GLOSSA D'"ALS FATS COMAN"

Pilot expert qui per vent fortunal 
perd en la mar rems, veles i timó,
molt prop està de sa perdició,
que, sens ormeig, son saber poc li val;
desconfiat discorre lo mesquí,
seguint los vents on lo volen portar;
així som jo, puix no sé governar:
als fats coman tot quant serà de mi.

Ja fonc un temps que jo fui tan expert,
que, d'un cas prim qui m'hagués argüit,
segurament ell haguera sentit
que en aquell fet mon seny era llibert;
ara, posat en tal confusió,
mai no conec lo que la raó vol;
creure no puc de mi no us prenga dol,
puix som estolt de ma elecció.

Remei no tinc amb què puga curar,
per culpa gran, de mon defalliment,
que l'hom qui està privat d'enteniment
estima tant lo perdre com guanyar;
faç com aquell qui ja té lo cordó
posat al coll, esperant lo trist pas,
i cant sens art i fora tot compàs;
mon seny és mort, a qui Déu no perdó.

Quan me record del que solia ser
i del que som, en mi sent gran espant,
i quan en mi d'açò faç major plant,
tant més conec que minva mon saber;
la raó jau, aprés que el seny morí,
sens contradir, perquè no sé ni gos;
vaja-se'n, doncs, en lloc on mai repòs,
puix al començ del tot me delinquí.

Qui està de peus, amb menys treball se té,
que es pot alçar, qui en terra està sotmès,
perquè, mig dret, sol caure de través
quan sa vigor, llevant-se, no el sosté;
per ço no crec que puga mon saber
tornar-me al lloc on primer m'ha deixat,
i així molt trist dic i desconfiat:
Ja no és temps tenir frens al voler.

Metge cient de gran mal impedit,
creient saber amb què porà curar,
pren a son dany allò que el pot matar:
son mal ho fa, qui el té molt afeblit;
així que jo, d'enteniment privat
per elegir lo qui m'és profitós,
pensant triar, prenc tot lo més danyós:
malalta és ma bona voluntat.

Com lo catiu qui, comprat i venut,
en tot segueix lo voler del senyor,
servint aquell per por d'altre pitjor
e confiant que pot ésser remut,
així som jo en tal extrem posat,
seguint Amor on me vol aportar;
no sé per què no puc atràs tornar
e vaig en lloc on no vull ser portat.

A temps estic remediat un poc
de tants extrems, e conec foscament
mon defallir, mas no tan primament
que reparar-se puga lo meu joc;
perquè, si veig per sort algun sender
per on eixir puga de tal debat,
jo deix aquell, cerc-lo quan l'he deixat;
som descontent de tot quant puga fer.

Oh fals amor, no basta mon saber
tant, que fugir puga vostres enganys;
mas, si escap de tan falsos paranys,
no crec que mai me tingau presoner.
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA