JOSEP BLANCH
 


 
(Tarragona, 1620-1672)

Canonge de la seu tarragonina. 

A LA FORTUNA

Errant deessa que amb coturn instable
les mudances del temps causes tothora,
de les glòries del món distribuïdora,
cruel a doctes, i a ignorants afable;

a ton curs fica un clau, de tot mudable,
basta que fins ací a mon bé traïdora
les ditxes ta inconstància me desdora,
que el cel me concedeix tan favorable.

Ja de sofrir tes sobres, la paciència
se m'acaba després que tu, fortuna,
estàs en perseguir-me tan severa;

i sols per no mirar-me en ta presència,
del món deixant les pompes a la lluna,
me ficaré tot mi en una ratera.
 

RESPOSTA A UN POETA

Poeta, dies qui sies,
en fer versos poc ditxós,
flac d'ingeni i de cap gros,
te miro estes poesies;
les locures que m'envies
en ton mal dictat paper
mostren que ets de cap lleuger
dient que ets home de poc,
en lo romanç pedagog
i en lo llatí batxiller.  



*
Llevant-me un cert matí molt apressat,
per causa de tenir molt inquiet
al qui, sense caputxa ni barret,
s’emboca per allà a on és enristrat,

tan de pressa em lleví i ab tal debat
que, no trobant la roba, a un terradet
per a cridar isquí, ab temps molt fred,
que em dassen de vestir i lo calçat.

A la que vull eixir (Déu nos ajut!)
una mossa trobí que, dia i nit,
se jugava de mi com un janot,

i, sense dir-li res, com si fos mut,
l’aportí ab un braçat sobre mon llit,
i restí qual quiscú pensar se pot.


 

inici

Pàgina de presentació MAG POESIA