(1958. Montblanc)
Pretèrit imperfet
(Barcelona, Viena, 2004)
LLEUS ALES DE PAPALLONA
Silenciosament i amb treballades
Destreses ens hi hem apropat tant...,
Tan a frec l'alenada, l'esplendor
Inimitable a aunes desplegades ales...
Ens hi hem apropat tant...
I quantes vegades, quantes,
amb dits d'urgència hem malmès
Irreversiblement la peça.
ENTRE LA RUNA PROGRESSIVA I LA PARAULA
Entre la runa progressiva i la paraula,
Aquella mínima i darrera
Escletxa d'oxigen.
Habitar-la a diari exigeix
Dur afany de contorsionista.
Instantànies
(March editor, 2006)
ARA ESTÀ ASFALTAT
Ara està asfaltat; una única
I mínima vorera de pedra
Treballada; no han mudat però
Excessivament les façanes; gairebé
Cert el neguit de mans collant panotxes
De moresc als balcons; com
Furtat a la boira el carro
Que perd, amb els sotracs, uns gatims
De raïm i una sempre descontrolada
Pilota rera seu... Tots
Aquells quotidians tràfecs al carrer
Prenen encara, sentenciades lluernes,
A la voraç nit de l'oblit; ,prenen
Com una boira o una neu, una espurna
Entossudida i solitària que fred endins persevera encara.
inici
Pàgina de presentació
MAG POESIA
|