Antònia Vicens



Santanyí, 1941

NOMÉS GAVINES

No es veia res
tret de gavines negres
dins la gleva sangonosa del sol morent.

Ja no tenia la forma
d’un home
                    el pare.
Ja no tenia la forma
d’una barca
                    la seva barca.

Muntant el celistre havia creuat l’horitzçó
                                        havia espoltrit el temps.

Després va ploure damunt
                   la mar.
Pluja i vent varen formar remolins d’aigua: Petges
per atrapar els somnis dels navegants. Però
no varen poder atrapar la seva veu quan deia: Ja he arribat
al país del mercader de perles fines.

       De Lovely (2009)


 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA