Elx, 1952

          engonals de la llum

  queien núvols com espases
a l'espai de la paret
tota remor de serps i de boira.

  però esclataren focs, floriren llums
configurant l'alè;

  et vaig sembrar d'ànecs els pits,
el temps aturat als teus muscles,

  vaig fer flors blanques per tu
i esbarts de gavines et van néixer al ventre.

(De "Cadells de la fosca trencada", València, 3 i 4, 1976)

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA