Alcúdia 1892 - Madrid 1983


EN ALTA MAR

La immensitat imposa. No es veu en llunyadança
cap rastre de la vida que parli dels mortals;
solament cel i aigua volten la nau que avança...

Entre eixes dos grandeses sembla que el ser s'atansa,
per dins uns núvols rosa, al món dels ideals.

ROSA DE MAIG

Tinc una rosa matisada
sobre ma taula, en un pitxer;
jo esguard sa vida immaculada,
i l'acarono amb dolç plaer.

Ahir la rosa vigilada
era poncella a mig desfer;
avui, la rosa, ja badada,
mostra, rient, el calze enter.

Mentre la flor era acopada
vegí un desig a satisfer,
ara la rosa, perfumada,
fa tremolar tot el meu ser.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA