquells que tenen fred perque abraçar a l´altre
sería traicionar-se.

Nacionalistes son aquells que no deixen la sal al veí.

Nacionalistes son aquells que no et poden donar la mà
sino la tens del seu mateix color perque se´ls hi fa urpa.

Nacionalistes son aquells que s´emboliquen tant amb draps de coloraines
que acaben amb els ulls embenats.

Nacionalistes son aquells que s´estimen tan poc tros de terra
que abans de ser enterrats ja hi son colgats.

Nacionalistes son aquells que es creuen capaços de jutjar, de sentenciar,
de condemnar.

Nacionalistes son aquells que sota les costelles no hi tenen un cor, sino un totxo.

Nacinalistes son aquells capaços d´odiar d´un a mil desconeguts.

Nacionalistes son aquells que et tanquen la porta, que et posen barreres,
que et tallen el pas…


Nacionalistes….

Jo, m´estino més allò que canta el Sisa de “oh, benvinguts, passeu passeu
que casa meva és casa teva si és que hi han cases d´algú”.

Josep Grifoll (Casserres. 1972) Drapaire.
 

Estem en guerra quan no ens toquem,

estem en guerra quan res està a punt de succeir,

estem en guerra quan diem que ens bastem sols,

estem en guerra quan no regalem la pau que no tenim,

estem en guerra quan ens posem el despertador,

estem en guerra quan no estem en guerra amb res ni amb ningú,

 

 

 

                                                                                  estem en guerra

avui

perque no som demà

o no som ahir,

perque ens ho han posat massa fàcil

i no ho hem entès,

perque ens ho han donat tot

i no hem après a desitjar

com és desitja quan estem en guerra.

 

Guerra de bàndols i guerra d´accents,

guerra de silencis, guerra amb els miralls,

guerra de xiclets…

 

estem en guerra

avui

perque les coses son com son

 i les volem com no han de ser,

 

perque sí, perque no,

perque estem en guerra

perque no hi ha cap raó per estar en guerra

perque ens ho recorden constantment i ens fem els amnèsics,

perque les línies dels millors destins no les van fer paral.leles,

perque som humans

i no actuem com animals

 

                                                                           (un banc de peixos,

                                                                  una peregrinació d´orenelles…)

 

I al buit ens envasen les veritats,

i a les fosques ens llegeixen la lliçó,

i sordmuts sortim a proclamar la pau.

I les portes no s´obren

i el soroll és gris.

 

Estem en guerra perque som vius

i dispara el poema: vius! vius! vius! vius!

 

 

 

-------------------------------------------------------------------------------------
 
 

Sec al teu costat sense que tu em vegis.

Em dones tanta pau com la que a tu mateixa et negues.

 

Però ara fes,

i jo seré les teves ales

i el teu vent. Serà senzill.

N´és tan tot de senzill:

una clau que t´obre la porta de casa,

aquest dia que és encara sempre avui…

 

Tot que,

       quan una pedra et faci mal al peu, aixeca´l:

no hi serà quan el tornis a abaixar. També camino amb tu

quan menys t´ho penses,

perque avui sóc un àngel,

i en aquest dia que és sempre avui

continuare sent el teu àngel

fins que el teu plomatge ja sigui més fort que el meu,

quan  les paral.leles se´ns dispersin

i la lluna t´emboliqui amb remolins de llum.

 

I hauré tingut la millor feina del món en aquesta vida:

la d´haver estat el teu àngel,

quan no pugui dir-te més que gràcies

i el meu batec és quedi amb tu,

mentre tu reps a un nen que plora

perque no troba casa seva i et fas clau

o no sap quin dia és festa grossa i tu l´hi mostres

el calendari de cada dia.

 

No et pots imaginar com n´és de meravellòs

ser aquest teu àngel i ser fort amb tu, brillant com tu

sense quedar-se sols amb els principis,

que se´ns escolti tan amunt com el silenci…

 

---------------------------------------------------------------------------------------
 

                                                     PARLANT CLAR                       

 

 

 

Queixa´t,

queixa´t però a la panxa, no,

queixa´t,

queixa´t però a la plaça, no,

queixa´t,

queixa´t però a la platja, tampoc.

 

O, sent més clar:

tens cames, ulls, olfacte,

tacte, llengua, pessigolles,

o ni que sigui sols

una d´aquestes coses?

Doncs no et queixis.

 

 
AMENAÇA DE BOMBA


Si no m´afanyo
t´haure d´esperar
i un ball d´agulles de rellotge
en aquests temps que corren
és com dormir amb un despertador sota el coixí

(seguidament
l´home penja el telèfon,
surt de la cabina,
es posa les mans a les butxaques de la gabardina
i desapareix en la foscor).
 
                                                          Grifoll
 
 
      http://poeticacrapulistica.blogspot.com/
 


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA