Fill d’una família de la petita noblesa, va néixer probablement a Gandia. Fou mestre en Teologia. Dels seus amors amb Isabel Martines de Vera nasqueren dos fills. Tres altres dames intervingueren en la vida de Roís de Corella. Mangingué relacions literàries amb els escriptors de l’aristocràcia valenciana de la segona meitat del XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. 
Conreà la poesia i la prosa. 
Té obra religiosa en prosa: La vida de la gloriosa santa Anna, Història de la gloriosa  santa Magdalena. I en vers: Vida de la sacratíssima Verge Maria; Oració a la sacratíssima Verge Maria tenint son Fill, Déu Jesús, en la falda, davallat de la creu.
En prosa destaca Tragèdia de Caldesa, narració sobre la infidelitat d’una de les dames amb qui tingué relacions, Caldesa, a la qual dedica alguns poemes de crítica i sarcasme, i el Triunfo de les dones (on la Veritat defensa les dones). 
D’altra banda, les seves proses mitològiques: Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe, Història de Biblis, Història de Jason e Medea, La història de Leànder i Hero, Lo juí de Paris, i d’altres, basades fonamentalment en les Metamorfosis i les Heroides d’Ovidi, i amb un caràcter artificiós i retòric. 

LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

“Del mal que pas no en puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostre ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir”.

Musicat per Raimon (Clàssics i no. Picap 2003)

SI EN LO MAL TEMPS
Si en lo mal temps la serena bé canta,
io dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem, que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l’altre s’espanta.
Mas, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l’ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta. 

Musicat per Raimon (Clàssics i no. Picap 2003)

COBLA [DE DOS SENYS],
que llegint-la per llarg diu contentament, 
e llegint-la per mitat diu descontentament

De béns e plaer           tostemps abundós
sempre freturós          de dol e tristor
no estic desitjós          de veure dolor
de pendre muller         ben cobdiciós
solaç ab cantar            io prenc en repòs
del tot vull fugir          pensar en la mort
ni em plau gens oir     res que em desconhort
lo riure i ballar            tinc per mon espòs.
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA