Tarragona, 1949




EIVISSA

Clarors. Com en un mar el ressonar
d'un cel sota l'estany i sota l'aigua.
Estels lliscants i lleus, rojos i mòbils,
són serps com el voler: corren lleugers.
Són l'eco travessant amb el record
el gran estret, sentint les veus del mar
i els crits d'ocells volant de banda a banda
de l'hivern i de l'ombra. Fa fred: el sol
se'ns ha amagat, esquiu. Tot el que hi ha
són ombres als carrers. Tan sols la llum
cansada dels fanals ens és fidel,
albatros expectant quan la nit calla.

(De "Postals", Barcelona, 62, 1981)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA