AGUSTÍ EURA
 


 
(Barcelona 1684 - Orense 1763)

Frare Agustí, prior i rector dels estudis superiors de l'ordre, i finalment bisbe d'Orense. Poeta de renom al seu temps, va escriure poesia profana i religiosa, bàsicament ascètica. Va escriure també dos opuscles d'apologia de la llengua catalana.

A LA VISTA D'UN ESQUELETO O D'UNA CALAVERA

Vinga el discurs a fer anatomia
mental d'aquesta horrenda calavera.
Note el número, l'orde i simetria
dels ossos que s'observen dins sa esfera.
Esta màquina, que alta subsistia,
de dos-cents i cinc ossos consta entera;
multiplicant-los Déu, per a ensenyar-te
quant deus, per a adorar-lo, doblegar-te.

Aquí està lo cap, a on presidia
l'enteniment, monarca amb tanta glòria;
aquí lo sentit comú, la fantasia,
l'estimació i la memòria;
aquesta era la casa a on residia
l'altiva presumpció i la vanaglòria,
d'a on, expel.lida la millor potència,
sols hi habita l'aire per herència.

Aquí era la vista llicenciosa,
que, incauta divagant, poc recatada,
la ponçonya de Venus deliciosa
tal vegada begué en copa dorada;
per aquí la saeta contagiosa
de Cupidó tal volta trobà entrada,
i en lo més viu del cor féu tal ferida
que en un obrir d'ull llevà la vida.

Ulls desllustrats, vacisos i espantosos,
com plorarien, si possible fóra,
per eixos dos forats, rius caudalosos
de dolor i amargura duradora!
Oh com serien ara més ditxosos
si fossen estat cegos fins a esta hora!,
pues tancades les portes a l'ofensa
era segura o fàcil la defensa.

Qui hauria mai pensat que una fatxada
tan hermosa, gallarda i placentera,
una carn tan purpúrea i encarnada,
tapàs aquesta horrenda calavera?
Aquella pell sutil i delicada
un sac d'ossos pròpiament era.
Ah!, humana bellesa, si s'apura,
quant superficial és ta hermosura!

Ea!, vil apetit que desitjaves
aquella elegant espècie hermosa,
aquí tens ara lo que anhelaves,
toca, besa, adora, abraça, gosa, mira,
     admira, adora, ta mà hi posa.
Puix, allò que aleshores luxuriaves,
era això que ara veus, i no altra cosa,
sens faltar-li a l'essència que tenia
sinó un vel sutilíssim que ho cobria.

Aquí, per últim, en poc lloc hi havia
un món petit i abreviat; i ara 
ja no és món, ni petit, sinó que sia
un món finat en foc. Mira, repara
les cendres que est cadàver 'vui en dia
quasi calentes té dessota encara,
que per major oprobi i vilipendi
són les relíquies del passat incendi.
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA