Oliva, La safor, 1958



Varia et memorabilia
València, Gregal llibres, 1988

DEFINICIONS

Ah, Lluís, Lluís,
quin goig tan foll el nostre.
De suïcidis parlaves entre besos,
veges tu, t'agradava parlar-me de suïcidis
(igual de folls els besos i les frases).

Llavors seriós em deies
que el mode de morir
ens defineix millor
que no el mode de viure.

(Tu hauries escollit
algun suïcidi exòtic
inversemblant i cru
per definir-te bé).

Ah, Lluís, Lluís,
quins ulls lluents se't feien
jo no sé si pels besos o els suïcidis.
Fa temps de tot això.
Tu no t'has suïcidat, Lluís,
ni jo tampoc.

Un bon dia em deixares de suïcidis i besos,
les dues coses juntes, com sempre van estar.
Volies reformar-te, pel que sembla.
¡Quin admirable anhel!

Et reconec, Lluís, el triomf definitiu:
ja no se't fan els ulls de cap manera,
ja no dius esgarriades.
Els dos hem seguit vius, formals i llunyaníssims,
potser indefinits.

DOS VELLS AMANTS ES RETROBEN

Ahir et torní a veure
després de tants oblits.
Parlàrem com dos vells coneguts,
com dos homes sensats.
Nosaltres interpretem molt bé papers així.
Els meus ulls, però, sempre em traeixen.
El teu cos, més bell que cap poema,
fou qui m'emborratxà
i no el vi que beguérem.

Ves amb cura.

ARS LONGA, VITA BREVIS

Recorde molt bé la seua llengua.
La seua suavitat, aquella manera
tan delicada i dolça d'acaronar
la verga, d'engrunçar-la.
M'estimava molt aquella gràcia seus,
els llavis tan destres i carnals
que em somreien.

He oblidat, al cap del temps, els ulls,
les sines, els turmells, el cos sencer,
de bellesa comuna. Del temps va ser pastura.
Però la llengua, la recorde molt bé.
La meua memòria és agraïda.

Un proverbi llatí parla d'aquestes coses.

ALGUNA COSA

Que no eren tan solament els cossos
allò que jo estimava, hi havia una altra cosa,
almenys en aquells més volguts, alguna cosa
a més de la línia perfecta o el somriure, tan bells.
Sí, certament eren molt bells els cossos
aquells que vaig amar, en tantes nits,
molt més que a mi mateix, molt més que a tot.
Però no eren solament bells i amables els cossos.
Hi havia una altra cosa, ¡tan estimada! en ells.

DESIG

            "Porque el deseo es una pregunta
            cuya respuesta nadie sabe."
                        Luis Cernuda

No deia paraules. Era només
dos llavis que expectants d'obrien.
No, no deia paraules, acariciava
sols, lentament, mentre altres mans seguien
tot el seu cos. I entre les mans silenci.

Dues boques s'ajunten
i el silenci es renova
i la sang i l'alè
saben d'alguna cosa,
d'alguna cosa ardenta i invencible
com ona encabritada o tensa brida.
Alguna cosa, calladament vinclant-los.

Els cossos són sols interrogants
llançades a la cursa
perquè no hi ha resposta
que no siga d'un llavi
quan un llavi se'ns obri,
que no siga d'un cos
quan un cos és propici.
L'amor és també ombra
quan busca entre les ombres
un altre cos silent.

No deia paraules. Senzillament
s'obria
a una imperiosa veu no articulada.

COMENTARIS D'ESTIL, ENTRE POETES

Per un bes em dedicares un poema.
T'agraesc les dues coses
encara que no valguen el mateix.
Amic, beses molt bé,
però no saps escriure
                                  * * *

Àngel, en canvi, escriu
millor que besa.
I besa bé, no et penses.
Versos i besos són igualment mordaços
però conté millor la ploma
que les dents.

 inici   

Pàgina de presentació MAG POESIA