Periodista i polític, és l'escriptor més dinàmic de l'època a València. Amic de Marià Aguiló. Té un poema dedicat a Ausiàs March.

VORA EL BARRANC DELS ALGADINS

   Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

   Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

   Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.

   Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!
 

MISSATGE

Xiqueta, dolça xiqueta,
mon ànima, mig desfeta,
endreçar-te un record vol:
qui te'l durà? L'oroneta,
la merla o el rossinyol?

Lo rossinyol, trist amant,
és, com jo, tendre i constant;
mes no m'aprofita a mi,
perquè, del vespre al matí,
se li'n passa el temps cantant.

És la merla prompta i viva;
mes donar crèdit no es pot
a un aucell que va  a la briva,
i amb sa riseta joliva
se burla sempre de tot.

Vol seguit i ala lleugera
té l'oronell, llest i viu;
mes oblidar-se poguera
de l'encàrrec que li fera,
buscant brins per a son niu.

Xiqueta dels cabells d'or!
Pense que serà millor,
per a que no es perda el viatge,
encomanar-li el missatge
a un gran sospir del meu cor.

A un sospir ardent i tendre,
que son propi foc s'endú;
i al que no li cal dependre
lo camí que ha de mamprendre:
el sap millor que ningú!

Molt millor que l'oroneta,
la merla i el rossinyol;
i anirà sempre via dreta,
i sols pararà, xiqueta,
en la teua ànima el vol.
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA