LA REINA [CONSTANÇA] DE MALLORQUES
 

Se'n conserva un poema, del començament del XIV. Probablement es tracta de Constança d'Aragó (1313-1346), casada amb Jaume III de Mallorca. 
 

*

E-z ieu am tal que és bo e bell, 
e sui gaia co'l blanc ocell
que, per amor, cria son xant,
e sui senyora e capdell,
e cell que eu amb e no's n'apell:
car, sus totes, sui mills amant
que xausit hai lo pus presant
e el mills del món, e l'ame tant
que-z, en pensant, lo cuei veser
     e car tener;
     e cant no és ver,
un desesper me fer tan gran
    cant lo sai lai ves França!

L'enyorament e el gran desir
qu'ieu hai per vós me cuid alcir,
mon dolç senyor e car,
e bien liei porai tost morir
per vós, qu'ieu am tant e desir,
si breu deçai no us vei tornar;
que tant me tarda l'abraçar
     e el raisonar
     e tota res;
e cant me pens que us n'ets anats
     e no tornats,
     e quan llunyat vós ets,
desesperats caix viu mon cor;
     per pauc no mor
     si breu no n'hai guirença!

Mercè, mairits, que sofrent pas
los mals que em dats, e doncs tornats,
     que null tresor
     no val un cor
     que per vós mor,
     amb amorosa pensa. 
 
 
 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA