Bernat Metge
 


 
(1340/46-1413)
Barcelona. Notari. Serà al servei de Joan I amb diferents càrrecs i creixents responsabilitats. El 1396 és un dels fidels al rei Joan I processats per les acusacions de corrupció, malversació, traïció i, fins i tot, responsabilitat en la sobtada mort del rei. El 1398 és absolt i passa al servei del rei Martí I.
Possiblement la seva obra més antiga és el Sermó, codolada de 211 versos. És una paròdia irreverent dels sermons dels predicadors
D'altres poemes seus són Medecina (musicat per Raimon, Clàssics i no, Picap 2003), Llibre de Fortuna i Prudència (amb les quals debat temes morals). Tradueix diverses obres, entre les quals Ovidi enamorat (traducció en prosa d'un poema llatí en hexàmetres, del qual fra Antoni Canals blasmava la lectura per libidinós) Valter e Griselda de Petrarca (que a la vegada és una traducció en vers al llatí d'un conte del Decameron de Bocaccio; Metge hi diu: "Petrarca, poeta laureat, en les obres del qual jo he singular afecció"). 
Metge també llegir el Secretum de Petrarca (íntima confessió d'un home modern) i tant l'impressionà que no dubtà a imitar-lo en una obra titulada Apologia;  només se'n conserva el començament, però segons Riquer és possible que la deixàs inacabada ja que reprengué el tema a Lo Somni. Es tracta de fer renéixer el diàleg filosòfic en primera persona
Lo somni (1399) és prova del seu nivell cultural i de la seva inquietud ètica; és citat per Joanot Martorell al Tirant lo Blanc. És dividit en quatre llibres. Als dos primers, després d'ell adormir-se, se li apareix Joan I, el qual, davant la seva sorpresa, li diu que el seu cos ha mort, però no la seva ànima i li argumenta que l'ànima dels homes és immortal; Metge mostra el seu escepticisme o incredulitat, i al final li contesta també que amb aquests arguments també els animals deuen tenir ànima inmortal, però Joan I li rebat; després Joan I li conta el seu judici i com ha anat a parar al purgatori. Al tercer llibre Orfeu li conta la seva anada a l'infern i el descriu amb gran minuciositat (influències de l'Eneida i de la Commedia). La segona meitat del tercer llibre i el quart són un debat amb Tirèsies (l'endeví) sobre les dones; Tirèsies fa un discurs llarguíssim contra les dones, en les quals no veu cap virtut, però sí un sens fi de defectes; Metge en fa una gran defensa i lloança, esmentant grans dones de la història i de la mitologia i dient que els vicis que Tirèsies atribueix a les dones són majors en els homes; al final cadascú resta amb el seu parer. 
 

SERMÓ

"Seguesca el temps qui viure vol;
si no, poria's trobar sol
  e menys d'argent."

Per ço que hage bon fondament
  nostre sermó,
digats amb gran devoció:
  "Ave Maria";
consell-vos que de tot lo dia
  no en digats pus.
Lo tema que us he dit dessús
  és prou notori.
e lloat per lo consistori
  dels grans doctors
e dels solemnes glosadors
  de l'Escriptura.
Doncs, fèts ab sobirana cura
  ço que ausirets.

Jamés almoina no darets,
  que això us perdríets.
No us confessets, si dir devíets
  les veritats.
En dejú missa no ojats,
  ne begats ppoc.
Si volets hui haver gran lloc,
  llagotejats;
e privadesa no vullats
  de dona casta
(molt hom se'n vana qui no en tasta,
  d'aital vianda).
Haver no porets valor granda,
  si no robats.
Consciència no hajats,
  si volets viure.
E si volets la gent fer riure,
  siats ben nici.
Treball llunyarets e desfici
  del vostre cors.
E girats a tothom lo dors,
  qui lleial sia.
E no vullats haver paria
  de pobre gent,
si no us donen de llur argent
  o us fan fermança.
Tomb d'aquella part la balança
  on facem llum.
A tot hom pagarets de fum,
  a qui degats.
E jamés cosa no façats
  qui bé us estia.
Si el cor havets plen de falsia,
  serets del temps.
Ab l'enemic irets ensems,
  e burlarets.
Si desig d'infants havets,
  coleu les festes.
Les dones qui no són requestes
  pressats fort poc.
Ab hom qui hage lo bec groc
  fèts companyia;
e si bella muller havia,
  dat-li entenent
que sóts son acostat parent,
  o el fèts compare;
e si lo marit havia mare,
  gardats-vos d'ella.
Si volets haver muller bella,
  grassa ne plena,
si batre-us vol, parats l'esquena,
  o su morits tost.
Dona qui us faça mal respost
  quan l'enquerrets,
gens per això no us ne lleixets,
  que trufes són.
Ne us estigats per res del món
  d'anar de nits.
E farets a tot hom despits,
  qui res vos diga.
La dona no val una figa
  si no és lloçana
e que set jorns de la setmana
  vage per vila.
Siats de natura d'anguila
  en quant farets.
Jamés no dejunarets
  sinó en durment.
No pot haver poc estament
  l'hom atrevit.
Si volets ésser bon marit,
  siats modorro.
A tot hom donarets pel morro,
  qui pler vos faça:
e si algú mal vos percaça
  aquell amats.
Si en monestir privadejats,
  tot és finat.
Si volets ésser mullerat
  a vostre honor,
no hi entrevinga corredor,
  mas qualque dona
a qui sia feta part bona 
  de les cillades.
E jugarets a les canviades 
  de les mullers.
Ab vidues haurets diners,
  si us hi fregats;
cr, puix han llurs marits robats,
  si us sabeu fer,
pujar-vos han a cavaller
  o a ric-hom.
Jamés no porets ésser prom,
  si no sóts sord.
Si volets estament en cort,
  siats frescal.
Si veets hom que faça mal,
  no el ne reptets.
En tots los consells que darets,
  fèts nas de cera;
e mostrarets amistat vera
  a qui us fa nosa;
e puis tramets-li aital cosa
  que breu se'n vaja,
o que de son estament caja,
  que es trenc lo coll.
La gent vos tendrà per hom foll
  si no guanyats
o la muller no computats;
  puix guany aport,
lleixats-la s'anar al deport
  en nom de Déu;
car vostra vida serà breu
  si àls ne fets.
A vostre amic farets retrets
  dels plaers passats;
e farets moltes malvestats
  quan n'haurets lloc.
Si us altats de la muller poc,
  vaja al dimoni,
e separats lo matrimoni
  de continent.
Males obres fèts a la gent
  e bon respost.
Si volets conseguir tost
  amor de dones,
totes, les àvols e les bones,
  difamarets,
e faran ço que volrets
  alegrement.
Si malcarat sóts e dolent
  ne desastruc,
tostemps serets pus astruc
  en muller bella.
No menyspresets la dona vella
  pus sia llisa,
majorment si entén la guisa
  de l'arresar.
Si volets bones obres tractar
  en qualque part,
dones hic ha que van en part
  totes setmanes,
sinó el diumenge que són sanes
  -vejats miracle!-.
puis van besar lo tabernacle,
  jus Santa Creu.
Bé és orb qui per garbell no es veu:
  jo sé què dic.
Jamés no tingats per amic
  null hom qui us am,
e si el veets morir de fam,
  no li n'aidets.
E quan muller pendre volrets,
  si és encetada,
per vós no sia menyspreada,
  car més ne val;
e si algú vos en diu mal,
  deits-lo-hi tantost.
E si no és venguda al sol post,
  jague defora;
quan la veurets tornar, si plora
  ni és fellona,
abraçats-la, que a poca estona
  farets la pau.
No us altets d'hom si no té clau
  de la farina.
Tot hom prenga aquesta doctrina,
  car fort és bona:
lo marit deu pintar la dona
  e fer lo llit.
Si volets ésser malgraït,
  deits veritats.
Tots los absents són oblidats
  així com morts.
Injúries farets e torts
  generalment,
e puis haurets gran estament
  e bona fama,
e serets quiti de la flama
  que en infern crema.

E, doncs, provat és nostre tema;
  així us port Déu,
quan vós morrets, al regne seu
  e us gard de mal.
La confessió general
  ja la sabets:
Del bé que en lo món fet haurets,
  vos penedits;
les malvolences retenirts
  mentre viscats;
sobre tota res comportats
  los hòmens rics,
e cells que es fan vostres amics
  quan ops vos han. 
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA