Va néixer a Vic, d'origen menestral. Mentre era escrivà de Martí l'Humà va prendre part en una croada i posteriorment en diverses missions diplomàtiques.  Va intervenir en la campanya de Sardenya i de Còrsega, amb Ausiàs March i Jordi de Sant Jordi. 
Se'n conserven quinze poesies originals i una traducció en vers de la Divina Commedia. Fa us de personificacions i comparacions breus. 
 

Combas e valhs, puigs, muntanyes e colhs
vey ja vestitz de comblancs e de neus,
boys e jardís tots despulhats de rams,
l'ayre cubert de vents plugs e de grops,
e.l mar tot blanch d'escuma per mal temps,
e tuyt l'auselh stan en terra mut,
qui per l'ivern no movo xants ne crits;
mas yeu suy caltz quan l'altribúfon l'ungla.

Qu.yeu am e cerff, e no fau res que folhs,
de les milhors la millor, e suy seus; 
e si bé.m dis fos de s.amors stramps
no me'n destulh plus que de carn fay lops,
ans ay sper qu.elha e.z yeu ensemps
jausirem tant lo joy d'amor, que drut 
me dirà sieu tota gen, si ver dits,
e.ns amarem tant com la carn e l'ungla.

E si bé.l suy ten luny, no.l seray molhs
de far e dir sos mandats totes veus,
qu.ieu jur pels sants que nostre payr.Edams
no fon pus fels, ne.nquer le sans homs Jobs,
ne celh qui fech un.archa menys de rems,
vas Celh per cuy em trestuyt resemut,
con yeu vas ley, en cuy hay stablitz
 mon cor e.l cors del cap tro sus al ungla.

Car plus cubert suy de joy que rebolhs
no.n és de grans eres en los jorns breus,
can me remort la saborosa fams
qui.m fay sentir de s'amor dolços glops.
Mas vau penssiu conssiran pels strems;
tal pasor hay m'age desconegut
com no.m scriu des sieus delgats blanchs ditz,
car.o paper qu.elha tocàs del ungla.

Perquè.b les mans juntes, flech mos genolhs,
sopleyan leiy que no.m giet de sos feus;
pus qu.yeu no.m tolch d'altres prechs ne reclams,
ans am ley tan que ja no.m fóra obs
per ésser meu Tir ho Jerusalems.
Tant m'à desirs de s'amor abatut,
que.l cor e.l sens e.l esperitz
mes són vengutz ja tro al cap del ungla.

Loindan.amor, un furt entretostemps
vos hay yeu fayt, no.m sie maltengut,
com yeu vos pris del un dels vostres dits
celadamén lo gay joyelh del ungla.

L'aut rey guerrer vulh servir altre temps 
(qui pels tirans és lur mal grat temut)
vars Mongibelh, que.ls ben e mal vestitz
ffay mantes vets bufar lo cap de l'ungla. 
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA