Gràcia, Barcelona, 1953


LLUÍS URPINELL

EXILI FORÇÓS AL MALHALLA
Barcelona, Pòrtic, 1976

S'AGARÓ

Amb les barques de les mans i el gregal
Suau de l'alè, salpo prest, exempt
Del llast de cap més nauta, a l'horitzó
D'escates daurades de la teva pell.

De l'ensomni (sens treva) a què em sotmets,
Me'n desperta el fort batall de cada onada
Que m'adreça (panteixant) el navili
De la cara, i els braços que em sotsobren...

Gavines, rocam, peixos, sorra i aigua
Dansen, de sobte, a la nit (pel teu cos
De balustre marí, farcit de nacre).

DOLPHIN JAWS *

De dos en dos, els missils dels teus llavis
Em clivellen, roigs, febrils, la cuirassa
Del meu cos i l'elm fèrric dels cabells
Fins que resto nu d'arnès bèl·lic, ,èrtic
Com guerrer ardit, occit a la batalla.

La sang, tot d'un plegat, se'm torna
Plom, com les bales dels teus ulls, tota tu
-arma de foc; i jo, una arma blanca.

(literalment "Mandíbules de dofí")

ESTÈTICA

M'enlluerna
mar endins
el reflex
del teu bagatge.

T'emmirallen
cel enllà
dos retalls
de lluna blava.

S'esvaeix
el fum d'un núvol
en topar amb
la bruna platja.
Ens desvetlla
el fresc xaloc
del jaç verd
d'aquesta tarda.

Un brogit
de lentes ones
t'ha esquitxat
de nou la calma.

El vaixell que
solca l'aigua
duu els esculls
de plom noctàmbul.

...I la neu
que fon la sorra
és de fusta
com les barques.

LERWICK
Tafal. Son Coc, Ciutat de Mal. 1981

PORTO PETRO

No vull orquídies salobres al meu
                                               cementiri.
Tampoc desitjos de pètals poseu
                                        a l'altar.
M'incinero amb Ofèlies marines,
               comitiva de peixos silents,
                                                     mirall
                                                     de petxines guisenques,
                         El núvol Nocturn.

How I wish you were here...,
Com podríem cremar diamants
                    a la platja sorrenca de barques,
                       com timons esquelètics, brillants
                              de solaç.

Parlo amb els morts, i és per ells,
                    doncs,
                             que visc...

[El 17 de desembre de 2015 vaig penjar aquest poema al facebook i feia aquesta pregunta: "Qualcú sap per què aquest poema es titula Porto Petro?". I Lluís Urpinell va respondre: "Gràcies per recordar-me aquest poema meu, i Porto Petro! En efecte, entre els anys 1971 i 1988, vaig fer molts viatges a Mallorca (mili inclosa) i vaig entaular molt bones relacions amb escriptors mallorquins i forans: n'Àngel Terron, n'Andreu Vidal, Jaume Pomar, Blai Bonet, Roberts Graves... Van ésser, per a mi, uns anys fabulosos, i l'editorial Moll em publicà el meu segon llibre de poemes, <<Lerwick>>. Vaig conèixer Porto Petro a mitjan anys 70 i em va encisar, i igualment ho féu el seu topònim, <<lapidari>>. Gairebé cada cop que visitava Mallorca hi feia cap (hi havia pres unes paelles fantàstiques,amés!). Em sembla recordar que vaig trametre el poema a l'Ajuntament d'aleshores, amb la intenció d'interessar-los a fer-ne quelcom, però no recordo haver hagut mai cap resposta... Potser ho tornaré a fer. De fet, el poema volia/vol ésser una al·legoria de la fi d'un món i, també, d'una relació libidinal. Bona nit!"]

LANDSCAPE

Hauríem conviscut, viuríem encara
si no t'haguessis reclòs, i jo,
sense esperar-ho, m'hagués lliurat,
com vers final sense un inici?

Secretament, hem-nos ací, abocats
     a l'amor,
                  jamai, per sempre.

(De "Lerwick", Ciutat de Mallorca, Tafal, 1981)

OUT OF THE PAST

Anàvem a cal Torner.
Mes ben dit: no hi sojornava i
sempre parava a Girona.
Però hi tenia un llit, un
bany i una cuina amb xampany
fresc, sempre, a la nevera,
i també el fil musical: "la
música ets tu i no la música"
(això et fou decisiu, penso).
En Jaume, l'altre enginyer,
hi tenia l'oficina,
i hi entraven a les nou.
Les claus, vaig tenir-les ben
bé sis mesos seguits, fins
abans d'anar a Larne, amor.
Allí vam estar en un bed
& breakfast. També a Dublín,
on vàrem veure, naïfs,
"The Day of the Jackal", i,
abans de començar, van
fer-nos alçar i cantar
l'himne.
            Aprenguérem força
anglès, sobretot a Londres
i Edimburg. Vam tornar a casa...
("She's got a ticket to ride")
Sense pis ni claus, només
hi havia ca la meva àvia
on poder-nos abraçar,
fer l'amor. Era un pis franc,
per nosaltres. No hi havia
calés:
         "With no money in
our coats...", canvaven els Rolling
Stones.
           Ai, aquesta mania
burgesa de les famílies
resistents! Fou aleshores
que vaig començar a provar
l'anàlisi, fins avui.
Quan Franco vivia, era
difícil -i érem ben joves-,
de viure del català.
Trigà encara massa anys, tres
o quatre a tapar-se, a
Madrid, on feia la mili i
penava l'Enric Borràs,
que ja sortia amb l'Eulàlia i
que no havia tingut pròrrogues.
Jo sí, i per això vaig
allargar-ho tot fins als
vint-i-set, també els estudis.
Abans, divorciat ja
de Cynthia, vaig trametre't
tres regals, sense cap rèplica
de part teva: l'Antolofia
del Price-Congrés, un gerro
blau de vidre, com un veire,
i un Pink Floyd ("Wish you were here").
Recordes, també, la dis-
coteca davant del mar,
al cor d'una roca roja
-quant temps fa que no hi vaig!-,
i la música que feia
camí, amunt fins a la cambra,
a Porto Petro, a l'estiu?

Et vaig deixar, excavant,
a Pollença, amb les Núries,
la Sana, en Tarradell...
Tot es va acabar a casa
teva, amb molt d'alcohol
i un amor sàdic, coltells,
crits. Dos cossos nusos, Beatles,
Vàliums, i molta por.
Fugires, veloç, sense
un fil de roba, de l'àtic.
(la fosca a l'escala, ni una
llum). Davallí amb ascensor.
En Guillem m'amagà quatre
dies, i la Fina sis
més a Sitges i a Gràcia.
Vaig viure amb ella tres mesos.
Confonc tot sovint el teu
número en trucar els Soler-
Gibert, grans amics, com saps,
ací i també a Palamós,
on he anat des d'aquell any.

Continuo bevent molt,
a les festes, més no em plau
com abans, i ho vull deixar.
Furgant uns llibres trobí
el "Sing Mit", que encara servo.
Tanmateix, ens coneguérem,
Marta, amb "Martha, my dear",
i així, retro, és com viurem
tu i jo a Barcelona:
"Time present and time past", diu
el poeta anglicà, "are
both perhaps present in time
future..."
              (Burnt Norton, Part One)

JOHN DONNE

Que la lluna emmiralli el teu cor
I el sol igni ll'eclipsi de joia

MARCH/ARTUR
Barcelona, Columna, 1985

HOMENATGE A 'UMAR HAYYAM

Deixo en repòs el poema al celler.
En mesuro bé el grau,
N'inscric l'anyada,
En flairo l'aroma amb el temps
I el degusto tot sol
amb el vas que més s'hi adapta.

CAL·LIGRAMA PER A BRAQUE

Segueixo
el teu traç
i
et toco el cos
de dona guitarra.
Hi pinto una ampolla de xerès,
paper de fumar i de diari. Beso el teu sexe,
de tabac ros, i confonc quatre notes i vuit ratlles.

HOMENATGE A JOAN VINYOLI

Veig un gran foc.
Al bosc, als arbres
van caient d'un a un,
amb parsimònia.

Cada branca és una atxa
que il·lumina el pas,
ara desfet.

Les dones del rodal
han anat, totyes, a buidar
els pous i a escolar les cisternes.

A la cruïlla de la nit amb l'albada
l'alosa entreté debades el cant
del rossinyol.
El rou cendreja,
                       aclapara els badius!

El matí inflama la ginesta...
La consigna s'estén de boca en boca:
"Tots volem habitar prop de la mar!"

CANÇÓ DE BRESSOL

Anna, non-non,
que les princeses ja dormen
i les bruixes els vetllen el son.
Anna, non-non.

Anna, non-non,
que ta mare repassa la roba
i ton pare és al front.

Anna, non-non,
que el bon temps ja s'acosta
i el vent ho difon.

Non-non, Anna, non-non,
que l'amor ja et demana,
i tu el vols i t'hi dons.
Non-non, Anna, non-non.

TRACTAT D'OFIOLOGIA
Barcelona, Proa, 1995

TANKAFIL

Vaig lla on vaig,
tinc un amic i escaig:
papir del Nil,
tinta de l'Índia a raig.
Així, no perdo el fil.

ODA A MARIA MAGDALENA

Què
hau-
ri-
es
fet
sens
e-
lla,
ma-
ri-
da-
da,
si
el
gra
ha
po-
sat
de
sal
que
et
man-
ca
sem-
pre
al
tall?

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA