Magí Sunyer



1958



HIVERN

Hivern, infern, cremor de tota l'ànima.
Tinc fred, tinc por i angúnia. Et necessito,
saps com i a on, sobretot lluny d'aquí
-hivern, infern-, absolutament junts,
la carn trempada dintre la carn molla,
desafiants, a pèl. Hivern, infern.


NENS

        a Mercè Modol

Llum delicada
sobre l'aire i la fruita.
Dos xiquets juguen.

(De "Sirventès", Valls, Cossetània, 2009)

 

 

 

Magí Sunyer
Conté un secret
Tarragona, Arola, 2002

 

PAISATGES
1

Tota sencera, lliri o canya doblegada,
pacientment filmada la claror dels tarongers
sobre la fatiga de les rases i l’ombra
dels costers llaurats sobre les fulles
dels tarongers, s’hi gira, completa d’ànsies,
a punt d’encegar-se amb resplendors i jardins blaus
quan se li insinua el serpent inesperat
de llum trista de gest i vermella de tacte.

 

AIGUA I POLS DE TARRACO
3

És per l’aigua i la pols que endevinem
una música sense testimonis,
el misteri del sexe i de la mort,
que traspassa les runes de tants segles.

És amb l’aigua i la pols que hem descolgat
una vida extingida però nostra
per l’enigma salvatge de l’esfinx
que en nosaltres perviu, entretallada.

Fang pastat amb les mans, argila plena
del sentit de la font i la cisterna,
vés, explica de Tàrraco l’estirp!:

els relats de la guerra i de l’estàtua,
els camins del comerç,  els jocs del circ,
aquest mite del foc i de la sang.

 

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA