Josep Civit


(1958. Montblanc)


Pretèrit imperfet
(Barcelona, Viena, 2004)


LLEUS ALES DE PAPALLONA

Silenciosament i amb treballades
Destreses ens hi hem apropat tant...,
Tan a frec l'alenada, l'esplendor
Inimitable a aunes desplegades ales...
Ens hi hem apropat tant...

I quantes vegades, quantes,
amb dits d'urgència hem malmès
Irreversiblement la peça.


ENTRE LA RUNA PROGRESSIVA I LA PARAULA

Entre la runa progressiva i la paraula,
Aquella mínima i darrera
Escletxa d'oxigen.

Habitar-la a diari exigeix
Dur afany de contorsionista.



Instantànies
(March editor, 2006)

ARA ESTÀ ASFALTAT

Ara està asfaltat; una única
I mínima vorera de pedra
Treballada; no han mudat però
Excessivament les façanes; gairebé
Cert el neguit de mans collant panotxes

De moresc als balcons; com
Furtat a la boira el carro
Que perd, amb els sotracs, uns gatims
De raïm i una sempre descontrolada

Pilota rera seu... Tots
Aquells quotidians tràfecs al carrer
Prenen encara, sentenciades lluernes,

A la voraç nit de l'oblit; ,prenen
Com una boira o una neu, una espurna

Entossudida i solitària que fred endins persevera encara.


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA