(1340/46-1413)
Barcelona. Notari. Serà al servei de Joan I amb diferents càrrecs
i creixents responsabilitats. El 1396 és un dels fidels al rei Joan
I processats per les acusacions de corrupció, malversació,
traïció i, fins i tot, responsabilitat en la sobtada mort del
rei. El 1398 és absolt i passa al servei del rei Martí I.
Possiblement la seva obra més antiga és el Sermó,
codolada de 211 versos. És una paròdia irreverent dels sermons
dels predicadors
D'altres poemes seus són Medecina (musicat per Raimon, Clàssics
i no, Picap 2003), Llibre de Fortuna i Prudència (amb les quals
debat temes morals). Tradueix diverses obres, entre les quals Ovidi enamorat
(traducció en prosa d'un poema llatí en hexàmetres,
del qual fra Antoni Canals blasmava la lectura per libidinós) Valter
e Griselda de Petrarca (que a la vegada és una traducció
en vers al llatí d'un conte del Decameron de Bocaccio; Metge hi
diu: "Petrarca, poeta laureat, en les obres del qual jo he singular afecció").
Metge també llegir el Secretum de Petrarca (íntima confessió
d'un home modern) i tant l'impressionà que no dubtà a imitar-lo
en una obra titulada Apologia; només se'n conserva el començament,
però segons Riquer és possible que la deixàs inacabada
ja que reprengué el tema a Lo Somni. Es tracta de fer renéixer
el diàleg filosòfic en primera persona
Lo somni (1399) és prova del seu nivell cultural i de la seva
inquietud ètica; és citat per Joanot Martorell al Tirant
lo Blanc. És dividit en quatre llibres. Als dos primers, després
d'ell adormir-se, se li apareix Joan I, el qual, davant la seva sorpresa,
li diu que el seu cos ha mort, però no la seva ànima i li
argumenta que l'ànima dels homes és immortal; Metge mostra
el seu escepticisme o incredulitat, i al final li contesta també
que amb aquests arguments també els animals deuen tenir ànima
inmortal, però Joan I li rebat; després Joan I li conta el
seu judici i com ha anat a parar al purgatori. Al tercer llibre Orfeu li
conta la seva anada a l'infern i el descriu amb gran minuciositat (influències
de l'Eneida i de la Commedia). La segona meitat del tercer llibre i el
quart són un debat amb Tirèsies (l'endeví) sobre les
dones; Tirèsies fa un discurs llarguíssim contra les dones,
en les quals no veu cap virtut, però sí un sens fi de defectes;
Metge en fa una gran defensa i lloança, esmentant grans dones de
la història i de la mitologia i dient que els vicis que Tirèsies
atribueix a les dones són majors en els homes; al final cadascú
resta amb el seu parer.
SERMÓ
"Seguesca el temps qui viure vol;
si no, poria's trobar sol
e menys d'argent."
Per ço que hage bon fondament
nostre sermó,
digats amb gran devoció:
"Ave Maria";
consell-vos que de tot lo dia
no en digats pus.
Lo tema que us he dit dessús
és prou notori.
e lloat per lo consistori
dels grans doctors
e dels solemnes glosadors
de l'Escriptura.
Doncs, fèts ab sobirana cura
ço que ausirets.
Jamés almoina no darets,
que això us perdríets.
No us confessets, si dir devíets
les veritats.
En dejú missa no ojats,
ne begats ppoc.
Si volets hui haver gran lloc,
llagotejats;
e privadesa no vullats
de dona casta
(molt hom se'n vana qui no en tasta,
d'aital vianda).
Haver no porets valor granda,
si no robats.
Consciència no hajats,
si volets viure.
E si volets la gent fer riure,
siats ben nici.
Treball llunyarets e desfici
del vostre cors.
E girats a tothom lo dors,
qui lleial sia.
E no vullats haver paria
de pobre gent,
si no us donen de llur argent
o us fan fermança.
Tomb d'aquella part la balança
on facem llum.
A tot hom pagarets de fum,
a qui degats.
E jamés cosa no façats
qui bé us estia.
Si el cor havets plen de falsia,
serets del temps.
Ab l'enemic irets ensems,
e burlarets.
Si desig d'infants havets,
coleu les festes.
Les dones qui no són requestes
pressats fort poc.
Ab hom qui hage lo bec groc
fèts companyia;
e si bella muller havia,
dat-li entenent
que sóts son acostat parent,
o el fèts compare;
e si lo marit havia mare,
gardats-vos d'ella.
Si volets haver muller bella,
grassa ne plena,
si batre-us vol, parats l'esquena,
o su morits tost.
Dona qui us faça mal respost
quan l'enquerrets,
gens per això no us ne lleixets,
que trufes són.
Ne us estigats per res del món
d'anar de nits.
E farets a tot hom despits,
qui res vos diga.
La dona no val una figa
si no és lloçana
e que set jorns de la setmana
vage per vila.
Siats de natura d'anguila
en quant farets.
Jamés no dejunarets
sinó en durment.
No pot haver poc estament
l'hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
siats modorro.
A tot hom donarets pel morro,
qui pler vos faça:
e si algú mal vos percaça
aquell amats.
Si en monestir privadejats,
tot és finat.
Si volets ésser mullerat
a vostre honor,
no hi entrevinga corredor,
mas qualque dona
a qui sia feta part bona
de les cillades.
E jugarets a les canviades
de les mullers.
Ab vidues haurets diners,
si us hi fregats;
cr, puix han llurs marits robats,
si us sabeu fer,
pujar-vos han a cavaller
o a ric-hom.
Jamés no porets ésser prom,
si no sóts sord.
Si volets estament en cort,
siats frescal.
Si veets hom que faça mal,
no el ne reptets.
En tots los consells que darets,
fèts nas de cera;
e mostrarets amistat vera
a qui us fa nosa;
e puis tramets-li aital cosa
que breu se'n vaja,
o que de son estament caja,
que es trenc lo coll.
La gent vos tendrà per hom foll
si no guanyats
o la muller no computats;
puix guany aport,
lleixats-la s'anar al deport
en nom de Déu;
car vostra vida serà breu
si àls ne fets.
A vostre amic farets retrets
dels plaers passats;
e farets moltes malvestats
quan n'haurets lloc.
Si us altats de la muller poc,
vaja al dimoni,
e separats lo matrimoni
de continent.
Males obres fèts a la gent
e bon respost.
Si volets conseguir tost
amor de dones,
totes, les àvols e les bones,
difamarets,
e faran ço que volrets
alegrement.
Si malcarat sóts e dolent
ne desastruc,
tostemps serets pus astruc
en muller bella.
No menyspresets la dona vella
pus sia llisa,
majorment si entén la guisa
de l'arresar.
Si volets bones obres tractar
en qualque part,
dones hic ha que van en part
totes setmanes,
sinó el diumenge que són sanes
-vejats miracle!-.
puis van besar lo tabernacle,
jus Santa Creu.
Bé és orb qui per garbell no es veu:
jo sé què dic.
Jamés no tingats per amic
null hom qui us am,
e si el veets morir de fam,
no li n'aidets.
E quan muller pendre volrets,
si és encetada,
per vós no sia menyspreada,
car més ne val;
e si algú vos en diu mal,
deits-lo-hi tantost.
E si no és venguda al sol post,
jague defora;
quan la veurets tornar, si plora
ni és fellona,
abraçats-la, que a poca estona
farets la pau.
No us altets d'hom si no té clau
de la farina.
Tot hom prenga aquesta doctrina,
car fort és bona:
lo marit deu pintar la dona
e fer lo llit.
Si volets ésser malgraït,
deits veritats.
Tots los absents són oblidats
així com morts.
Injúries farets e torts
generalment,
e puis haurets gran estament
e bona fama,
e serets quiti de la flama
que en infern crema.
E, doncs, provat és nostre tema;
així us port Déu,
quan vós morrets, al regne seu
e us gard de mal.
La confessió general
ja la sabets:
Del bé que en lo món fet haurets,
vos penedits;
les malvolences retenirts
mentre viscats;
sobre tota res comportats
los hòmens rics,
e cells que es fan vostres amics
quan ops vos han.
inici
Pàgina de
presentació MAG POESIA
|