Canonge de la Col.legiata de Guissona. Poeta devot, que escriu poemes a la Immaculada Concepció, a Santa Teresa i al sant misteri de Cervera (poema mal rebut pels cerverins), i també poeta amant d'Ausiàs March. En un poema "Als poetes catalans", els blasma que molts no escriguin en català.

ALS POETES CATALANS 

O trobadors, per què deixau la llengua
i amb gust cercau la llengua castellana
i l'acceptau amb molt delit i gana?
La nada als cors la teniu a gran mengua.
En aquell temps los limosins poetes,
amb primor gran i amb molt delicat art,
vem que escrit han grans obres per sa part
i quasi ensems molt doctes i perfetes.

La gaia fou una de les eletes,
ciència i art entre els nostres antics,
que en tota part d'ella foren molt rics,
preciant-se prou fer-ne moltes cobletes.
No sé amb raons com plànyer, per què i com
per grans i xics sia tan menyspreada:
i entre els antics era tan estimada
per les nacions amb gran fama i renom.

En nostra edat vem ha donat tal tomb, 
que a penes hi ha qui en català escriga:
i del qui ho fa no falta qui se'n riga
i que de fat lo tracte i grosser hom.
Lo qui negant està a sa descendència,
o ell és bord o sos passats roïns,
o vol fer tort o alguns mals danyats fins
va maquinant o ho ha fet haguent dolència.

Si tots los fets llegim amb atendència
dels catalans, grans proeses nos diuen:
los autors grans encarint nos escriuen
quant bé i perfets foren amb fe i prudència.
Nobles barons vingueren a poblar
amb llengua i lleis a tots los nostres pobles:
llinatges vells, més principals i nobles
de les nacions que cansa un admirar.

Exemples grans se poden aportar
quant estimat era en pau ien guerra,
i amb què quilat preciaven per la terra
dels catalans la sang i lo solar.
Cort, Rei, tothom, tots català parlaven;
amb son comerç i amb tot quant escrivien
en prosa i vers i amb tot lo que volien
deixar renom, en català ho dictaven.

Preciaven-se quan terres conquistaven
los catalans d'amostrar-los la llengua
als ignorants; i es treia burla i mengua
contra dels que mal la pronunciaven.
Quasi els demés empleen 'vui la musa
en castellà sens veure la Castella;
i, en català nostro, bé ha meravella
qui escriga res, car dien que és confusa.

Los poc versats prenen per llur excusa 
dir que el parlar és molt curt i grosser;
i afirmen que sols los rims pot fer
los benauriats amb sa ciència infusa.
Ausias March ha escrit en català
molt doctes cants, i aparen filatèries
a l'ignorant qui no entén les matèries,
ni coneix l'arc d'amor amb què ho dictà.

Noble bastard molt més gran causarà
entre els amants que no els que féu Ariost,
ni que tots quants fins 'vui Lope ha compost
per tenir l'art i més gran son parlar.
Lo qui ballant està en una gran sala
i sempre al so fa famoses mudances
i mai per to hi ha qualssevol dances,
al tal dansant mereix li donen gala.

Però aquell qui al replà d'una escala
o en més xic lloc o sobre d'un bufet
fa a poc a poc tant quant l'altre ha fet
sens que dins lli se veja acció mala,
sens més raons mereix més alabança
per rematar amb tan poc lloc son art
i aportar perill en cada part
e les accions posar sempre amb balança.

En castellà s'escriu amb gran puixança
pel gran suport que tenen de vocables
de gran acord amb sentits variables,
que el castellà amb mig art s'abalança:
les nostres lleis, si bé un poc són estretes
per a fer cant per ser curta la llengua,
no ho és tant que el que no ho té per mengua
no trob remeis per fer obres perfetes.

És de pesar que hi ha avui molts poetes
dels catalans i en català no escriuen,
i molts tavans que no saben, i es riuen
de son parlar quan ne lligen cobletes.
Los del ponent nos han l'art infamat
amb rims mundans de xacona i gorrona
i escarramans, amb los quals s'inficiona 
tot lo jovent amb tanta llibertat.

Los catalans jamai han inventat 
semblants cançons ni tantes filatèries;
si bé molt bons han escrit grans matèries
doctes humans, de gran utilitat.
Imite als seus lo docte català,
faça pomells de les flors de sa llengua,
seguesca als vells, que si no ho té per mengua,
entre sos peus molta flor trobarà.

Faça sonets com fa la Itàlia,
lires, cançons, e dels bons de Castella:
cerque raons; veurà si s'hi desvetlla,
com bells versets en català farà.
Amb grans raons Boscà, i molt difuses,
prova que en l'ahir les muses catalanes
amb molt espai les vestien galanes,
mes pels racons 'vui les portam molt nuses.

Plens de bon seny, no dejecteu les muses,
les naturals de vostra Catalunya,
puix que són tals que amb elles bé s'encunya
un bon endeny, si no les fem confuses. 
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA