Segle XV

ENAMORAT NO FOU MÉS DE ISOLDA

Enamorat no fou més de Isolda
aquell gentil e valerós Tristany
que jo de vós, qui us port voler estrany
per lo gran bé qui dins en vós se solda,
No fou major l'amor envers Ginebra
de Lançarot, aquell gran cavaller,
car jo puc dir que só tan verdader
servent d'amor e clar sense tenebra.

Jo no us am menys que Lluc féu a Lissandra,
ne em trob pus baix en grau d'enamorar,
per ço que us puc de seny a comparar
a la sabent e molt noble Cassandra.
Gran fou l'amor de Guiscard e Guismunda,
mas no fou més que la que jo us aport,
que ara us vull molt millor e pus fort
que en lo començ, pus lo grat més abunda.

Treballs de mort, afalacs ne gran pena,
precs ne turments ne res en contra amor
he vists bastants a fer-me perdedor
del bé que us vull, així sou de dons plena.
Doncs, no dubteu que mon cors vos desame,
si bé em desfrès contra ma calitat,
car mon temps he jo bé per esmerçat
en vós qui sou lo goig que jo més ame.

No entenc que fos de París a Viana
pus ferm voler del que jo em trob al cor,
Jason féu molt per lo gran velló d'or
aconseguit per la qui el desengana.
E em trob jo trist en ma cruel fortuna,
sense confort, absent de tot govern,
passant mal temps, e no em só fet extern
ne em faré mai ab pena tan comuna.

Oh trist e llas! ¿e qual fou la planeta
en que nasquí? E tant durar lo mal
no basta prou, que lo bandeig és tal
que m'ha cuidat la vida haver desfeta.
Sia què es vol, que mentre tinga vida
jo us amaré a mai un punt desdir.
Bé puc penar, mas no d'amor fallir,
tant me féu goig que és cosa infinida.

Dona de seny, mirau si us he servida
de mon poder, si bé molt més requir.
Vostre cors bell doncs vullau mantenir
a mi que us am ab voluntat complida.

            Endreça

Lleial e ferm per vós mon cor se crida,
que d'altra part no vol goig adquerir;
així us troba gentil sense pur dir,
que el qui us coneix vos té per més sentida.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA