Advocat; fou jutge a Montcada, però amb la revolució progressista va ser destituït el 1854. Va escriure poemes (entre els quals aquesta cançó dedicada a la cantant Antònia Montenegro) i una peça teatral, "El diable sabater".

CANÇÓ

     I

Àngel que Déu per mon conhort envia,
celest visió de mos ensòmits d'or,
imatge d'il.lusions i poesia,
     delícia del meu cor.

En ta llaor desplegaré jo els llavis
i una cançó diré, filla del cel,
en l'oblidada llengua de mos avis
     més dolça que la mel.

A cas lo meu cantar ja t'importuna,
cent voltes ta alabança m'has oït,
i cent també la misteriosa lluna
     en la callada nit.

Cobert lo front de puritat i glòria
lo meu esp'rit te mira en tot instant,
ompli ton nom a soles ma memòria,
     ta inspiració mon cant.

     II

Xiqueta delicada,
recorde jo que et viu
allà en l'edat dorada,
com tórtora en lo niu,
com rosa no esclatada.

Plaer tan pur tinguí
mirant-te, verge meua,
que sens voler plorí;
i ma ànima amb la teua
per sempre es confundí.

Degué lo teu encant
robar la llum al dia,
puix veia ton semblant
encara una hora havia
sens tindre't ja davant.

I en mig de ma dolor
vingué lo desengany
a omplir-me de tristor,
i conseguí el meu dany,
lo pit ja ple d'amor.

     III

   D'aprés aquell moment
   de cèlica ventura,
   és l'ànima més pura,
i pur lo cor i pur lo pensament.
   
   Amb més sonora veu
   entone una cançó:
   més tendra és ma oració
quan alce de matí lo front a Déu.

   Té el sol altre lluir,
   lo cel mire més blau,
   per tu lo viure em plau,
i dolç  és lo content, dolç lo sospir.

   I adore ton encant
   amb lo sublim amor
   que l'àngel té al Senyor,
que té la mare a son darrer infant.

     IV

   Que goig és l'existir,
mirar tos ulls i respirar ta aroma!
   A on fon lo  meu patir?
   A on l'ànsia de morir?
   Plega la nit son vel,
radiant el sol per el orient assoma
   desfent la boira i gel,
   i queda dar lo cel. 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA