Xavier Vidal-Folch





BERENICE

BERENICE
fóra un nom bonic
per l'insondable:
trauríem dels marbres
i l'argila humida de sang
tardor de fulles,
el minut exacte
d'una estranya
epopeia mai viscuda
per déus i deesses
a l'olimp de l'oblit
a l'oblit de rellotges
de sorra
fina.

Berenice, estic d'acord
pots ésser tu o jo o qualsevol:
un esguard, una mà
rera el mur.

(De "Hem marxat amb el temps", Palma, Moll, 1976.
Premi Ciutat de Palma 1974)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA