Catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva producció poètica és reduïda. Va exercir la crítica literària, estudis sobre literatura catalana antiga i sobre poesia popular.

RECORD DE LA INFANTESA

Per més que brins de neu lo temps esbulla
   per mos cabells castanys,
quan vaig a Montserrat o a Puig-l'agulla
   no tinc més que quatre anys.

La sàlvia, el romaní, la sajolida,
   amb ses fragants olors,
sembla que em criden, refrescant ma vida:
   "Som les mateixes flors!".

L'avi, quan jo era xic, m'hi conduïa
   amb un ram a la mà:
"Vés a of'rir-lo a la Verge -em repetia-,
   que ella et beneirà.

Si quan ets gran, la terra t'atropella
   i et persegueix la sort,
quan te vegis perdut, acut an Ella
   i arribaràs a port".

Avui pareix cobert al peu de boira,
   mes alça triomfant
arcs a dins d'arcs, historiades faixes,
   cloquer enfinestrat.

Que bé colora l'alba son aspecte,
   ensems joiós i gran!
Com s'avenen ses pedres envellides
   i els arbres verdejants!

L'obra de l'home al camp belleses dóna,
   i en pren ella del camp,
i maridats art i natura engendren
   vida i amor i pau.

Riu d'oblidança, l'esperit neteja
   de pensaments amargs;
plers somniats per un instant li porta
   l'alè de l'Ideal.

Del mig d'alta pineda el sol s'aixeca,
   les boires esquinçant;
dins de llum platejada, arbres i roques
   se veuen enllà, enllà.

De campaneta dolça veu s'escampa
   per la deserta vall,
i amb sec cruixit una esberlada porta
   s'obre de bat a bat.

Ja hi veig venir mestressa matinera,
   un nen a cada mà,
i amb un aire plaent, tot xano-xano,
   un home de molts anys.

Noves remors, noves olors divaguen
   per la terra i l'espai...
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA