(1435-1497)
Fill d’una família de la petita noblesa, va néixer probablement
a Gandia. Fou mestre en Teologia. Dels seus amors amb Isabel Martines de
Vera nasqueren dos fills. Tres altres dames intervingueren en la vida de
Roís de Corella. Mangingué relacions literàries amb
els escriptors de l’aristocràcia valenciana de la segona meitat
del XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana.
Conreà la poesia i la prosa.
Té obra religiosa en prosa: La vida de la gloriosa santa Anna,
Història de la gloriosa santa Magdalena. I en vers: Vida de
la sacratíssima Verge Maria; Oració a la sacratíssima
Verge Maria tenint son Fill, Déu Jesús, en la falda, davallat
de la creu.
En prosa destaca Tragèdia de Caldesa, narració sobre
la infidelitat d’una de les dames amb qui tingué relacions, Caldesa,
a la qual dedica alguns poemes de crítica i sarcasme, i el Triunfo
de les dones (on la Veritat defensa les dones).
D’altra banda, les seves proses mitològiques: Lamentacions de
Mirra e Narciso e Tisbe, Història de Biblis, Història de
Jason e Medea, La història de Leànder i Hero, Lo juí
de Paris, i d’altres, basades fonamentalment en les Metamorfosis i les
Heroides d’Ovidi, i amb un caràcter artificiós i retòric.
LA BALADA DE LA GARSA I L’ESMERLA
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:
“Del mal que pas no en puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostre ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir”.
Musicat per Raimon (Clàssics i no. Picap 2003)
SI EN LO MAL TEMPS
Si en lo mal temps la serena bé canta,
io dec cantar, puix dolor me turmenta
en tant extrem, que ma pensa és contenta
de presta mort; de tot l’altre s’espanta.
Mas, si voleu que davall vostra manta
muira prop vós, hauran fi mes dolors:
seré l’ocell que en llit ple de odors
mor, ja content de sa vida ser tanta.
Musicat per Raimon (Clàssics i no. Picap 2003)
COBLA [DE DOS SENYS],
que llegint-la per llarg diu contentament,
e llegint-la per mitat diu descontentament
De béns e plaer
tostemps abundós
sempre freturós
de dol e tristor
no estic desitjós
de veure dolor
de pendre muller ben
cobdiciós
solaç ab cantar
io prenc en repòs
del tot vull fugir
pensar en la mort
ni em plau gens oir res que em desconhort
lo riure i ballar
tinc per mon espòs.
inici
Pàgina de
presentació MAG POESIA
|