| Se'n conserva un poema, del començament del XIV. Probablement
es tracta de Constança d'Aragó (1313-1346), casada amb Jaume
III de Mallorca. 
 *
 E-z ieu am tal que és bo e bell, 
e sui gaia co'l blanc ocell
 que, per amor, cria son xant,
 e sui senyora e capdell,
 e cell que eu amb e no's n'apell:
 car, sus totes, sui mills amant
 que xausit hai lo pus presant
 e el mills del món, e l'ame tant
 que-z, en pensant, lo cuei veser
 e car tener;
 e cant no és ver,
 un desesper me fer tan gran
 cant lo sai lai ves França!
 L'enyorament e el gran desir
qu'ieu hai per vós me cuid alcir,
 mon dolç senyor e car,
 e bien liei porai tost morir
 per vós, qu'ieu am tant e desir,
 si breu deçai no us vei tornar;
 que tant me tarda l'abraçar
 e el raisonar
 e tota res;
 e cant me pens que us n'ets anats
 e no tornats,
 e quan llunyat vós ets,
 desesperats caix viu mon cor;
 per pauc no mor
 si breu no n'hai guirença!
 Mercè, mairits, que sofrent pas
los mals que em dats, e doncs tornats,
 que null tresor
 no val un cor
 que per vós mor,
 amb amorosa pensa.
 
 
 
 inici
 Pàgina de
presentació MAG POESIA
 
 |